Monestirs
Monestirs de Nova Aquitània
Abadia de Saint-Benoît de Quinçay
< anterior Inici França Nova Aquitània Viena següent >
castellano
cercador contacte facebook

Viena

L’origen d’aquest monestir és confús, una tradició diu que és de l’època del bisbe Hilari de Poitiers (segle IV), però també es considera que aquesta casa fou fundada (o restaurada, en cas d’un origen anterior) cap el 670-672 per Achard (Acard), natural de Poitiers que s’havia fet monjo al monestir de Saint-Jouin-de-Marnes (o Ension, Deux-Sèvres). Per portar endavant aquesta fundació va rebre el suport econòmic de la seva família i de l’abadia de Jumièges (Sena Marítim). L’any 674 van arribar dos monjos d’aquell monestir amb la finalitat d’instruir la comunitat de Quinçay. El mateix Achard va esdevenir l’any 682 abat de Jumièges, on va morir l’any 687. La relació entre les abadies de Jumièges i Quinçay fou molt estreta, sant Filibert de Tournus, fundador de Jumièges va intervenir en la fundació i construcció de l’església monàstica de Quinçay, que en aquell moment es va dedicar a sant Pere.

Quinçay
Església de Saint-Benoît de Quinçay


Prebenedictí ?


Benedictí



 

Quinçay
Saint-Benoît de Quinçay

Quinçay
Saint-Benoît de Quinçay


L’any 868 els monjos de Quinçay van abandonar la seva casa a causa de les invasions normandes i es van refugiar a l’Alvèrnia mentre el monestir resultava destruït. Va desaparèixer o va quedar reduïda a la mínima expressió i no fou fins el segle XI que es va recuperar. El 1027 hom parla d’una abadia dedicada a la Mare de Déu, sant Andreu i sant Benet, en aquesta època haurien arribat les despulles de sant Benet d’Aizenay i aquest fet va originar que el lloc fos conegut com Saint-Benoît de Quinçay en endavant. Depenia del capítol de la catedral de Poitiers, que triava els seus abats. Mai va esdevenir una gran abadia i la seva comunitat sembla que era reduïda, el 1569 la casa fou víctima de les guerres de Religió, que la van afectar directament.

Quinçay
Saint-Benoît de Quinçay


A mitjan del segle XV es trobava en plena decadència i les seves dependències en un estat deplorable. El 1574 va passar a estar governada per abats comendataris. Més endavant passava a formar part de la congregació dels Exempts i el 1758 tornava a estar sota la direcció del bisbe de Poitiers, fins que e 1760 fou suprimida la casa monàstica i dos anys després la parròquia es va traslladar a la seva església. Amb la Revolució es van posar a la venda els béns de Saint-Benoît de Quinçay. Ara en queda la seva església en bona part romànica i restes del claustre destruït arran de les guerres de Religió, a més d’altres dependències d’època posterior.

Quinçay
Saint-Benoît de Quinçay

Quinçay
Mural de la conca absidal


Quinçay
Mural amb sant Cristòfol

Quinçay
Mural amb un àngel

Quinçay
Cadirat del cor (segle XVII)


Quinçay
Crossa abacial de Llemotges (segle XIII)

Quinçay
Espai del l'antic claustre


Quinçay
Portada de la sala capitular

Quinçay
Saint-Benoît de Quinçay

Quinçay
Saint-Benoît de Quinçay


Quinçay
Saint-Benoît de Quinçay

Quinçay
Saint-Benoît de Quinçay

 

Bibliografia:
- BESSE, R.M. (1910). Abbayes et prieurés de l’ancienne France. Ligugé / Paris
- LECOINTRE, Eugène (1851). Notice sur l'abbaye de Saint-Benoît de Quinçay. Mémoires de la Société des Antiquaires de l'Ouest. Poitiers / Paris: Derache
- OLIM (1875). Saint-Benoît de Quinçay. Revue d’Aquitaine. Poitiers: Imp. Générale
 

Situació:

Al centre de Saint-Benoît, al sud de Poitiers


Saint-Benoît de Quinçay

Baldiri B. - Octubre de 2013