Monestirs
Monestirs de Nova Aquitània
Abadia de Saint-Martin de Ligugé
< anterior Inici França Nova Aquitània Viena següent >
castellano
cercador contacte facebook

Viena

Hom atribueix la fundació d’aquesta casa a sant Martí de Tours, considerat un dels impulsors del monacat primitiu a la Gàl·lia. Martí va formar-se a Poitiers on va arribar l’any 356, esdevenint deixeble del bisbe Hilari. Després d’una estada fora d’aquesta ciutat, al seu retorn el 361, es va retirar a un lloc de les rodalies, on ara es troba Ligugé, on s'han trobat testimonis arqueològics d'ocupació d'època galo-romana. Al seu voltant s’aplegaren els seus deixebles en el que esdevindria un cenobi, alhora que s’escampava la fama de la seva santedat. Hom situa en aquest lloc un dels episodis miraculosos del sant, quan va ressuscitar un catecumen que havia mort en la seva absència, quan Martí va tornar, va intercedir per retornar-li la vida i va poder ser batejat. La seva popularitat va fer que el 371 fos proclamat, malgrat la seva oposició inicial, bisbe de Tours, càrrec que va compaginar amb la pràctica del monaquisme a Marmoutier (Indre i Loira) on també hi va fundar un cenobi. Va morir el 397.

Ligugé
Església de Saint-Martin de Ligugé, ara parroquial


Prebenedictí


Benedictí



 

Ligugé
Saint-Martin de Ligugé

Ligugé
Saint-Martin de Ligugé


Tot i la manca de notícies, possiblement aquella casa va tenir continuïtat i només es pot assegurar l'existència d'una comunitat l'any 591, quan rep la visita de Gregori de Tours. Les escasses notícies parlen de destruccions i reconstruccions, per altra banda hom coneix una obra redactada pel monjo Defensor de Ligugé cap el 700, el “Liber scintillarum” i també s’han trobat restes arqueològiques considerades construccions d’aquella època sota l'església actual. Durant el segle VIII va ser víctima de la inestabilitat de les guerres normandes i el monestir hauria quedat abandonat, perdent-se el seu rastre durant dos segles. Hom situa cap el segle VIII o IX una làpida sepulcral d'un abat desconegut, que hauria edificat la basílica dedicada a sant Martí, aquella església i monestir s'haurien perdut a mitjan del segle IX, saquejats.

La comtessa Adalmodis (+ 1005), esposa de Guillem III de Poitiers (Guillem V d’Aquitània), va fundar en aquell lloc un santuari on es venerava la figura de sant Martí, que estava a càrrec de monjos de l’Abadia de Maillezais (Vendée) que s'havia fundat poc abans, esdevenint cap la primera meitat del segle XII un priorat d’aquell monestir. No és fins el 1197 que en una butlla de Celestí III es troba esmentada per primer cop aquesta casa com a priorat de Maillezais.

Ligugé
Saint-Martin de Ligugé, en una postal antiga
Col·lecció particular

Malgrat tractar-se d’un priorat depenent d’un altre monestir, gràcies a la figura del seu fundador va esdevenir un establiment influent i ric, el 1268 el príncep Alfons de Poitiers li va atorgar el privilegi d’administrar justícia. D’altra banda el papa Climent V hi va residir temporalment aprofitant la seva proximitat de Poitiers, a l’època en que es procedia a la dissolució de l’orde del Temple. En el marc de la guerra dels Cent Anys, el 1346 i 1359, el priorat va patir un atac i va quedar pràcticament destruït. Aquest fet i els efectes que va provocar el canvi de condició de l’abadia de Maillezais, que el 1317 fou convertida en seu episcopal, durant el segle XV passava per una època de decadència, a partir del 1501 començava a estar dirigida per priors comendataris, triats entre els membres del capítol de Maillezais, que impulsaren la restauració de les dependències monàstiques, l'església es va aixecar de nova planta a llevant de l'edifici anterior, ampliant la capçalera de l'edifici vell. El 1569 la casa va tornar a patir els efectes bèl·lics, amb noves destrosses (els edificis van cremar durant tres dies), ara arran de les guerres de Religió.

Ligugé
Galeria doble del claustre de Saint-Martin de Ligugé, en una postal antiga
Col·lecció particular

Ligugé
Saint-Martin de Ligugé


El 1607 i amb el consentiment del bisbe de Maillezais, el priorat de Ligugé fou lliurat als jesuïtes de Poitiers, aquests van fer algunes restauracions dels edificis i el van mantenir com a casa de repòs fins la seva expulsió l’any 1762, data en que va passar al capítol de Poitiers que es va fer càrrec del lloc fins que la Revolució va posar els béns en mans de l’Estat i el 1793 es va posar a la venda. La interrupció de la vida monàstica pròpiament dita que va significar l’arribada dels jesuïtes, es va recuperar l’any 1853 amb l’arribada d’una comunitat procedent de l’abadia de Solesmes, l’establiment fundat de nou obtingué el títol d’abadia el 1856, des d’aquí s’impulsaren altres fundacions monàstiques. El 1880 els monjos foren expulsats novament de la casa i es refugiaren a Silos (Burgos), on van restaurar el monestir benedictí que té continuïtat en l’actualitat, el 1885 la comunitat va tornar a Ligugé, però van haver d’abandonar novament la casa entre els anys 1901 i 1923. El conjunt monàstic de l’actual abadia està format bàsicament per construccions del segle XIX. A banda de les restes arqueològiques de les primeres èpoques, la construcció més antiga és l’actual església parroquial de Saint-Martin, aixecada al segle XVI, després de la guerra dels Cent Anys, que es va modificar posteriorment. L'església monàstica de l'actual comunitat està situada a ponent i data del segle XX.

Ligugé
Saint-Martin de Ligugé

Ligugé
Capella restaurada al segle XIX en el lloc
on hom situa el miracle del catecumen


Bibliografia:
- BORD, Lucien-Jean (2005). Histoire de l'abbaye Saint-Martin de Ligugé. 361-2001. Paris: Geuthner
- CHAMARD, François (1873). Saint-Martin et son monastère de Ligugé. Poitiers: Oudin
- COLOMBÁS, García M. (2004). El monacato primitivo. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos
Enllaç:
- Saint-Martin de Ligugé

Situació:

Al sud de Poitiers


Saint-Martin de Ligugé

Baldiri B. - Octubre de 2013