Monestirs
Monestirs de
Provença-Alps-Costa Blava
Abadia de Montmajor
Abbaye Saint-Pierre de Montmajour
< anterior Inici França Provença-Alps-Costa Blava Boques del Roine següent >
castellano
cercador contacte facebook

Boques del Roine

L’abadia de Montmajor es troba sobre un turó rocós que a l’edat mitjana estava rodejat d’aiguamolls formant una illa. Una llegenda diu que aquest lloc hauria estat ocupat pel primer bisbe d’Arles, sant Tròfim que ja a l’any 46 s’hi va establir com anacoreta, aquesta data tant reculada es contradiu amb altres fonts que situen aquest personatge en el segle III. Una segona tradició fa avançar la fundació a l’època del rei merovingi Khildebert I (c.496-558) que va fer aixecar una església que hauria de servir a una comunitat eremítica que habitava el lloc. S'ha considerat que aquest sigui el monestir "situat en una illa del Roine" d'on fou abat sant Cesari entre el 499 i 502, abans de fundar Saint-Jean d'Arle. Una tercera versió situa la mateixa colònia eremítica en època carolíngia.

Montmajour
L'abadia de Montmajor


Benedictins



Saint-Maur

 


Montmajour
L'abadia de Montmajor

Montmajour
Deambulatori de l'església inferior o cripta (s.XII)

Claustre

De fet no és fins el segle X que hom té notícies documentals d’aquest lloc, tot fa pensar que a mitjan d’aquell segle hi havia un grup d’eremites. L’any 949 una tal Teucinda, de família noble, va adquirir l’illa i el 977 la va donar a la comunitat que la poblava, que en aquell moment ja havia regularitzat la seva situació i era seguidora de la Regla de Sant Benet. Poc a poc aquesta casa va anar agafant notorietat i va aplegar un nombre important de priorats que hi depenien, a banda de les propietats de tota mena que sustentaven la seva activitat monàstica. El 1078 li fou donada l'església Saintes-Maries-de-la-Mer, on hi va fundar un priorat. L’afluència de devots atrets per la Vera Creu que es guardava a l’abadia també va influir en la seva prosperitat.
 

Monasticon Gallicanum
Saint-Pierre de Montmajor
Gravat núm. 5 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Montmajour
Transsepte de la cripta


Aquell període es va veure estroncat pels efectes de la guerra dels Cent Anys, al segle XIV, en aquella època i sota l’abadiat de Pons de l’Orme, es va bastir la gran torre de defensa que porta el seu nom. Montmajor va patir un greu conflicte en un dels seus priorats, el de Saint-Antoine (Isèra) al costat del qual van prosperar els antonians, fins que el 1297 fou suprimit a favor d'aquests darrers. Després van arribar les guerres de Religió, el 1593 la comunitat es va veure obligada a abandonar el monestir i refugiar-se a Arle.

Montmajour
Rampa d'accés a la cripta

Montmajour
Necròpolis rupestre


Aquell període de decadència es va allargar fins que va passar a dependre de la congregació de Saint-Maur, el 1639, que va aconseguir redreçar la situació tant material com espiritual, malgrat els contratemps que es van veure obligats a enfrontar, com ara un incendi l’any 1726. La Revolució va arribar encara amb la reconstrucció inacabada, després de l’expulsió dels religiosos, fou subhastat i va passar a mans particulars esdevenint una pedrera que va fer perdre els elements arquitectònics més valuosos. Malgrat tot es va aconseguir aturar la destrucció i el gruix de les edificacions medievals es va conservar.

Montmajour
Nau central de l'església (s.XII-XIII)

Montmajour
L'església de Saint-Pierre


Montmajour
El claustre

Montmajour
El claustre

Montmajour
Capitells del claustre

Claustre

Montmajour
Façana sud de l'abadia de Montmajor

Montmajour
El monestir maurista

Montmajour
Torre de Pons de l’Orme (s.XIV)


Montmajour
L'abadia de Montmajor

Montmajour
Copó de Montmajor (c.1200)
Signat pel Mestre Alpais
Museu del Louvre, París

Montmajour
Bàcul de Montmajor (s. XIII)
Museu del Louvre, París


Montmajour
Capella de Saint-Pierre (s.XI), fora del recinte
Fotografia de Len'Alex, a Wikimedia

Montmajour
Capella de Sainte-Croix (s.XII)
Fotografia de Jjpetite, a Wikimedia

Montmajour
L'abadia de Montmajor
Vincent Van Gogh, 1888
Van Gogh Museum, Amsterdam
Imatge de Wikiart


Bibliografia:
- MOGNETTI, Élisabeth (1979). L’abbaye de Montmajour. Congrès Archéologique de France. 184 session. París: Société Française d’Archéologie
- ROUQUETTE, Jean-Maurice (1980). Provence Romane 1. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- ROUQUETTE, Jean-Maurice (2000). L’abbaye de Montmajour. París: Éd. du Patrimoine

 


Situació:

L'abadia de Montmajour (1) es troba al nord-est d'Arle

 

Baldiri B. - Novembre de 2014