Convent de Sant Domènec de Manresa

La construcció del convent va començar el 1321 mentre es condicionaven unes dependències provisionals. La construcció de l'església va durar molt temps i no es va poder inaugurar fins al 1438 tot i que l'obra encara no s'havia acabat. L'església comptava amb una sèrie de capelles laterals, entre les quals havia de destacar la de la confraria de Sant Pere Màrtir, advocació que finalment va passar al presbiteri i a la mateixa església. El 1345 i 1418 es van celebrar en aquest convent els Capítols Provincials de l'orde.

Amb el segle XIX van arribar els infortunis propis de l’època i que van afectar particularment les cases de religiosos, entre els anys 1821 i 1923 els dominics foren exclaustrats temporalment i el 1835 de manera definitiva. Amb la nova situació, el convent va tenir usos diversos: primer es va convertir en caserna i hospital militar, mentre que l’església mantenia el culte; a partir del 1849 el convent fou utilitzat també com escola i el 1876 es va construir el Teatre Conservatori sobre les dependències conventuals, que encara es conserva, amb modificacions. L’any 1877 l’església va prendre la condició de parròquia, sota l’advocació de Sant Pere Màrtir, aquest temple fou enderrocat el 1936 i ara el seu lloc és ocupat per una plaça.