|
Aquesta
canònica agustiniana està dedicada a sant Lô (Laudus, o
Laon), bisbe de Coutances a mitjan del segle VI. Durant
el segle IX i a causa de les guerres normandes les seves
restes foren traslladades prop d’aquí i dipositades en
una capella on eren venerades. Ja al segle XI, aquelles
relíquies foren traslladades a Thouars i disposades en
una nova església dedicada a Notre-Dame i Saint-Laon.
L’any 1021 hom va disposar que quatre canonges
tinguessin cura d’aquella església i de la tomba del
sant. El 1096, el bisbe de Poitiers va lliurar
Saint-Laon a l’abadia de Saint-Florent de Saumur (Maine
i Loira), lloc d’on va passar a dependre. El 1107 va
esclatar un conflicte entre les dues cases resultant que
Saint-Laon, llavors ja amb importants possessions,
deixava de dependre de Saumur i es declarava seguidora
de la Regla de Sant Agustí. |
|
|
En els
anys i segles següents, hi ha constància de nombrosos casos que
demostren el relaxament de l’observança dins d’aquesta abadia, amb
episodis puntuals força escandalosos. La princesa Margarida
d’Escòcia (1424-1445), casada amb qui més endavant seria Lluís XI de
França, va relacionar-se amb aquesta casa, hi va fundar una capella
on fou enterrada el 1479. Des de finals del segle XV la casa va
passar a estar regida per abats comendataris. El 1655 la situació de
relaxament de la comunitat es va regularitzar amb la seva adhesió a
la congregació de Sainte-Geneviève, fet que també va permetre la
reconstrucció de les dependències canonicals. El 1790 la canònica
fou suprimida, després la de Revolució l’església va esdevenir
parroquial. |
Interior de l'església |
