Monestirs de
Catalunya

Benedictins

Monestir de Santa Cecília de Montserrat
< anterior Inici Catalunya Bages Marganell següent >
castellano
cercador contacte facebook

Bages

L’antiga abadia benedictina de Santa Cecília de Montserrat sembla que tingui el seu origen en una comunitat visigòtica, de la que de fet no hi ha notícies concretes. Per a complicar més les coses, sembla que els primers documents que fan referència a aquesta comunitat siguin falsos; tot fa pensar que es van elaborar amb la finalitat d’utilitzar-los com a proves davant de litigis.

Hom té constància de donacions a favor d’una comunitat a Santa Cecília des del 900, aquestes donacions es succeeixen posteriorment. És també interessant un altre document on hi figura el prevere Cesari, que hom el considera el primer abat, en aquesta ocasió aquest Cesari comprava a uns familiars seus unes propietats on hi figura Santa Cecília.

El 945 l’abat Cesari demana a la comtessa Riquilda la intercessió davant del seu espòs, el comte Sunyer, per tal de poder reedificar l’església, cosa que aconsegueixen amb la col·laboració del bisbe Jordi de Vic.

Santa Cecília de Montserrat
Santa Cecília de Montserrat


Santa Cecília de Montserrat
Santa Cecília de Montserrat

Santa Cecília de Montserrat
Santa Cecília de Montserrat


La comunitat es va posar sota l’advocació de sant Pere i van rebre béns de la mateixa Riquilda i del bisbe, a part d’altres donants. A partir d’aquest moment la protecció comtal es va intensificar i reberen aquest mateix any més béns en llocs diversos, alhora que també s’incrementava la devoció dels pobladors de les rodalies que veien com s’anava edificat la nova església del monestir de Sant Pere i Santa Cecília.
 

Santa Cecília de Montserrat
Santa Cecília de Montserrat

Santa Cecília de Montserrat
Santa Cecília de Montserrat


Santa Cecília de Montserrat
Santa Cecília de Montserrat

Santa Cecília de Montserrat
Santa Cecília de Montserrat


L’abat Cesari va lluitar davant el poder, tant el civil, com l’eclesiàstic per obtenir certs beneficis pel monestir i per a ell mateix. El 951 va viatjar a Reims per a obtenir de la reina Gerberga de França uns preceptes reials a favor del monestir. També es va desplaçar a Roma on va obtenir una butlla del papa. El 957 el bisbe de Vic va consagrar la nova església i es va especificar que els monjos havien de seguir la regla de sant Benet.

En el terreny personal Cesari va pretendre el seu nomenament com arquebisbe de Tarragona, fins i tot sembla que va poder sortir ordenat arquebisbe en un concili a Compostel·la (956), però això no fou mai reconegut por l’Església local, només de portes endins del monestir. Fins i tot hom va demanar la intervenció papal, que no va resoldre l’afer. Cesari va morir amb el títol més aviat honorífic d’arquebisbe.

El 1025 ens trobem amb el primer gran conflicte del monestir: un enfrontament amb Santa Maria de Ripoll per a la possessió d’un grup d’esglésies de Montserrat. El plet va ser llarg i hi van intervenir els comtes. El resultat final fou que Santa Cecília, juntament amb altres esglésies passava a dependre de Ripoll. Però tot fa pensar que de fet, aquesta resolució no va representar cap contratemps greu a Santa Cecília.

Santa Cecília de Montserrat
Santa Cecília de Montserrat


Entre el 1076 i el 1082 Santa Cecília és donat al monestir de Sant Cugat del Vallès. La comunitat s’hi va oposar amb fermesa i el resultat fou una declaració del 1103 on el comte Ramon Berenguer III reconeixia la seva independència.

El 1200 es registra un conflicte dins de la pròpia comunitat arrel de l’elecció de l’abat Arnau de Calders, que una part de la comunitat rebutjava degut a que anteriorment havia estat soldat. La reclamació fou portada primer al bisbe de Vic i més endavant al tribunal de Barcelona.

