Abadia de Sant Pàpol

Abbaye de Saint-Papoul / Sancti Papuli

(Sant Pàpol / Saint-Papoul, Aude)

Abadia de Sant Pàpol
Abadia de Sant Pàpol

L'origen de l'abadia de Sant Pàpol està lligat al personatge d'aquest nom, deixeble de sant Sadurní, el primer bisbe de Tolosa de Llenguadoc. Pàpol fou decapitat en el segle III prop d'aquí, segons la tradició sobre la seva tomba es va aixecar una capella que més endavant donaria pas a la fundació del monestir.

Abadia de Sant Pàpol
Abadia de Sant Pàpol

La primera notícia documentada del centre monàstic és del 817, quan s’esmenta en una relació d’abadies. La importància d’aquest establiment es va veure incrementada gràcies al monjo Berenguer, que va morir el 1093, i gràcies a la seva vida ascètica, fou santificat. La presència del cos de sant Berenguer va incrementar la devoció i la presència de pelegrins a l’abadia. El 1119 hi ha constància que depenia del monestir de Santa Maria d’Alet. Sant Pàpol es va convertir en un centre d’oposició al catarisme, malgrat això, en 1233 s’hi va enterrar el noble Jordà de Roquefort, reconegut càtar.

Gràcies a la intervenció del papa d’Avinyó, Joan XXII, el 1317 fou creat el bisbat de Sant Pàpol, sens dubte una decisió lligada a la lluita contra els càtars, amb l’objectiu d’apropar l’Església a la població. Bernard de la Tour, elegit abat el 1284, fou el primer bisbe de la nova diòcesi. El 1595, els hugonots van atacar el monestir i bisbat, resultant saquejat i amb pèrdues importants. Al segle XVII es van portar a terme obres de reconstrucció i restauració. Amb la Revolució, tant l’abadia com el bisbat foren suprimits, l’església va passar a utilitzar-se com a parròquia de la població que s’havia format al seu voltant, mentre que el palau episcopal i les altres dependències foren venudes.

Abadia de Sant Pàpol
Abadia de Sant Pàpol
Entrada al monestir
Abadia de Sant Pàpol
Abadia de Sant Pàpol

L'església és, bàsicament, romànica, amb afegits de diverses èpoques. És de nau única amb tres absis, el del nord més antic, el central decorat exteriorment i el del sud modificat en el segle XIV. Té capelles laterals de diverses èpoques i una porta a ponent. Davant l'absidiola nord s'aixeca el campanar. El claustre es troba al sud de l'església, té quatre galeries de mides diferents, caldria datar-lo cap al 1300. Les columnes són d'obra, els seus capitells tenen en gran part decoració vegetal i es troben força desgastats. La sala capitular, també és de voltants del 1300, porta l'escut de Bernard de la Tour, el darrer abat i primer bisbe. Es conserven altres construccions menors, aixecades al segle XVII.

Abadia de Sant Pàpol
Abadia de Sant Pàpol
Absidiola nord
Abadia de Sant Pàpol
Abadia de Sant Pàpol
Absidiola sud
Abadia de Sant Pàpol
Abadia de Sant Pàpol
Capitell de l'església
Abadia de Sant Pàpol
Abadia de Sant Pàpol
Capitell de l'església
Abadia de Sant Pàpol
Abadia de Sant Pàpol
Claustre
Abadia de Sant Pàpol
Abadia de Sant Pàpol
Capitells del claustre
Abadia de Sant Pàpol
Abadia de Sant Pàpol
Sala capitular
Abadia de Sant Pàpol
Abadia de Sant Pàpol
Arcosolis al claustre

El Mestre de Cabestany

Hom atribueix la decoració exterior de l’absis central al Mestre de Cabestany o a la seva escola. Si més no, les escultures foren executades per algun mestre influenciat del seu estil característic. Hi destaquen dos capitells historiats, l’un amb l’escena de Daniel entre els lleons i el segon amb el Càstig als calumniadors. Aquesta acurada decoració arriba també als modillons que rematen els murs, sota el ràfec.

Abadia de Sant Pàpol
Abadia de Sant Pàpol
Decoració exterior de l'absis atribuïda al Mestre de Cabestany
Abadia de Sant Pàpol
Abadia de Sant Pàpol
Decoració exterior de l'absis atribuïda al Mestre de Cabestany
Abadia de Sant Pàpol
Abadia de Sant Pàpol
Decoració exterior de l'absis atribuïda al Mestre de Cabestany
Abadia de Sant Pàpol
Abadia de Sant Pàpol
Decoració exterior de l'absis atribuïda al Mestre de Cabestany

Bibliografia:
  • BALUZE, Étienne (1780). Capitularia regum Francorum. Vol. 1 . París: Quillau
  • BOUSQUET, Jacques (1973). Congrès archéologique de France, 131e session. Pays de l’Aude. París: Société française d'archéologie
  • DEVIC, Claude; VAISSETTE, Joseph (1872). Histoire générale de Languedoc, vol. IV. Tolosa de Llenguadoc: Privat
  • GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 13. París: Bloud et Barral
  • HENNET DE BERNOVILLE. Hyppolyte (1863). Mélanges concernant l'évêché de St-Papoul. París: Lainé et Havard
  • NOUGARET, Jean; i altres (1975). Languedoc roman. Zodiaque: La Pierre-qui-Vire
  • ODOL Jean, JUNGBLUT, Guy (1995). L’abbaye de Saint-Papoul. Tolosa de Llenguadoc: S. Arcos
  • POISSON, Olivier (2000). Le Maître de Cabestany. Zodiaque
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia

Situació:
Vista aèria

A llevant de Castellnou d'Arri (Castelnaudary)