Monestirs - Sant Policarp de Rasès

Monestirs de
Catalunya

Monestirs de
Llenguadoc-Rosselló

Monestir de Sant Policarp de Rasès
Abbaye de Saint-Polycarpe

< anterior

Inici

França

Llenguadoc-Rosselló

Aude

següent >

castellano

Aude

Abadia d'Alet

Abadia de Caunas

Abadia de Fontfreda

Abadia de la Grassa

Abadia de Sant Pàpol

Monestir de Sant Policarp de Rasès

Monestir de Rieunette

Abadia de Sant Hilari de Carcassona

Abadia de Villalonga

Fundació L’abadia benedictina de Sant Policarp de Rasès fou fundada al voltant de l’any 790 per Àtal, un personatge d’origen hispà que s’havia refugiat a les terres de Rasès amb la gent del seu entorn. El mateix Àtal en fou el seu primer abat. Ben aviat va rebre la protecció reial, segons diversos documents confirmats el 881 per Carloman II. El domini sobre aquesta abadia es va disputar entre la Grassa i Alet, ambdues ben properes, el 1080 va passar a dependre de la Grassa i a començament del segle XII es trobava ja vinculada a Alet. Després de diversos plets, el 1197, sota l’abadiat de Bernat, Sant Policarp va esdevenir una abadia independent.	Sant Policarp de Rasès

L'absis sobrealçat	Interior de l'església

Decadència Consta que l’abat Bernat de Sant Policarp va assistir el 1405 a un concili. A partir del 1532 comencen a aparèixer abats comendataris. El 1581 el lloc és assaltat pels protestants. L’estat de decadència era tal, que el 1713 va passar a dependre del bisbe de Narbona i el 1771 es decretà la seva supressió. L’església té des de llavors les funcions de parròquia.	Interior de l'església	Altar preromànic

Els edificis La resta més important de l’antic monestir és la seva església. Un edifici de nau única amb absis també únic. A la part davantera hi ha una potent torre campanar. És un edifici del segle XI (i XII) sobrealçat en el segle XIV. A l’interior es conserven importants restes de la seva decoració mural, de la segona meitat del segle XII, amb representacions de l’Apocalipsi. Té uns altars antics del segle IX o X. Conserva el reliquiari d’argent de sant Policarp, del segle XIV. Pel que fa a les dependències monàstiques, es troben en ruïnes. Consta que tenia un claustre de mides regulars, ara perdut.	Decoració mural	Decoració mural

Decoració mural	La torre campanar	Dependències monàstiques

	L'absis i les ruïnes del monestir

Bibliografia
- Jacques Lugand. Languedoc roman. Zodiaque. La Pierre-qui-Vire, 1975

Situació

A la població de Sant Policarp,
al sud de Carcassona, proper a Limós (Limoux)

Baldiri B. - Desembre de 2010