Monestirs de Catalunya - Santa Maria de Sales

Monestirs de
Catalunya

Donades

Comunitat de Santa Maria de Sales

< anterior

Inici

Catalunya

Baix Llobregat

Viladecans

següent >

castellano

Baix Llobregat

L’ermita de Santa Maria de Sales s’aixeca en un indret ja ocupat des d’època romana per una vil·la que cal situar al segle I aC. Pel que fa a l’església, les restes més antigues conegudes són d’època romànica tot i que aquell lloc de culte patiria modificacions més o menys importants en el decurs del temps. El lloc de Sales es troba esmentat per primer cop l’any 986 relacionant-lo amb el monestir de Sant Cugat i l’ermita documentada des de l’any 1141. Poc després, l’any 1148, aquesta església fou cedida a la canònica de la catedral de Barcelona pel seu propietari, Bernat de Bleda, canonge d’aquella comunitat.	Santa Maria de Sales (2006)

Porxo de l'ermita (2006)	Llinda de la porta amb la data de 1694

Possiblement aprofitant la inestabilitat que patia aquest territori de l’Eramprunyà, amb pèrdua de poder i allunyament de Sant Cugat, es va establir a l’església de Sales una comunitat de dones que es van agrupar sense una regla coneguda, independent dels organismes eclesiàstics i que hom coneix amb el nom de deodates o donades. Aquesta comunitat de Sales és coneguda des de l’any 1275 i d’aquí endavant hom la troba participant com a tal comunitat en diversos actes o petites transaccions econòmiques, pel que disposaven de béns propis. El 1303 hi consta una visita pastoral de la que es dedueix que la seva activitat era ben vista des de la diòcesi. Va patir, però, l’oposició del capellà de Sant Climent de Llobregat que no veia amb bons ulls l’activitat d’unes dones que s’escapaven al seu control. Aquestes diferències van arribar als tribunals, els quals van dictaminar que qualsevol acte de tipus econòmic que establís la comunitat de donades havia de comptar amb el vist-i-plau del rector de Sant Climent.	Santa Maria de Sales (entre 1890 i 1911) Fotografia de Juli Vintró i Casallachs Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

El 1315, el bisbe Ponç de Gualba va intervenir en l’afer posant la casa sota la seva disciplina, disposant la seva intervenció en l’admissió de més membres a la comunitat, tot i reconèixer la bona marxa de la mateixa i l’absència de irregularitats en la seva activitat. No va posar l’establiment sota cap orde o regla establert. Aquella comunitat, formada per tres o quatre donades, va mantenir-se fins que el bisbe de Barcelona la va dissoldre cap els anys 1333-34, en aquest sentit el 1334 va ordenar la devolució del dot aportat per la deodata Sibil·la quan aquesta fou admesa a la comunitat. Poc abans d’aquesta dissolució el bisbat havia rebut alguna denúncia de bruixeria que apuntava a una donada de Santa Maria de Sales. Després hi consta la existència d’ermitans fins èpoques molt recents. Al seu costat s’hi va situar el cementiri municipal.	Interior de l'ermita de Sales, el 2006 Fotografia del departament de Patrimoni Cultural AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans	Absis de Sales, el 2006 Fotografia del departament de Patrimoni Cultural AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans

L’antiga ermita de Santa Maria de Sales conserva la nau amb volta de canó d’època romànica, el presbiteri està format per un absis poligonal de tradició gòtica, de finals del segle XVI, un porxo de la mateixa època, reformat el 1694 segons la data de la porta. Tenia adossada la casa de l’ermità. En les darreres intervencions s’han descobert restes de decoració mural conservades molt fragmentàriament i que caldria situar entre els segle XIII i XV.	Decoració mural gòtica, de començament del segle XIV Fotografia del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona

Santa Maria de Sales (entre 1926-28) Fotografia de J. Mas Guàrdia Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya	Absis de l'ermita de Sales D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1916 Biblioteca de Catalunya	Goigs de la Mare de Déu de Sales, anys 1950 AMVA, Fons Secundí Roca Roca

	La Torre del Baró, centre de la quadra de Viladecans (sense data, voltants de 1900?) Dibuix d'Eudald Canivell i Masbernat (1858-1928) Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Bibliografia:
- PAGÉS I PARETAS, Montserrat. Catalunya romànica. Vol. XX. El Barcelonès, el Baix Llobregat... Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992
- SANAHUJA, Dolors; LORÉS, Immaculada; LACUESTA, Raquel; FIERRO, Xavier; CAIXAL, Àlvar; VERRIÉ, Frederic-Pau. Viladecans terra de pagesos i senyors. Els temps medievals. Viladecans: Arxiu Històric de la Ciutat, 2002

Situació:

L'actual ermita de Santa Maria de Sales és al cementiri, a llevant de Viladecans

Santa Maria de Sales

Baldiri B. - Abril de 2012