|
Adremarus,
o Arremar, era un prevere que es va retirar al bosc per
practicar la vida en solitari, lloc on després hi va
fundar una cel·la dedicada a sant Pere. Amb l’aprovació
del bisbe Adalbert de Troyes (837-845), Aleran I, comte
de Troyes (837-852) i de Barcelona (849-852) li va donar
aquell lloc, la carta de fundació del monestir
d’Adremarus (més endavant Montiéramey) és de l’any 837.
El 855 la fundació fou aprovada pel papa Lleó IV,
llavors el monestir era conegut amb el nom de
Montier-Adremare, d’on va derivar el nom de Montiéramey.
Carles el Calb (864) va confirmar els béns de la casa.
Carloman II va confirmar novament les donacions (l’any
883), alhora que li atorgava el dret d’elecció dels seus
abats segons la Regla de Sant Benet i sense la
intervenció dels comtes de Troyes. |
|
|
L’abadia
guardava les relíquies de sant Víctor de Plancy. Gràcies a la
protecció reial de la que va gaudir, va esdevenir un centre
d’importància tant pel que fa a la pròpia activitat monàstica com
pel seu patrimoni. Durant el segle XIII l’abadia fou reconstruïda,
ampliant-la per donar cabuda a la nombrosa comunitat i modificant el
seu emplaçament inicial. El 1655 aquesta casa es va integrar a la
congregació benedictina de Saint-Vanne. A la mateixa època l’abadia
es va tornar a reconstruir. Amb la Revolució fou suprimida i els
seus béns venuts. Ara encara es conserven construccions dels segles XVII i XVIII. L’església parroquial de Notre-Dame-de-l'Assomption és
l’antiga església de la primera abadia, anterior al trasllat, ara
molt modificada. |
Inicial "Q"
Il·lustració del Breviarium ad usum monasterii Arremarensis
Procedent de Montiéramey
Bibliothèque nationale de France |
