El convent franciscà de Sant Joan de Riudoms es va establir en aquest lloc el 1582, en una antiga capella dedicada a sant Joan, que el bisbe Antoni Agustín va cedir als framenors. A mitjan segle XVIII es van portar a terme importants obres d'adaptació de la casa, entre les quals les destinades a protegir-lo de les inundacions.
Fotografia de Jordi Gili, a Wikimedia
Durant la guerra del Francès fou convertit en hospital i després del conflicte es feien obres de reparació dels desperfectes causats, però el 1822 fou saquejat, resultant molt malmès, encara un cop més. El 1835, quan els frares el van haver d'abandonar, la comunitat tenia 25 membres, un cop exclaustrat, es va cremar i després enderrocar. Hi ha escasses restes del convent a tocar del camí de Reus, hom creu que els carreus del claustre es van utilitzar als porxos de la plaça de l’Església de Riudoms.
Gravat de F. Muntamner, 1791
Biblioteca Nacional de España
Arcs de la plaça
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
- SIMÓN, Eugeni P. (1983). El convent de Sant Joan. Notes disperses. Lo Floc, núm. 50
- SIMÓN, Eugeni P. (2012). Riudoms sota Napoleó (1808-1814). Lo Floc, núm. 199
El convent era a l'actual Avinguda de Reus, on encara hi ha algunes restes