Canònica de Sant Joan el Vell de Perpinyà
Saint-Jean le Vieux de Perpignan / Catedral de Perpinyà / Sancti Ioannis Perpiniano / Mare de Déu dels Còrrecs
(Perpinyà / Perpignan, Rosselló, Pirineus Orientals)
L’any 1025, el bisbe d’Elna va consagrar l’església de Sant Joan Baptista de Perpinyà amb presència del comte del Rosselló, que tenia el palau al seu costat. En aquella església, l’any 1102 s’hi va fundar una canònica agustiniana, operació avalada pels comtes Guislabert II i Estefania, a més del pertinent vistiplau del bisbe d’Elna. La casa comtal del Rosselló va donar suport a aquella comunitat amb la concessió de béns amb la finalitat de garantir la seva supervivència.
Portada principal
En els anys següents l’activitat constructiva en aquella església fou molt important i hi ha constància de donacions fetes per ajudar la seva construcció. Tot i que el bisbe tenia la seva seu a Elna, la importància que va anar prenent Perpinyà, va fer que aquesta canònica quedés d’alguna manera vinculada a la seu episcopal. El 1452, el priorat benedictí de Sant Iscle, també a Perpinyà, i ara desaparegut, fou unit a aquesta canònica. Gràcies a la bona situació econòmica, durant el segle XIV va començar la construcció d’una nova església, més amplia, al costat sud de l’antiga església romànica.
El 1508, un cop edificada l’església actual, la comunitat canonical s’hi va traslladar. A finals del mateix segle, aquesta casa fou secularitzada i poc després, el 1602, es va convertir en seu episcopal en detriment d’Elna, esdevenint la catedral de Perpinyà. Al costat de l’actual catedral s’aixeca l’antiga construcció romànica de la canònica de Sant Joan el Vell. De tot el conjunt cal destacar la portada amb notables escultures de començament del segle XIII. Una part d’aquella antiga construcció forma ara la capella de la Mare de Déu dels Còrrecs, una absidiola de l’antiga església, ara un annex de la catedral.
Portada principal
Portada principal
Capella de la Mare de Déu dels Còrrecs
Planta publicada a:
Saint-Jean-le-Vieux à Perpignan (1913)
Relleu en un nínxol del claustre
Relleu funerari, a la portada sud (c. 1302)
Relleu funerari de Berenguer de Palma († 1291)
A la portada sud
Sant Joan el Vell a la part inferior
Detall de Plan de Perpignan (1714)
Bibliothèque nationale de France
Accès des de Sant Joan el Vell
La portada, abans de la restauració
Université Bordeaux Montaigne - Fonds Brutails
Catedral des del claustre
Detall del claustre
El Crist Devot
- BRUTAILS, Jean-Auguste (1887). Rapport sur les fouilles pratiquées dans l'église Saint-Jean le Vieux. Bulletin Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrenees-Orientales. Perpinyà: Latrobe
- MALLET, Géraldine (2000). Les cloîtres démontés de Perpignan et du Roussillon (XIIe-XIVe siècles). Perpinyà: Archives communales
- MAYEUX, Albert (1913). Saint-Jean-le-Vieux à Perpignan. Caen: Delesques
- MONSALVATJE, Francesc (1913). El Obispado de Elna. Tomo III. Noticias históricas, XXIII. Olot: R. Bonet
- PONSICH, Pere (1993). Sant Joan el Vell. Catalunya romànica. Vol. XIV. El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- VIDAL, Pierre (1897). Histoire de la ville de Perpignan. París: Welter
Sant Joan el Vell és al costat de la catedral de Perpinyà. S'accedeix a la capella de la Mare de Déu dels Còrrecs des de la mateixa catedral