La fundació del convent dels mínims de Manresa fou sol·licitada per aquest orde a la ciutat el 1623, el que va provocar l’oposició tant dels carmelites com dels dominics, però finalment, el 1625 van aconseguir l’oportuna llicència del bisbe de Vic. La comunitat es va reunir en unes cases particulars i va aixecar una capella provisional, fins que el 1638 començà la construcció d’una nova església, que es va poder beneir el 1683.

Els frares foren expulsats el 1835 amb la desamortització i el 1851 ocuparen el lloc les monges de la Companyia de Maria Nostra Senyora, conegudes amb el nom de l’Ensenyança. L’església es va adaptar com auditori tot i que ara està en desús.

Bibliografia:
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés, 1906
- SARRET I ARBÓS, Joaquim. Història religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Manresa: Imp. de Sant Josep, 1924

Situació:

Al carrer de Sant Francesc, a ponent de la Seu