La catedral de Saint-Sauveur d’Ais s’aixeca sobre un gran espai públic d’època romana, el fòrum, i en el lloc d’una gran edifici, potser la basílica. Una primera ocupació cristiana s’hauria efectuat durant el segle VI i possiblement aquesta seria la segona ubicació de la seu catedralícia d’un bisbat del que hom coneix la seva existència documentada des de començament del segle V, amb el seu primer bisbe, Llàtzer. La primera catedral podria situar-se a Notre-Dame de la Seds (a ponent d’aquí), aixecada prop de l’antic teatre romà. El conjunt catedralici del segle V s’hauria adaptat a les construccions romanes, de manera que la catedral ocuparia el lloc de la suposada basílica i al seu costat s’aixecaria el baptisteri, en el que seria el vèrtex nord-oest del fòrum i aprofitant les seves columnates.

Portal de la nau central, gòtica

Portal de la nau sud, romànica

Aquella disposició inicial es mantindria en línies generals fins l’època romànica, hom coneix que en aquella època l’església era de dues naus i era coneguda sota l’advocació de Sainte-Marie, llavors disposava d’una comunitat de canonges que la servien de la que hom té notícies des de l’any 1000. Aquests canonges de Sainte-Marie es regirien per una regla pròpia i segurament tindria caràcter secular. El 1069 hom parla ja de la presència d’una comunitat canonical amb el títol de Saint-Sauveur que hom identifica amb una nova canònica regular reformada, amb oratori propi. El pas de la canònica primitiva a la de Saint-Sauveur es devia fer de manera gradual, convivint les dues durant un curt espai de temps. A la segona meitat del segle XI es van fer de nou les dependències canonicals, treballs que també es van estendre a l’antic baptisteri de Saint-Jean, que fou modificat sobre el mateix emplaçament i estructura inicials.

Campanar de la catedral d'Ais de Provença