Aquesta important abadia fou fundada el 838 des de
Conques. La seva església fou consagrada el
1093. El centre monàstic va patir els efectes de la guerra dels Cent
Anys (s. XIV i XV), que van arruïnar-lo.
El 1556 l’abadia fou secularitzada i en aquella mateixa època (1577)
va tornar a patir els efectes bèl·lics, ara amb les guerres de
Religió. Es va restaurar amb posterioritat, el 1840 es va enderrocar
el portal. La façana actual és de començament del segle XX.
Es tracta d’un gran edifici de tres naus i deambulatori amb capelles
radials, la central molt més aparent. Amb transsepte. És el resultat
d’anys de construccions, destruccions i reconstruccions. Al segle
XIV es van obrir les capelles de les naus laterals.
Conserva una pica baptismal romànica i els beneiters es troben sobre
uns imposants capitells procedent de l’antic portal.
Interior
Plaça al lloc de l'antic claustre
Interior
Pica baptismal
Beneitera
Sala
capitular
Encara es conserva la sala capitular (s. XIII), ara transformada en
capella de Notre-Dame de Pitié, decorada amb un retaule del 1673.
Aquesta sala capitular s’obria al claustre, ara desaparegut i
transformat en plaça.
La sala capitular (Notre-Dame de Pitié)
Interior
Interior
Mènsula
Bibliografia: - Marguerite
Vidal. Quercy roman. Zodiaque. La Pierre-qui-Vire, 1959
Situació:
Al centre de
Fijac (Figeac, Òlt, Migdia-Pirineus)
Baldiri B. -
Octubre de 2009 / Actualitzat març de 2013