Monasterios
Monasterios del Gran Este
Abadía de Saint-Nicaise de Reims
S Nicasius / Abbaye Saint-Nicaise de Reims
< anterior Inicio Francia Gran Este Marne siguiente >
català
Buscador contacto

Marne

Dice la tradición que una primera iglesia fue construida en este lugar por el militar romano Jovinus (s IV) quien habría levantado una capilla dedicada a Saint-Agricole y Saint-Vital donde él mismo fue enterrado en 370. De hecho el monasterio de Saint-Nicaise conservaba un sepulcro considerado del propio Jovinus y que ahora se encuentra en el museo de Saint-Remi. Sea como sea, aquella antigua iglesia fue utilizada como lugar de enterramiento de los prelados de Reims y el 407 se enterraron aquí el obispo Nicasio, su hermana Eutropia y otros personajes martirizados en la catedral. En el siglo IX las reliquias del santo se trasladaron a causa de las invasiones normandas. Unos clérigos custodiaron aquella iglesia hasta que fue introducida una comunidad monástica.

Saint-Nicaise
Abadía de Saint-Nicaise
Detalle de un plano de Reims. Jean Colin, 1665
Bibliothèque nationale de France


Benedictinos



Saint-Maur 

Saint-Nicaise
La abadía de Saint-Nicaise, antes de su destrucción
Ilustración de Reims. Essais historiques sur ses rues et ses monuments (1844)

San Nicasio de Reims
Sant Nicasi
San Nicasio
Según el Catalogus Sanctorum (P. Natali, 1543)

Obispo de Reims (s IV). En la Antigüedad Tardía esta ciudad (la antigua Durocortorum) era la capital de la provincia. Según la leyenda, el prelado fue advertido de manera sobrenatural del castigo que tendrían sus habitantes si no abandonaban el pecado, a pesar de las advertencias de Nicasio la situación persistió y el 407 Reims fue invadida por los vándalos. Estos entraron en la catedral y degollaron al obispo, su hermana Eutropia y otros fieles. Todos ellos fueron enterrados en la iglesia de Saint-Agricole, donde serían venerados.
 

 

Sant Nicasi
Martirio de san Nicasio
Miniatura de Images de la vie du Christ et des saints (1250-1300)
Bibliothèque nationale de France
 
Sant Nicasi
San Nicasio
Compartimento del Retablo de San Sebastián y Santa Tecla, de la catedral de Barcelona
Sant Nicasi
Sepulcro de san Nicasio
Ilustración de Histoire de la ville, cité et université de Reims
Sant Nicasi
San Nicasio
Imagen de la casa Taittinger (Reims)

Fue Gervais de la Roche-Guyon, obispo de Reims entre 1055 y 1067, quien se encargó de hacer revivir la antigua iglesia que en aquel momento se encontraba prácticamente en ruinas. Se encargó de restaurar o reconstruir el antiguo edificio y levantar las dependencias monásticas que requería para acoger la comunidad que habría llegado del cercano monasterio de Saint-Remi. El 1060 se consagró la nueva iglesia y se trajeron los restos de san Nicasio, que durante las épocas de inestabilidad se habían trasladado y una parte de ellos se encontraba en Tournai. En 1090 la primera comunidad de la casa se renovó con monjes procedentes de la abadía de La Chaise-Dieu (Alto Loira).


Saint-Nicaise
Fachada de la iglesia de Saint-Nicaise
Grabado de Frans de Bakker (1747)
Rijksmuseum Amsterdam


El 1231 va començar la reconstrucció de l’església i es va aixecar un nou edifici que substituiria l’obra romànica i que mantindria la seva estructura fins la Revolució. La casa monàstica va mantenir abats regulars fins el 1530 després es posaria sota el règim de comenda, al segle XVII hi entraria la congregació de Saint-Maur. La casa fou suprimida amb la Revolució quan es trobava en decadència, el 1793 es va posar a la venda i tant l’església, que era la part més interessant arquitectònicament parlant, com les altres dependències es van enderrocar per utilitzar la pedra. Actualment encara hi ha restes subterrànies del monestir, dins de les caves Champagne Taittinger que va passar a ocupar el lloc després d’anys d’abandó. A l’església de Saint-Remi, molt a prop, es conserva una part del paviment del presbiteri de Saint-Nicaise, una esplèndida obra del segle XIII.


Saint-Nicaise
Fachada de la iglesia de Saint-Nicaise
S. XVII
Museo de Saint-Remi

Monasticon Gallicanum
Abadía de Saint-Nicaise de Reims
Grabado del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Sant Nicasi
Sepulcro de Jovinus (mármol romano del siglo III)
procedente de Saint-Agricole, ahora en Saint-Remi

Saint-Nicaise de reims
Abadía de Saint-Nicaise
Antiguas estructuras subterráneas de la abadía

Saint-Nicaise de reims
Abadía de Saint-Nicaise
Antiguas estructuras subterráneas de la abadía

Saint-Nicaise de reims
Abadía de Saint-Nicaise
Antiguas estructuras subterráneas de la abadía


Sant Nicasi
Antiguo claustro de Saint-Nicaise

Saint-Nicaise
Abadía de Saint-Nicaise
Pieza del pavimento del siglo XIII
Ahora en Saint-Remi

Sant Nicasi
Interior de Saint-Nicaise
Ilustración de Histoire de la ville, cité et université de Reims

Saint-Nicaise
Abadía de Saint-Nicaise
Pieza del pavimento del siglo XIII
Ahora en la iglesia de Saint-Remi

Saint-Nicaise
Abadía de Saint-Nicaise
Pieza del pavimento del siglo XIII
Ahora en la iglesia de Saint-Remi

Saint-Nicaise
Abadía de Saint-Nicaise
Pieza del pavimento del siglo XIII
Ahora en la iglesia de Saint-Remi


Sant Nicasi
Escudo de Saint-Nicaise
Ilustración de Histoire de la ville, cité et université de Reims
Sant Nicasi
Planta de Saint-Nicaise de Reims
Ilustración de Histoire de la ville, cité et université de Reims
 

Bibliografía:
- BIDEAULT, Maryse; LAUTIER, Claudine (1977). Saint-Nicaise de Reims. Chronologie et nouvelles remarques sur l'architecture. Bulletin Monumental. T. 135
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1751). Gallia Christiana. In Provincias Ecclesiasticas Distributa. Vol. IX. París: Typographia Regia
- COSSÉ-DURLIN, Jeannine (1991). Cartulaire de Saint-Nicaise de Reims. París: CNRS
- DENEUX, H. (1926). L’ancienne église Saint-Nicaise de Reims. Bulletin Monumental. T. 85

- ERLANDE-BRANDENBURG, Alain (1976). Le pavement de Saint-Nicaise de Reims. Bulletin Monumental. T. 134
- FLODOARD DE REIMS (s X, ed. 1824). Histoire de l'Église de Rheims. París: Brière
- GIVELET, Ch. (1897). L’église et l’abbaye de Saint-Nicaise de Reims. Reims: Michaud
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vol. 14. París: Bloud et Barral
- MARLOT, Guillaume (1846). Histoire de la ville, cité et université de Reims. Reins: Jacquet
- TARBÉ, Prosper (1844). Reims. Essais historiques sur ses rues et ses monuments. Reims: Quentin-Dailly


Situación:

En el centro de la ciudad de Reims

Baldiri B. - Agosto de 2017