Monestirs
Monestirs del Gran Est
Abadia de Trois-Fontaines
Tres Fontes
< anterior Inici França Gran Est Marne següent >
castellano
cercador contacte facebook

Marne

Els cistercencs van arribar a Trois-Fontaines gràcies a la iniciativa del bisbe de Châlons-sur-Marne, Guillaume de Champeaux (1113-1121) que el 1108, quan era cabiscol de Notre-Dame de París, ja havia fundat la canònica de Saint-Victor en aquella ciutat. Guillaume havia obtingut unes terres que van servir el 1118 per acollir una comunitat de monjos dirigits per l’abat Roger que procedia de Claravall fundada tres anys abans per sant Bernat, Trois-Fontaines fou la seva primera abadia filla. El desenvolupament de la nova casa es va fer amb rapidesa gràcies a l’important nombre de donacions rebudes que en va fer un gran centre, econòmicament parlant. També va tenir una forta activitat expansiva de l’activitat monàstica amb la creació d’altres monestirs sobretot dintre del seu entorn però també a l’Europa Central.

Trois-Fontaines
Ruïnes de l'església de Trois-Fontaines


Cistercencs

 

 

Trois-Fontaines
Ruïnes de l'església de Trois-Fontaines

Trois-Fontaines
Ruïnes de l'església de Trois-Fontaines


A causa del seu aïllament, aquesta casa no va patir de manera directa els efectes dels conflictes relacionats amb les guerres dels Cent Anys i de Religió. El 1536 va adoptar el règim comendatari i el 1703 fou víctima d’un incendi. El lloc va quedar abandonat amb la Revolució, actualment encara es poden veure les ruïnes de la nau de l’església de l’època fundacional, de la segona meitat del segle XII, a més d’altres construccions monumentals de l’època de la reconstrucció de l’abat Pierre Guérin de Tencin (1739-1753).

Trois-Fontaines
El cardenal Pierre Guérin de Tencin, abat d'aquesta casa (1739-1753)
Österreichische Nationalbibliothek


Trois-Fontaines
Esquema de la planta de l'església de Trois-Fontaines

Trois-Fontaines
L'abadia de Trois-Fontaines

Trois-Fontaines
L'abadia de Trois-Fontaines


Trois-Fontaines
L'abadia de Trois-Fontaines

Trois-Fontaines
Abadia de Trois-Fontaines
Entrada al recinte (s XVIII)

Trois-Fontaines
Abadia de Trois-Fontaines
Entrada al recinte (s XVIII)


Trois-Fontaines
Abadia de Trois-Fontaines
Entrada al recinte (s XVIII)

Trois-Fontaines
Abadia de Trois-Fontaines

Filiació de Trois-Fontaines
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)

Abadia de Claravall (Aube)
Abadia de Trois-Fontaines / 1118
Abadia de Lachalade (Mosa) / 1128
Abadia d'Orval (Luxemburg, Bèlgica) / 1132
Abadia d'Hautefontaine (Marne) / 1136
Abadia de Cheminon (Marne) / 1138
Abadia de Monthiers-en-Argonne (Marne) / 1144
Abadia de Chatillon (Mosa) / 1153
Abadia de Szentgotthárd (Hongria) / 1184
Abadia de Bélakút (Sèrbia) / 1234

Bibliografia:
- BEAUNIER, Charles (1726). Recueil historique, chronologique, et topographique, des archevechez, evêchez, abbayes et prieurez de France. T. 2. París: Mesnier
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1751). Gallia Christiana. In Provincias Ecclesiasticas Distributa. Vol. IX. París: Typographia Regia
- DIMIER, Anselme (1965). Le plan de l'église cistercienne de Trois-Fontaines. Bulletin Monumental. T. 123
- ERLANDE-BRANDENGURG, Alain (1980). L’abbaye de Trois-Fontaines. Congrès Archéologique de France. 185 session. París: Société Française d’Archéologie
- JANAUSCHEK, Leopold (1877). Originum Cisterciensium. Tomus I. Viena

 


Situació:

L'abadia de Trois-Fontaines es troba al nord de Saint-Dizier

Baldiri B. - Agost de 2017