Monestirs
Monestirs de Nova Aquitània
Abadia de Saint-Étienne de Bassac
< anterior Inici França Nova Aquitània Charente següent >
castellano
cercador contacte facebook

Charente

Aquesta casa benedictina fou fundada per Wardrade i Rixendis, senyors de Jarnac (lloc situat a ponent d’aquí), després d’una peregrinació a Roma. Els fundadors obtingueren la corresponent autorització l’any 1002 i per garantir el seu desenvolupament, van dotar econòmicament la nova casa que es va dedicar a sant Esteve. La primera comunitat assentada en aquest lloc va venir del monestir de Saint-Cybard, a Angulema i el seu primer abat fou Ademar. A la seva mort, els fundadors foren enterrats a l’església abacial. A finals del segle XI el papa Urbà II intervingué en els afers del monestir per tal de posar ordre a causa d’algunes negligències en el seguiment de la Regla, el 1095 la casa de Bassac fou posada sota la tutela del monestir de Saint-Jean-d'Angély (Charente Marítim), dependència que es va mantenir fins el 1246. Durant el tercer quart del segle XIII, sota l’abadiat de Guillaume de Vibrac, es va reconstruir l’església monàstica, la façana de la qual és la que encara es conserva, bé que modificada.

Bassac
Abadia de Bassac


Benedictins


Saint-Maur

 

Bassac
Finestral de l'església (segle XV)

Bassac
Façana de l'església


El 1346 la comunitat monàstica de Saint-Jean-d'Angély vingué a Bassac a refugiar-se a causa de la destrucció del seu monestir, aquest fet va portar que es fortifiqués aquest lloc de Bassac. El 1434 fou víctima de la guerra dels Cent Anys, el territori fou saquejat i la mateixa abadia va quedar en ruïnes el que va obligar a la gairebé total reconstrucció. A partir de l’abat Jean II (1538) el monestir va començar a estar dirigit per abats comendataris. El 1562 el lloc fou saquejat i arruïnat de nou, ara amb motiu de les guerres de Religió, que van afectar aquesta casa en diverses ocasions. La reconstrucció es va allargar en el temps, durant el segle XVII es van anar refent les dependències malmeses. El 1666 la casa es va reformar i es va integrar a la congregació de Saint-Maur, el que va donar un nou impuls a les obres de condicionament del monestir. La Revolució va expulsar la comunitat monàstica d’aquest indret.

Bassac
L'església


Bassac
El cor (1700)

Bassac
El cor (1700)

Bassac
El cor (1700)


Bassac
Passadís del claustre

Bassac
Clau de volta

Bassac
El claustre


Bassac
El claustre

Monasticon Gallicanum
Saint-Étienne de Bassac
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

 

Bibliografia:
- AUTEXIER, Abbé E. (1932). Bassac. L’abbaye des bénédictins. L’église abbatiale. Cognac.
- DENYSE, Abbé Jules (1881). L’abbaye royale de St. Étienne de Bassac de l’ordre de Saint-Benoît et de la Congrégation de Saint-Maur. Bulletin de la Société Archéologique et historique de la Charente. Année 1880. Angoulème: F. Goumard
 

Situació:

Bassac es troba entre Angulema i Cognac


Saint-Étienne de Bassac

Baldiri B. - Maig de 2014