Monasterio de Sant Andreu de Tresponts

Sant Iscle de Centelles (Sentilias) / Sant Andreu de Centelles / Entreponts

(Ribera d'Urgellet, Alt Urgell)

Sant Antreu de Tresponts
Sant Antreu de Tresponts
Lugar donde se considera que estaba el monasterio

Este monasterio, conocido inicialmente con el nombre de Sant Iscle de Centelles (Sentelles, o Sentilias), existía ya el 839 cuando el obispo Sisebut de Urgell le legó un libro. Posiblemente la existencia de esta casa sería obra de la actividad fundadora del obispo Possedoni (803?-823). A principios del siglo X parece que sufrió una grave decadencia. Se conoce el nombre del abad Trasemon que gobernaba la casa en 950.

Camino de Tresponts
El camino de Tresponts

El 973 el presbítero Bonanat reedificó el monasterio y puso a su hermano Digne al frente de la comunidad. De entonces en adelante consta siempre como Sant Andreu de Centelles o de Entreponts, se le aplica este nombre de Entreponts o Tresponts porque se le atribuye la guarda y mantenimiento de los puentes del camino real que se mejoró considerablemente a mediados del siglo XI y en el que el monasterio ocupaba un lugar estratégico. El año 1004 el conde Ermengol I de Urgel, aconsejado por el papa Silvestre II le unió el monasterio de Sant Climent de Codinet, con todos sus bienes y posesiones.

El 1075 se encontraba de nuevo en decadencia. En 1078 le fue unido el monasterio de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), también con buena parte de sus bienes y finalmente en 1079, Ermengol IV lo puso bajo tutela de Santa Maria de Ripoll, perdiendo la categoría abacial y convirtiéndose en un priorato, desde ese momento la casa fue regida por un prior nombrado desde Ripoll. El priorato está documentado hasta 1192, entonces se pierde el rastro. A finales del siglo XV ya estaba en ruinas, a principios del siglo XVI, aunque aún mantenía el carácter de priorato de Ripoll, la casa todavía se encontraba en ruinas. Se mantenía el cargo de prior pero como una figura desvinculada del lugar: en 1602 un sacerdote de Roma era prior de Tresponts y no era conocido por la gente de los alrededores. A pesar de la voluntad de restaurar la iglesia, que ya no tenía culto, el lugar no se recuperó nunca. Más adelante aún se convirtió parroquia, hasta 1904, fecha en que se suprimió esta. En su lugar se levantaría el mas del Monestir y luego sería ocupado por una cantera.

El camino de Tresponts
Mapa del territorio de Tresponts
Donde aún se menciona el monasterio
Claude Roussel, 1718-1719
Bibliothèque nationale de France

El camino de Tresponts
Camino de Tresponts
El camino de Tresponts

Aquesta via de comunicació ajudava a connectar les planes de Lleida amb la Seu d’Urgell i Andorra, el seu traçat en aquest indret de Tresponts és força antic i salva un sector que malgrat el pas del Segre era de difícil accés o, potser, impracticable. Hom situa la seva construcció entre els anys 1026 i 1054, en la primera data el monestir és conegut amb el nom Centelles i en la darrera ja es fa referència als ponts (que després derivaria en el topònim Tresponts). És l’època del bisbe d’Urgell sant Ermengol que hom considera que va mantenir una especial activitat constructora, sobretot pel que fa a camins i ponts, per això és considerat l’impulsor de la seva construcció. Els ponts foren destruïts el 1333 i refets més endavant. El camí es va utilitzar fins les acaballes del segle XIX, després es faria una carretera moderna i encara més endavant el túnel.

Camino de Tresponts
El camino medieval de Tresponts
Postal. Ed. Àngel Toldrà Viazo (A.T.V.)
Institut Cartogràfic de Catalunya
Camino de Tresponts
Grabado con el camino de Tresponts
Colección particular
Camino de Tresponts
El camino medieval de Tresponts el 1890
Fotografía de Lluís Marià Vidal
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Camino de Tresponts
Construcción del Camino de Tresponts
Compartimento del Retablo de San Ermengol (s XVI-XVIII)
Catedral de la Seu d'Urgell
Camino de Tresponts
El camino de Tresponts
Camino de Tresponts
El camino de Tresponts
Camí de Tresponts
El camino de Tresponts
Postal, colección particular
Camino de Tresponts
El lugar de Tresponts con la antigua carretera
Postal, colección particular

Bibliografía:
  • BARAUT, Cebrià (1984). El monestir de Sant Andreu de Tresponts. Studia Monastica. Vol. XXVI
  • BERTRAN I ROIGÉ, Prim i altres (2010). Sant Ermengol bisbe d'Urgell (1010-1035). La Seu d'Urgell: Bisbat d'Urgell
  • BOLÓS, Jordi; HURTADO, Vicenç (2006). Atles del comtat d'Urgell (v788-993). Barcelona: Rafael Dalmau
  • CASES I LOSCOS, Maria Lluïsa (1992). Sant Andreu de Tresponts. Catalunya romànica. Vol. VI. L'Alt Urgell, Andorra. Barcelona, Enciclopèdia Catalana
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • MIRET I SANS, Joaquim (1900). Investigación histórica sobre el vizcondado de Castellbó con datos inéditos de los condes de Urgell y de los vizcondes de Ager. Barcelona: La Catalana
  • OBIOLS PEREARNAU, Lluís (2016). Camins i ponts, sants i diables. El pas del congost de Tresponts. Interpontes IV

Situación:
Vista aèria

El mas del Monestir se encuentra aguas arriba de Organyà, cerca del desvío a Montan de Tost