Canònica de Nostra Senyora la Real de Perpinyà
Santa Maria de la Real / Sainte-Marie la Réal
(Perpinyà / Perpignan, Rosselló, Pirineus Orientals)
L’església parroquial de Santa Maria de la Real es va fundar a partir del 1300 gràcies a la iniciativa de Jaume II de Mallorca (1243-1311), l’any 1301 el monarca va adquirir els terrenys de l’antic convent dels Frares del Sac, que s’havia extingit poc abans, on s’havia de bastir la nova església, que es va poder beneir el 1321. El 1340 Jaume III de Mallorca hi va establir una col·legiata amb un capítol secular de canonges.
El 1381 aquell capítol es va fusionar amb la canònica de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, que va passar a Perpinyà, mantenint el títol de priorat per la casa d’Espirà, tot i que segurament només tenia funcions parroquials. Jaume Borró, prior d’aquella casa, va passar a ser abat de la nova canònica de La Real. L’any 1408 l’església i el Palau Reial de Perpinyà foren la seu d’un concili convocat pel papa Benet XIII en plena crisi pel Cisma d’Occident, el sínode va mantenir la figura de l’antipapa Benet. Els canonges regulars de Sant Agustí es van fer càrrec de La Real fins que el 1592 la casa fou secularitzada, en el segle XVIII la col·legiata resultant es va integrar amb la de la catedral de Perpinyà. El 1793, l’església va quedar desafectada a causa de la Revolució, va resultar saquejada i es va destinar a activitats militars, però en el 1804 es va recuperar el culte, com a parròquia.
Detall de Plan de Perpignan (1714)
Bibliothèque nationale de France
Postal antiga, col·lecció particular
- PONSICH, Pere (1999). Sainte-Marie la Réal église paroissiale des Rois de Majorque, abbatiale de 1381 à 1780. Etudes Roussillonnaises, T. XVII
- VIDAL, Pierre (1897). Histoire de la ville de Perpignan. París: Welter
Al centre de Perpinyà, al carrer del mateix nom