Monestirs
Monestirs del Gran Est
Abadia de Saint-Pierre de Montiéramey. Adremarus
< anterior Inici França Gran Est Aube següent >
castellano
cercador contacte facebook

Aube

Adremarus, o Arremar, era un prevere que es va retirar al bosc per practicar la vida en solitari, lloc on després hi va fundar una cel·la dedicada a sant Pere. Amb l’aprovació del bisbe Adalbert de Troyes (837-845), Aleran I, comte de Troyes (837-852) i de Barcelona (849-852) li va donar aquell lloc, la carta de fundació del monestir d’Adremarus (més endavant Montiéramey) és de l’any 837. El 855 la fundació fou aprovada pel papa Lleó IV, llavors el monestir era conegut amb el nom de Montier-Adremare, d’on va derivar el nom de Montiéramey. Carles el Calb (864) va confirmar els béns de la casa. Carloman II va confirmar novament les donacions (l’any 883), alhora que li atorgava el dret d’elecció dels seus abats segons la Regla de Sant Benet i sense la intervenció dels comtes de Troyes.

Montiéramey
L'abadia de Montiéramey


Benedictins


 

L’abadia guardava les relíquies de sant Víctor de Plancy. Gràcies a la protecció reial de la que va gaudir, va esdevenir un centre d’importància tant pel que fa a la pròpia activitat monàstica com pel seu patrimoni. Durant el segle XIII l’abadia fou reconstruïda, ampliant-la per donar cabuda a la nombrosa comunitat i modificant el seu emplaçament inicial. El 1655 aquesta casa es va integrar a la congregació benedictina de Saint-Vanne. A la mateixa època l’abadia es va tornar a reconstruir. Amb la Revolució fou suprimida i els seus béns venuts. Ara encara es conserven construccions dels segles XVII i XVIII. L’església parroquial de Notre-Dame-de-l'Assomption és l’antiga església de la primera abadia, anterior al trasllat, ara molt modificada.

Montiéramey
Inicial "Q"
Il·lustració del Breviarium ad usum monasterii Arremarensis
Procedent de Montiéramey
Bibliothèque nationale de France


Montiéramey
Escut de l'abadia de Montiéramey
Il·lustració de l'Annuaire administratif, statistique et
commercial du département de l'Aube

Montiéramey
L'abadia de Montiéramey


Montiéramey
Escut de l'abat Rémond Renouard
Il·lustració de la
Statistique monumentale du département de l'Aube

Montiéramey
L'abadia de Montiéramey

Montiéramey
Església de l'Assomption, a Montiéramey
Fotografia de Gérard Janot a Wikimedia


Montiéramey
Inicial "U"
Il·lustració del Breviarium ad usum monasterii Arremarensis
Procedent de Montiéramey
Bibliothèque nationale de France

Montiéramey
Inicial "F"
Il·lustració del Breviarium ad usum monasterii Arremarensis
Procedent de Montiéramey
Bibliothèque nationale de France

 

Bibliografia:
- CONGREGATION DE SAINT-MAUR (1691). Histoire de l’Ordre de St Benoist. Tom. 2. París: Dezallier
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1770). Gallia Christiana. Vol. 12.
- COUTANT, Lucien (1857). Annuaire administratif, statistique et commercial du département de l'Aube pour 1857. Société Académique di département de l’Aube. Troyes/París: Bouquot/Schulz et Thuillié
- CRÉTÉ-PROTIN, Isabelle (2002). Église et vie chrétienne dans le diocèse de Troyes du IVe au IXe siècle. Presses Universitaires du Septentrion
- FICHOT, Charles (1888). Statistique monumentale du département de l'Aube. Vol. 2. Troyes: Lacroix
- LALORE, Ch. (1890). Collection des principaux cartulaires du diocèse de Troyes. Vol. VII. Cartulaire de l’abbaye de Montéramey. París/Troyes
- ROSEROT, Alphonse (1899). Les abbayes du département de l’Aube. Bulletin historique et philologique. Vol. 1 i 2. París: Imp. Nationale

 


Situació:

L'abadia de Montiéramey (2) es troba a llevant de Troyes
A dalt, l'església de l'Assomption

Baldiri B. - Octubre de 2015