Monestirs
Monestirs d'Occitània
Monestir de Santa Maria de la Daurada (Tolosa de Ll.)
Notre-Dame la Daurade (Toulouse)
< anterior Inici França Occitània Alta Garona

següent >

castellano
contacte

Alta Garona
< Tolosa de Llenguadoc  

La Daurada
Església de la Daurada


Benedictins


Benedictins
cluniacencs



Saint-Maur

 

El monestir

Des del 844 hom té notícia de l’existència d’una comunitat benedictina a l’església de Santa Maria, coneguda amb el sobrenom de Deaurata (Daurada) a causa dels seus mosaics que la decoraven interiorment.

Al segle XI el seu patrimoni s’hauria esgotat, el 1077 el bisbe de Tolosa de Llenguadoc va renunciar als seus drets sobre l’abadia i la va cedir a Cluny, passant a dependre directament de Moissac, com a priorat seu.

Al segle XII va gaudir d’una època de puixança, deguda en part als beneficis de la seva situació, a la riba del Garona amb l’anar i venir dels passatgers per pont que el creuava en aquest punt. A l’església que originalment era gairebé circular s’hi va afegir una nau i després un claustre.


La Daurada
Església de la Daurada

La Daurada
Església de la Daurada


Decadència

En els segles XV i XVI va començar la seva decadència, en part motivada per la introducció d’abats comendataris i el relaxament de la vida monàstica regular.

Es va intentar el seu redreçament amb la introducció de la congregació de Saint-Maur. El 1639 s’hi va fer un noviciat. Al segle següent, l’estat de les construccions va aconsellar el seu enderroc (1761). Un nou edifici es va començar a aixecar a partir del 1765. A ran d’aquest fet i sobretot de la Revolució es va perdre en bona part el seu valuós claustre. L’església va esdevenir parroquial, i la resta dels edificis s’utilitzaren amb finalitats industrials. El 1811 es va enderrocar la resta del claustre però es van conservar els elements que ara es troben al Museu dels Agustins de la mateixa ciutat de Tolosa.

La Daurada
Mare de Déu de la Daurada


L'edifici

La primitiva església de la Daurada era de planta decagonal i força antiga, hi ha qui la situa cap el segle V, però aquest punt és discutible. A més de la seva arquitectura, cal fer esment de la seva decoració en mosaic a l’interior, que segons alguna descripció tardana (1633) en fan un conjunt força remarcable i més si tenim en compte que aquest tipus de decoració no és habitual fora d’Itàlia.

A més s’hi venerava una marededéu de molta devoció. Aquesta imatge, d’una bellesa excepcional es va perdre a l’època dels enfrontaments amb els albigesos, a començament del segle XIII. Hom ha volgut veure, sense massa fonament, que aquesta imatge és la coneguda Mare de Déu del Claustre de la catedral de Solsona. A part de les coincidències en les dates de la seva desaparició de Tolosa, i en l’estil, tot fa pensar que es tracta d’obres diferents.

La Daurada
Capitell del claustre
Dubte de sant Tomàs
(Museu dels Agustins)

La Daurada
Capitell del claustre
Salomé amb el cap de sant Joan
(Museu dels Agustins)


El claustre

Es conserven diversos elements del claustre de la Daurada, d’una gran qualitat, que deixen establir dues èpoques en la seva construcció, la primera relacionada amb l’obra del claustre de Moissac; de fet s’haurien fet a la mateixa època i quan la Daurada era un priorat depenent d’aquella abadia. Un segon taller hi va treballar poc més endavant, cap el 1130-1135 i seria l’autor de l’altra part del conjunt.

Al Museu dels Agustins es conserva un total de vint-i-set capitells del conjunt original que n’hauria tingut originàriament quaranta-vuit.

La Daurada
Reina de Saba?

De la portada de la sala capitular
(Museu dels Agustins)

La Daurada
Salomó?

(Museu dels Agustins)


La Daurada
Capitell del claustre
Banquet d'Herodes
(Museu dels Agustins)

La Daurada
Personatges entre la vegetació
(Museu dels Agustins)

La Daurada
Personatges entre la vegetació
(Museu dels Agustins)


La Daurada
Capitell de la barca
(Museu dels Agustins)

La Daurada
Personatges entre la vegetació
(Museu dels Agustins)

La Daurada
Història de Job
(Museu dels Agustins)


La Daurada
Història de Job
(Museu dels Agustins)

La Daurada
Monarca
(Museu dels Agustins)

La Daurada
Davallament als llimbs
(Museu dels Agustins)


La Daurada
Els rius del Paradís
(Museu dels Agustins)

La Daurada
Prendiment
(Museu dels Agustins)

La Daurada
Aus
(Museu dels Agustins)


La Daurada
Lleó
(Museu dels Agustins)

La Daurada
Resurrecció dels morts
(Museu dels Agustins)

La Daurada
Daniel entre els lleons
(Museu dels Agustins)


Monasticon Gallicanum
La Daurada a l'època maurista
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

La Daurada
Capitell del claustre
Història de Job
(Museu dels Agustins)


Bibliografia:
- E. Rémond, A. A. Notre-Dame la Daurade, premier sanctuaire marial des Gaules. Centre de Recherce et de Documentation. Paris, 1965
- Marcel Durliat. Haut Laguedoc roman. Zodiaque. La Pierre-qui-Vire, 1978
- Caroline Berne. Sculptures romanes. Musée des Augustins. Tolosa de Llenguadoc, 2006
Enllaça amb:
- Musée des Augustins

Situació:

Al centre de la ciutat, a tocar del Garona


Santa Maria de la Daurada

Baldiri B. - Maig de 2014