Monestirs
Monestirs de
Provença-Alps-Costa Blava
Abadia de Saint-Césaire d’Arle. Saint-Jean d’Arle
< anterior Inici França Provença-Alps-Costa Blava Boques del Roine següent >
castellano
cercador contacte facebook

Boques del Roine
Monestirs d'Arle

Saint-Césaire
Església de Saint-Blaise


Prebenedictines


Benedictines


 

Aquest monestir femení fou fundat a la ciutat d’Arle pel bisbe Cesari (502-543) pel qui va redactar la regla que porta el seu nom. Cap el 507 Cesari va emprendre la fundació del monestir, un establiment que inicialment estava situat al cementiri dels Aliscamps, prop de la basílica de Saint-Genès dedicada al màrtir d’aquest nom (sant Genís) on era enterrat i venerat. Quan encara estava en obres, el monestir fou destruït pel francs (508), un cop recuperada la normalitat, va reprendre la fundació però aquest cop va situar la casa intramurs, al costat de l’antiga església episcopal, dedicant-lo a sant Joan Baptista, el que fa pensar que hauria ocupat el baptisteri del complex episcopal. Va confiar la realització del projecte a la seva germana Cesària que havia enviat a Marsella on es va fer monja, va ser la primera abadessa del monestir de Saint-Jean, que després canviaria l’advocació per la de Saint-Césaire.


Saint-Césaire
Portal del recinte monàstic

Saint-Césaire
Sant Cesari, el fundador
Les images des saints (1636)
Bibliothèque nationale de France

El 514 les monges ja s’hi havien instal·lat i a la mort del fundador (543) la comunitat era ja molt àmplia, hom parla de dues-centes monges. Santa Radegunda (c.520-587) va visitar aquesta abadia i va adoptar la seva regla pel monestir de Sainte-Croix, que va fundar a Poitiers. La casa monàstica i l’antiga catedral de Saint-Étienne formarien un únic conjunt d’edificis que estava situat al sud-est de la ciutat, a tocar de la seva muralla. Hi consta la consagració d’una església monàstica l’any 524 en el decurs del IV Concili d’Arle i amb la presència de setze bisbes. L’any 540 va morir Cesària que fou enterrada en aquella església, de la mateixa manera que el seu germà i fundador el 543.

Saint-Césaire
Entrada al recinte de Saint-Césaire


Del segle VII al IX el lloc hauria quedat abandonat i sense comunitat, fins que es va restaurar el 887 gràcies al bisbe Rostan que va dignificar la tomba del fundador i va donar un nou impuls a l’abadia, en endavant coneguda con Saint-Césaire. L’església de Saint-Jean-de-Moustiers fou la continuadora de l’advocació de sant Joan Baptista, es va refer al segle XII, abandonar el 1373 i enderrocar parcialment, passant al monestir com capella de Sainte-Agathe. A partir del segle XIV s’esmenta l’església de Saint-Blaise, en endavant església monàstica i on es guardava el sepulcre del fundador. El monestir va tenir una llarga època de prosperitat però entre els segles XIV i XV va patir una crisi i la seva comunitat es va veure reduïda de 108 a 22 monges. Va mantenir la seva activitat en els anys següents i fins la Revolució, quan la comunitat el va abandonar i fou venut. Després, l’antiga casa monàstica fou utilitzada com a centre assistencial i ara és de propietat pública. Actualment queden pocs elements visibles de l’antiga abadia, on cal destacar les esglésies de Saint-Blaise i de Saint-Jean-de-Moustier.

Saint-Césaire
Saint Césaire
Abadia moderna amb restes de murs antics
Fotografia de Mbzt, Wikimedia

Saint-Césaire
Saint-Jean-de-Moustier
Fotografia de Finoskov, Wikimedia


Saint-Césaire
Monja de Saint-Césaire
Il·lustració de Recueil de tous les costumes des ordres religieux et militaires (1778)
Bibliothèque nationale de France

Saint-Césaire
Restes de l'abadia de Sant-Césaire

Saint-Césaire
L'església de Saint-Césaire-le-Vieux
Considerat el lloc del primer establiment monàstic, als Aliscamps


Arle
Les esglésies d'Arle a l'edat mitjana

Sant Geli
Saint-Jean-de-Moustier
Architecture romane du midi de la France (1873)
Bibliothèque nationale de France

 

Bibliografia:
- BENOÎT, Fernand (1951). Le premier baptistère d’Arles el l’abbaye Saint-Césaire. Cahiers archéologiques. Fin de l’Antiquité et Moyen Âge. París: Ed. d’Art et d’Histoire
- HEIJMANS, Marc (2008). Les fouilles de l’église paléochrétienne de l’enclos Saint-Césaire à Arles. Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. 152
- HEIJMANS, Marc (2010). L’enclos Saint-Césaire à Arles, un chantier controversé. Bulletin du centre d’études médiévales
d’Auxerre. BUCEMA, Hors-série n° 3. Centre d'études médiévales Saint-Germain d'Auxerre
- HUBERT, Jean (1947/1972). La topographie religiueuse d’Arles au VI siècle. Cahiers archéologiques. Fin de l’Antiquité et Moyen Âge. París: Klincksiech
- MALNORY, Arthur (1894). Saint Césaire, évêque d'Arles. 503-543. París: E. Bouillon
- STOUFF, Louis (2001). L'église et la vie religieuse à Arles et en Provence au Moyen Âge. Aix-en-Provence: P. Université de Provence

 


Situació:

Les restes de l'abadia de Saint-Césaire (4) es troben al centre d'Arle a tocar de la muralla, en el seu costat sud-est

Baldiri B. - Novembre de 2014