Cap el 1020 el comte Guillem III (el Gran) de Poitiers va demanar a l’abadia de Maillezais que fundés un monestir a Vouvant on ja s’havia aixecat l’església de Notre-Dame, fundada poc abans, probablement en el mateix segle XI. Aquest territori va patir els efectes de la guerra dels Cents Anys i ja al segle XVI les de Religió, que haurien tocat també aquesta casa. Hom coneix que al segle XVI aquest lloc pertanyia al capítol de la catedral de Maillezais i que l’edifici de l’església es trobava en molt mal estat. A mitjan del segle XIX fou valorat com a monument històric i protegit, alhora que hom va emprendre la seva restauració el que va permetre retornar-li el culte el 1885. La part més antiga de l’església no fou restaurada fins a finals del segle XX.

Vouvant. La nau del segle XI

Portal del transsepte nord

De la primitiva església del segle XI es conserven els tres trams de la part occidental probablement coberts en origen amb volta. Durant el segle XII es va reconstruir la capçalera i la part oriental de les naus, amb un portal doble obert al transsepte nord. Durant el segle XIV o XV aquell portal romànic es va completar amb un frontó decorat amb escenes que representen el Sant sopar a la part inferior i l’Ascensió a la superior. Tot el conjunt es va restaurar durant el segles XIX i XX, incloent la cripta, que pràcticament havia desaparegut.

Decoració del portal