Monestirs
Monestirs d'Occitània
Abadia de Solhac
Abbaye
de Souillac
< anterior Inici França Occitània Òlt

següent >

castellano
contacte

Òlt

Orígens

L’abadia té el seu origen en una donació feta pel comte sant Guerau d'Orlhac (855-909), fundador del monestir d’Orlhac (Cantal), d’unes possessions que tenia en aquestes terres. Aquella donació testamentària feta en el mateix any de la seva mort va constituir el nucli d’una cel·la monàstica que va veure incrementat el seu patrimoni gràcies a altres donacions fetes per la noblesa. El lloc, depenent d’Orlhac, inicialment era conegut com l’Assumpció de Solhac, però més endavant es va canviar l’advocació per la de Santa Maria. D’acord amb l’orde de la casa mare, Solhac era un establiment benedictí.

Els segles següents foren d’una gran prosperitat, es van aixecar importants construccions monàstiques, sobretot al segle XII. Una vuitantena d’esglésies i priorats en depenien.

Solhac
Capçalera de l'església


Benedictins


Saint-Maur
 

Solhac
Interior

Solhac
Vestigis de mural romànic


Decadència

Com la majoria d’establiments monàstics, va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys (1337-1453), que fins i tot va despoblar les
rodalies i es va haver de repoblar (1447).

En el segle XVI l’abadia va passar a estar governada per abats comendataris, elegits fora dels seus murs i sovint amb personatges desvinculats del cenobi i que no hi residien. Un altre episodi nefast pel monestir foren les guerres de religió (1562-1598), que l’afectaren greument. Tot el conjunt fou saquejat i incendiat, però l’església va poder resistir els atacs. 
 

Solhac
Escala interior dels edificis monàstics

Monasticon Gallicanum
Solhac l'època maurista
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France


El 1632 l’abat Henry de la Mothe Houdancourt va impulsar la seva reconstrucció, que degut a la seva complexitat s’allargà fins el 1712. El 1660 la integrar-se a la congregació de Saint-Maur. A final del segle XVIII va patir els efectes de la revolució, els béns foren venuts, els religiosos expulsats (1790) i l’església dedicada a la Raó. Va recuperar les seves funcions religioses el 1801, passant a ser la parroquial el 1803. Des de mitjan del segle XIX hom treballa en la seva restauració.

 

Solhac
Restes del portal encastades
a l'interior de l'església

Solhac
Sant Teòfil entre sant Pere i sant Benet

Solhac
El claustre


L’església

Encara es conserva una massissa torre que pertany a la primitiva església de l’època de la fundació (segle X). L’església és un imposant edifici de nau única, amb creuer. La nau es cobreix per dues cúpules rematades per llanternes, un tercera cúpula es troba a l’encreuament de la nau i el transsepte. La capçalera té una sèrie d’absis poligonals, el central amb tres absidioles i els laterals simples. Bona part d’aquesta obra és producte de la restauració del segle XVII.

Solhac
Relleus amb bestiari

Solhac
El profeta Osees


El portal

Aquest portal decorat és una de les fites de l’escultura romànica. Quan l’església va patir els efectes de les guerres de religió, aquest va quedar molt afectat, com la resta de l’edifici. Llavors es va traslladar a l’interior, on encara es pot veure. Sobre la porta es troba un gran relleu amb una escena central dedicada al sant Teòfil el Penitent, que va arribar a fer un pacte amb el diable, però que va obtenir el perdó de la Mare de Déu i va acabar canonitzat. Als costats les imatges de sant Benet i de sant Pere.

Un altre element de la portada és la columna del mainell, encastada a la dreta del portal. Es tracta d’una obra mestra de l’escultura i presenta un garbuix de personatges i animals fantàstics. Als costats de la porta també trobem dos relleus amb personatges: els profetes Isaïes i Osees.

Solhac
El profeta Isaïes

Solhac
Isaïes


Solhac
Detall del vestuari d'Isaïes

Solhac
Mainell

Solhac
Detall del mainell

Solhac
Detall del mainell


Bibliografia:
- Marguerite Vidal. Quercy roman. Zodiaque. La Pierre-qui-Vire, 1959
 

Situació

Al centre de la població de Solhac (Soulillac, Òlt, Migdia-Pirineus)


Abadia de Solhac

Baldiri B. - Maig de 2014