|
El 1599 moria Jerònima
Pérez, la darrera monja del monestir de Santa
Clara de Manresa, extingint-se de fet la casa. Llavors el Consell de
la Ciutat va iniciar gestions per introduir una altra comunitat de
monges en aquest lloc i el mateix 1599 es van dirigir a les carmelites
descalces, sense resultats. El 1600 el papa Climent VIII va ordenar al
bisbe de Vic que formalitzés l’extinció de les clarisses i posés
l’establiment a disposició de les monges dominiques, cosa que es va fer
efectiva el 1602 amb cinc monges d’aquest orde procedents del
convent dels Àngels de Barcelona, que
van ocupar aquest lloc, conegut com Nostra Senyora dels Àngels i Santa
Clara. La branca masculina del mateix orde ja tenia casa a Manresa des
de feia anys, a Sant Domènec (Sant Pere Màrtir),
ara desapareguda. |
Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara |
|
La nova comunitat va
portar endavant obres de millora i ampliació de la casa, entre les quals
el nou altar major dedicat a la Mare de Déu dels Àngels i Sant Domingo,
obra que es va perdre amb la Guerra del Francès, el 1811. Actualment la
casa continua ocupada per les dominiques. |
Capitells de la portada |
