|
Benedictins
|
|
L'església de Santa Maria de la Llacuna
existia, al menys des del 1020, any en que Berenguer
Ramon I la va donar al monestir de
Sant
Llorenç del Munt, per a
fer-ne un establiment filial. Arrel d'una incursió
sarraïna, el lloc fou malmès el 1053, fet pel qual es
va haver de estraurar, cosa de la que s'encarregà el
monestir de Sant Llorenç, moment en que es va crear el
priorat de la Llacuna. |
|
La plaça |
|
Les escasses restes arquitectòniques de l'església del
priorat han desaparegut dins d'una edificació moderna. |
|
|
|
| |
|
La Llacuna |
|
El lloc no es va desenvolupar gaire i pràcticament va
mantenir les funcions de parròquia tot i que no li
pertocaven. A partir del 1314 hi residia un sol monjo i
prior, que en ocasions residia a Sant Llorenç. Els
priors, a partir del segle XV eren comendataris. El 1592
fou secularitzat, tot i mantenir encara durant molts anys
el títol de prior. L'església va mantenir les seves
funcions fins el 1772, data en que degut al seu estat de
ruïna es va abandonar. |
|
