Monestirs
Monestirs d'Occitània
Priorat de Carennac
< anterior Inici França Occitània Òlt

següent >

castellano
contacte

Òlt

Orígens
 

La primera notícia documentada del priorat apareix el 932, quan l'església de Saint-Saturnin de Carennac és donada a l'abadia de Beaulieu-sur-Dordogne. Més d'un segle després pertanyia al bisbe de Caors i al seu germà, el baró de Gramat, que en 1047 o 1048 la van donar a sant Odiló, abat de Cluny que en va fer un priorat depenent d’aquella gran abadia, canviant la seva antiga advocació per la de sant Pere, passant a anomenar-se Saint-Pierre de Carennac. Al segle XI va començar la construcció de l'església actual i al segle següent s'hi va afegir el nàrtex, amb el seu esplèndid timpà.

Carennac
Portal de l'església


Benedictins
cluniacencs

Carennac
Torre campanar

Carennac
Claustre


El 1295 el papa Bonifaci VIII autoritzà la conversió de diversos priorats cluniacencs en deganats (el que ara serien arxiprestats), autorització que fou confirmada pel papa Climent V en 1311. El 1360, a causa de la guerra dels Cent Anys una part del claustre i les construccions monàstiques van quedar destruïdes. Al segle XV el degà Jean Dubreuilh (1478-1507) va impulsar la reconstrucció del claustre. Més endavant, sota el deganat d'Alain de Ferrières (1528-1554), començà la construcció del castell dels Doyens i es van afegir les cinc capelles laterals a l'església. A partir del 1516 la casa havia passat a estar dirigida per degans (o priors) comendataris. Al segle XVIII va entrar en decadència i el seguiment de la regla benedictina es va relaxar. Fou suprimit el 1787 amb una comunitat de, només, quatre membres. Amb la revolució fou venut. La importància artística que es va donar al grup de l'Enterrament de Crist va evitar que fos subhastat. En 1806 es va poder retornar el culte, després vindrà la declaració de Monument Historique i la seva restauració.

Carennac
Galeria del claustre

Carennac
Claustre


L'església

L'església del priorat és un antic edifici del segle XI, de tres naus i tres absis, el central quadrat i els laterals semicirculars i encarats amb les naus laterals. El lateral nord té unes capelles afegides. El campanar és de base quadrada. Al segle XII s'hi va afegir un nàrtex amb una portada de mig punt, al timpà de la qual hi ha un bell relleu centrat per un pantocràtor dins una màndorla.

Carennac
Capitell del claustre

Carennac
Interior del portal


El timpà

Aquest timpà de grans dimensions està suportat per columnes dobles als extrems i un grup de quatre al centre. El pantocràtor central està envoltat pels símbols dels quatre evangelistes, als costats es troben els dotze apòstols disposats en dos registres superposats a cada costat i acompanyats d'àngels. La sanefa que l'envolta té decoració vegetal, amb petits animalons.

Carennac
Portal de l'església

Castell dels Doyens

Aquest castell-palau era la residència dels degans del priorat. Es tracta d'un edifici del segle XVI, a l'interior del qual encara es conserven, tot i l'abandó que va patir, els sostres decorats.

Carennac
El castell

Carennac
Detalls del portal


El claustre

Té una part romànica, amb capitells dobles i molt senzills i una part, més gran, gòtica, amb finestrals que han perdut les seves traceries. Curiosament, en un racó del pati hi ha una escala de cargol que porta al pis superior. A l'antiga sala capitular es conserven diversos elements escultòrics del priorat:

Enterrament de Crist. Es tracta d'un conjunt de figures esculpides en pedra, de mida natural i que representen l'escena de l'enterrament de Crist. El grup està centrat per un Crist jacent sobre una tela aguantada als extrems per Nicodem i Josep d'Arimatea, que es troben de perfil. Al fons, darrera el cos de Crist i de cara hi ha els cinc personatges restants: les Tres Maries amb sant Joan Evangelista i la Mare de Déu, d'esquerra a dreta: Maria Salomé, Sant Joan, la Mare de Déu, Maria (mare de sant Jaume el Menor) i Maria Magdalena. Aquesta valuosa peça és del segle XV i abans estava situada a l'interior de l'església.

Carennac

Relleu amb escenes de la Vida de Crist. Una peça amb diversos compartiments amb escenes de la vida i Passió de Crist. També és del segle XV.

 

Carennac


Bibliografia:
-
G. V. Carennac, Prieuré-Doyenné de Cluny. Imp. Nogué. Bergerac
- Marguerite Vidal. Quercy roman. Zodiaque. La Pierre-qui-Vire, 1959
Enllaç:
-
Fédération des Sites Clunisiens

Situació

Al centre de la població de Carennac (Òlt, Migdia-Pirineus)


Priorat de Carennac

Baldiri B. - Desembre de 2010