L’any 1119 van arribar a Châtelliers una colla d’eremites enviats per Giraud de Salas i dirigits per Pierre de Vars cercant un lloc per establir-se, el mateix any ja s’havia fundat aquest monestir. Giraud de Salas havia començat la seva vida monàstica a la canònica de Saint-Avit-Sénieur (Dordonya) i després d’una època de pràctica de l’eremitisme va desenvolupar la seva activitat fundadora, amb les abadies de Cadohn (Cadouin, Dordonya), Grand Selva (Tarn i Garona), L'Absie (Deux-Sèvres), aquesta de Châtelliers, entre altres, a més de les que hom li atribueix de manera dubtosa (com ara Fontdouce i La Tenaille, prop d’aquí). Les cases fundades per Giraud de Sales seguien la Regla de Sant Benet, però aviat entraren a formar part del Cister, hom sap que aquest personatge s’havia relacionat amb sant Bernat de Claravall. L’any 1120 Giraud va morir en aquesta abadia on va ser enterrat, les seves despulles foren en endavant objecte de veneració ja que hom el considerava sant, esdevenint un objectiu pels pelegrins i devots.

Poc després la comunitat es va desplaçar al nord-est d’aquell lloc, on els monjos es van establir de manera definitiva, el 1121 es va portar a terme la translació de les restes del fundador a la nova capella. A mitjan del segle XIII les relíquies es van disposar en un nou monument funerari. L’abadia es va organitzar en el nou emplaçament i el seu primer abat elegit fou Aimeri que el 1129 va començar la construcció del monestir definitiu, el 1156 es va consagrar la nova església. El 1162 aquesta casa ja havia entrat a l’òrbita cistercenca. D’altra banda en aquesta època va començar a rebre suport dels senyors de la regió i el 1145 un butlla papal posava el monestir sota protecció de la Santa Seu.

L'abadia de Châtelliers el 1889
Fotografia de Jules Robuchon. Col·lecció Philippe Michaud
Imatge de Wikimedia Commons

Després de patir els efectes de la guerra dels Cent Anys, la vida monàstica va seguir en aquest lloc, des del 1476 la casa va estar governada per abats comendataris. El 1568 i en el marc de les guerres de Religió, l’abadia fou saquejada i incendiada, quedant bona part de les construccions en ruïna. A causa d’això es va haver de restaurar l’església i el claustre es va refer de nou (1685-89), a més d’altres dependències. Després dels anys dedicats a la reconstrucció, a finals del segle XVIII la Revolució va acabar amb la vida monàstica a Châtelliers. El lloc fou posat a la venda i ràpidament va caure en ruïna, esdevenint una pedrera per altres construccions. Finalment, ja en el segle XX, les restes es van acabar de perdre i ara només queda alguna construcció testimonial en peu.

Claustre de Châtelliers el 1889
Fotografia de Jules Robuchon. Col·lecció Philippe Michaud
Imatge de Wikimedia Commons