 |
Monestirs de Catalunya |
Benedictins
|
Monestir de Santa Cecília
de Montserrat Benedictins |
|
|
|||||||||||||||||||||
|
El 1025 ens trobem amb el primer gran conflicte del monestir: un enfrontament amb Santa Maria de Ripoll per a la possessió d’un grup d’esglésies de Montserrat. El plet va ser llarg i hi van intervenir els comtes. El resultat final fou que Santa Cecília, juntament amb altres esglésies passava a dependre de Ripoll. Però tot fa pensar que de fet, aquesta resolució no va representar cap contratemps greu a Santa Cecília. Entre el 1076 i el 1082 Santa Cecília és donat al monestir de Sant Cugat del Vallès. La comunitat s’hi va oposar amb fermesa i el resultat fou una declaració del 1103 on el comte Ramon Berenguer III reconeixia la seva independència. |
El 1200 es registra un conflicte dins de la pròpia comunitat arrel de l’elecció de l’abat Arnau de Calders, que una part de la comunitat rebutjava degut a que anteriorment havia estat soldat. La reclamació fou portada primer al bisbe de Vic i més endavant al tribunal de Barcelona. Un cas similar va tornar a passar el 1263 quan l’abat també fou rebutjat, en aquesta ocasió el bisbe de Vic va determinar que la comunitat escollís un nou superior, però entre els monjos del monestir de Ripoll. El segle XIV va estar acompanyat per la decadència del monestir. En aquell moment sota els efectes de la forta competència de Montserrat que atreia molts més devots i donacions. Una visita episcopal del 1331 ens fa saber que la comunitat, formada per l’abat i sis monjos més, s’havia relaxat pel que fa als seus costums: tres dels monjos anaven armats amb ganivets, no es complia amb els deures monàstics i fins i tot un dels monjos passava temporades allunyat del monestir. |
|
|
|
||
|
De fet, en aquesta època, les funcions de Santa Cecília es limitaven a les parroquials per als habitants de les rodalies i també com una mena d’hostatgeria al servei dels pelegrins de Montserrat. Per altra banda aquesta casa continuava tenint dos priorats que hi depenien: Santa Maria del Camí i Sant Pere de Paganell. El 1410, en una visita a Montserrat, el papa Benet XIII passà també per Santa Cecília i va declarar els dos monestirs dependents directes de la Santa Seu. Quan en el 1493 Santa Maria de Montserrat va passar a dependre de San Benito de Valladolid, hom intentà que Santa Cecília seguís el mateix camí. Finalment restà depenent de Montserrat. |
Degut al seu estat de decadència, en el 1539, a la mort del seu abat fou unit definitivament a Montserrat i quedà sense comunitat. Els abats de Santa Maria restauraren els edificis i ho mantingueren amb funcions parroquials a més de les d’hostatgeria al servei del monestir de Santa Maria. El 1811 patí els efectes de la guerra del Francès (com Montserrat) i fou incendiat. El lloc es va tancar (fins i tot l’església) i va passar a dependre del bisbat de Barcelona. Es restaurà a partir del 1866 des de Montserrat. El 1928 hi intervingué Puig i Cadafalch. Entre el 1952 i 1954 acollí la comunitat de benedictines originalment al monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona i que ara es troba a Sant Benet de Montserrat. És interessant l’església de planta basilical amb tres naus i tres absis. Es va bastir en el segle X, segons uns autors o en el següent segons altres, és possiblement la que es va consagrar en 957. Les finestres geminades exteriors són obra de la restauració. |
|
|
|
||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Bibliografia: - Albert Benet i Clarà. Catalunya Romànica, vol. XI. El Bages. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1984. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Situació L'església del monestir de Santa Cecília de Montserrat és al costat de la carretera de Can Maçana a Montserrat |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Baldiri B. - Novembre de 2011 |