Un cas similar va tornar a passar el 1263 quan l’abat també fou rebutjat, en aquesta ocasió el bisbe de Vic va determinar que la comunitat escollís un nou superior, però entre els monjos del monestir de Ripoll.

El segle XIV va estar acompanyat per la decadència del monestir. En aquell moment sota els efectes de la forta competència de Montserrat que atreia molts més devots i donacions. Una visita episcopal del 1331 ens fa saber que la comunitat, formada per l’abat i sis monjos més, s’havia relaxat pel que fa als seus costums: tres dels monjos anaven armats amb ganivets, no es complia amb els deures monàstics i fins i tot un dels monjos passava temporades allunyat del monestir.

Santa Cecília
Santa Cecília
Postal antiga, col·lecció particular

De fet, en aquesta època, les funcions de Santa Cecília es limitaven a les parroquials per als habitants de les rodalies i també com una mena d’hostatgeria al servei dels pelegrins de Montserrat. Per altra banda aquesta casa continuava tenint dos priorats que hi depenien: Santa Maria del Camí i Sant Pere de Paganell.

El 1410, en una visita a Montserrat, el papa Benet XIII passà també per Santa Cecília i va declarar els dos monestirs dependents directes de la Santa Seu. Quan en el 1493 Santa Maria de Montserrat va passar a dependre de San Benito de Valladolid, hom intentà que Santa Cecília seguís el mateix camí. Finalment restà depenent de Montserrat.

Degut al seu estat de decadència, en el 1539, a la mort del seu abat fou unit definitivament a Montserrat i quedà sense comunitat. Els abats de Santa Maria restauraren els edificis i ho mantingueren amb funcions parroquials a més de les d’hostatgeria al servei del monestir de Santa Maria.

El 1811 patí els efectes de la guerra del Francès (com Montserrat) i fou incendiat. El lloc es va tancar (fins i tot l’església) i va passar a dependre del bisbat de Barcelona. Es restaurà a partir del 1866 des de Montserrat. El 1928 hi intervingué Puig i Cadafalch.

Entre el 1952 i 1954 acollí la comunitat de benedictines originalment al monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona i que ara es troba a Sant Benet de Montserrat.

És interessant l’església de planta basilical amb tres naus i tres absis. Es va bastir en el segle X, segons uns autors o en el següent segons altres, és possiblement la que es va consagrar en 957. Les finestres geminades exteriors són obra de la restauració.

Santa Cecília de Montserrat
Santa Cecília de Montserrat
D'una fotografia estereoscòpica de la Editorial Rellev (1931?)
Institut Cartogràfic de Catalunya


Els abats de Santa Cecília de Montserrat
Cesari doc. 945-doc. 981
Ferriol doc. 994-doc. 996
Folquer doc. 999-doc. 1000
Joan  doc. 1011-doc. 1017
Bonfill doc. 1025-doc. 1031
Guillem doc. 1040-doc. 1052
Pere doc. 1056
Dalmau doc. 1088-doc. 1103
Guerau (1a vegada) doc. 1112-doc. 1120
Arnau doc. 1122
Miró doc. 1131-doc. 1132
Guerau (2a vegada) doc. 1133-doc. 1135
Guillem doc. 1138-doc. 1143
Guerau (3a vegada?) doc. 1155
Guillem doc. 1165-1200
Guerau doc. 1200-1220
Arnau de Calders doc. 1220-doc. 1225
Ponç doc. 1249
Ponç (monjo de Ripoll) doc. 1263
Ramon ?-1281
Bartomeu de Castellolí doc. 1323-doc. 1343
Bernat de Castellolí doc. 1347
Andreu doc. 1381
Pere Andreu ?-1399
Berenguer Marc doc. 1399
Joan Cordelles (darrer abat) ?-1539
   
Segons Albert Benet i Clarà / Catalunya Romànica XI

Bibliografia:
- Albert Benet i Clarà. Catalunya Romànica, vol. XI. El Bages. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1984.
 

Situació

L'església del monestir de Santa Cecília de Montserrat és al costat de la carretera de Can Maçana a Montserrat


Santa Cecília de Montserrat

Baldiri B. - Maig de 2006 / Actualitzat desembre de 2016