Monestirs
Monestirs d'Hauts-de-France
Abadia de Saint-Vaast d’Arràs
< anterior Inici França Hauts-de-France Pas de Calais següent >
castellano
cercador contacte facebook

Pas de Calais

Hom considera que aquesta abadia fou fundada a Arràs l’any 667, en el lloc d’un petit oratori instaurat per sant Gastó (Vedastus o Vaast), primer bisbe d’aquesta diòcesi entre el 500 i 540. Gastó fou enterrat a l’església de Notre-Dame d’Arràs, però el seu cos fou traslladat el 667 a la capella esmentada. Un esdeveniment prodigiós va fer que el trasllat patrocinat pel bisbe sant Aubert finalitzés amb la fundació d’un monestir dedicat a la figura de sant Gastó. L’any 673 Teodoric III de Nèustria el va dotar econòmicament. Després de patir un incendi l’any 783, Carlemany el va prendre sota la seva protecció i va ajudar la seva reconstrucció. Després de molts anys d’estabilitat, les invasions normandes que van afectar la regió també van colpir l’abadia, durant el segle IX els monjos es van veure obligats a fugir en diverses ocasions.

Saint-Vaas
Monestir de Saint-Vaast, ara seu del Musée des beaux-arts d'Arràs


Benedictins

 

Saint-Vaast
Sant Gastó (Vaast)
Il·lustració de la Llegenda Àuria (1419)
Universitätsbibliothek Heidelberg

Saint-Vaast
L'església de l'abadia de Saint-Vaast, enderrocada al segle XVIII
Il·lustració de L'Abbaye de Saint-Vaast. Monographie historique,
archéologique et littéraire de ce monastère


A la segona meitat del segle IX la casa va passar a mans de Carles el Calb, que va intervenir durant molts anys en els seus afers de manera directa o a través d’altres persones. A mitjan del segle X es va restablir la regularitat de la casa donant pas a una nova època d’estabilitat, que va permetre, al segle XI, la reconstrucció material del monestir, el 1031 es consagrava l’església. A començament del segle XII la casa va entrar a formar part de l’organització cluniacenca, acollint monjos vinguts de fora per posar en pràctica la reforma. El 1189 el monestir va caure víctima d’un incendi. A mitjan del segle XIII es va bastir una nova església, que perduraria, amb les pertinents reformes fins el segle XVIII.

Saint-Vaas
Monestir de Saint-Vaast, portal


Durant la segona meitat del segle XIV, la casa i les seves extenses propietats es van veure afectades per la guerra que es va estendre pel país, amb episodis d’ocupacions i pillatges. El 1476 Arràs fou víctima d’un setge, que també va tocar l’abadia, els seus efectes van perdurar en el temps. El 1569 fou creada a Saint-Vaast la Congregació dels Exempts de Flandes seguint les directrius del Concili de Trento, a més d’aquesta casa, hi formaven part Saint-Bertin de Saint-Omer, Sant Pere de Gant (Sint-Pietersabdij, Flandes Oriental) i Saint-Pierre de Lobbes (Hainaut), més endavant s’hi va afegir alguna casa més, com ara Saint-Amand (Nord). El darrer capítol general de la congregació es va celebrar el 1764 a Saint-Vaast, el 1766 es va incorporar a Cluny.

Saint-Vaas
Monestir de Saint-Vaast

Saint-Vaas
Interior de l'església abacial de Saint-Vaast
Dibuix de Tavernier de Jonquières (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France


Davant l’estat de precarietat dels edificis que conformaven el monestir, el 1740 hom va prendre la determinació de reconstruir-los. A mitjan de segle l’església abacial havia estat enderrocada i les funcions religioses es van traslladar al refetor, adaptat com església. A partir del 1791 es va suprimir el monestir arran de la Revolució, quan encara la nova església estava en construcció, les altres dependències monàstiques, ja acabades, van passar a propietat pública. D’altra banda, la Revolució va comportar també la total destrucció de la catedral d’Arràs, és per això que la seu episcopal es va traslladar a Saint-Vaast. Tot i l’ordre d’enderroc de l’església de l’abadia, a mig bastir, aquesta fou utilitzada com a hospital militar fins que el lloc fou cedit a la diòcesi el 1804, la nova església fou consagrada el 1833. Després encara patiria greus desperfectes arran de la Primera Guerra Mundial i el 1934 va recuperar el culte.

Saint-Vaast
Planta de l'abadia de Saint-Vaast, abans i després de les reformes del segle XVIII
Il·lustració de L'Abbaye de Saint-Vaast. Monographie historique,
archéologique et littéraire de ce monastère

Saint-Vaast
Figura d'un monjo de Saint-Vaast
Il·lustració de Histoire des ordres monastiques religieux et
militaires et des congrégations séculières
(s. XVIII)


Saint-Vaast
Portal de l'església de Saint-Vaast
Il·lustració de L'Abbaye de Saint-Vaast. Monographie historique,
archéologique et littéraire de ce monastère

Saint-Vaast
Sepulcre de Teodoric III, a l'església de l'abadia de Saint-Vaast
Il·lustració de L'Abbaye de Saint-Vaast. Monographie historique,
archéologique et littéraire de ce monastère

Saint-Vaas
La nova església (catedral d'Arràs) després de la Primera Guerra Mundial
Fotografia de l'agència Rol (1919)
Bibliothèque nationale de France


Bibliografia:
- CARDEVACQUE, Adolphe de (1865). L'Abbaye de Saint-Vaast. Monographie historique, archéologique et littéraire de ce monastère (3 vols.). Arras: A. Brissy
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 2. París: Bloud et Barral
- GUIMANN; VAN DRIVAL, Chanoine (1875). Cartulaire de l'abbaye de Saint-Vaast d'Arras rédigé au XIIe siècle par Guimann. Arras: Courtin
- GUYOT, Joseph N. (1778). Répertoire universel et raisonné de jurisprudence. Vol. 24. París: Panckoucke
- HÉLYOT, P. (1718). Histoire des ordres monastiques religieux et militaires et des congrégations séculières. Vol. 6. París: Coignard

 


Situació:

L'actual catedral d'Arràs i l'abadia de Saint-Vaast

Baldiri B. - Febrer de 2016