Monestirs de
Catalunya

Antonians

Convent de Sant Antoni Abat, de Barcelona
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelonès

Els antonians

L’orde de canonges de Sant Antoni, o antonians, té el seu origen a finals del segle XI al Delfinat francès, quan el noble Gastó de Valloire va aconseguir la curació del seu fill, afectat d’ergotisme, malaltia coneguda després popularment com “foc de Sant Antoni”, molt comuna en aquella època. El mateix Gastó va fundar una comunitat secular que es dedicava a tenir cura dels pelegrins i especialment els que patien del “foc de Sant Antoni”. Aquesta congregació fou autoritzada pel papa Urbà II, el 1095 i com a orde monàstic el 1218, pel papa Honori III. L’any 1248 van adoptar la Regla de Sant Agustí i el 1297 van esdevenir canonges regulars.

Sant Antoni Abat de Barcelona
El convent de Sant Antoni Abat, 1869
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 17)


Sant Antoni Abat de Barcelona
Llinda de l'hospital antonià
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 26)

Sant Antoni Abat
Sant Antoni Abat


Sant Antoni Abat
Sant Antoni Abat

Sant Antoni Abat
Sant Antoni Abat


El convent de Barcelona

Els antonians no van arribar a Barcelona fins el segle XV. Van establir un hospital, església i convent a tocar de la muralla de ponent de la ciutat. La primera pedra es va posar el 1430, l’església es va aixecar entre el 1433 i 1447(?). Aquest establiment exercia un control sanitari dels viatgers, sobretot en la seva entrada a la ciutat. En el decurs dels anys els antonians i el convent mateix van entrar en decadència. El 1791 es va extingir l’orde i els religiosos de tot Espanya es van anar reunint a la casa de Barcelona, que fou la darrera en tancar.

Sant Antoni Abat
Sant Antoni Abat


Sant Antoni Abat
Sant Antoni Abat

Sant Antoni Abat
Sant Antoni Abat


Sant Antoni Abat de Barcelona
El convent de Sant Antoni Abat a tocar de la muralla
Segons un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)


Sant Antoni Abat de Barcelona
Planta del convent de Sant Antoni Abat, el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 107 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Sant Antoni Abat Sant Antoni Abat
Superposició del convent amb el plànol actual de la zona

L’Escola Pia

El 1806 els escolapis es van fer càrrec del convent, segons un acord entre els antonians, l’Ajuntament de Barcelona i la mateixa Escola Pia. El 1815 ja va poder entrar en funcionament el centre docent. Quan es va enderrocar la muralla, es va edificar una escola nova al seu lloc. A finals del segle XIX es va restaurar l’edifici per adaptar-lo a les noves necessitats, modificant la façana al carrer de Sant Antoni, la que encara es conserva.

Sant Antoni Abat de Barcelona
Curs escolar 1894-1895
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 36)

Sant Antoni Abat de Barcelona
L'Escola Pia, abans del 1909
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 24)


La Setmana Tràgica

Igual que molts altres establiments religiosos, l’Escola Pia va patir els efectes de la Setmana Tràgica (1909), el conjunt d’església i escola es va cremar, perdent el seu mobiliari, del que cal destacar el valuós retaule dedicat al sant titular, obra de Jaume Huguet i que es coneix gràcies a fotografies antigues.

Sant Antoni Abat de Barcelona
El col·legi en flames durant la Setmana Tràgica, 1909
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 6)

Sant Antoni Abat de Barcelona
Els efectes de la Setmana Tràgica, 1909
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 6)


Sant Antoni Abat de Barcelona
El portal de l'església després del incendi, 1909
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 25)

Sant Antoni Abat de Barcelona
L'església restaurada després del incendi
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 16)

Sant Antoni Abat de Barcelona
L'escola durant la Guerra Civil
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 4)


Un cop superat l’episodi, el conjunt es va poder restaurar, però durant la Guerra Civil el lloc va tornar a quedar malmès, l’església va quedar en ruïnes i es va enderrocar. Ara només resta el porxo obert al carrer de Sant Antoni, que pertany a l’antic convent antonià, on encara es pot veure la tau (“T”) d’aquest orde, a més de les escoles actuals, amb façana a la Ronda de Sant Pau.

Sant Antoni Abat de Barcelona
L'església després de la guerra Civil, abans de l'enderroc
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 31)

Sant Antoni Abat
L'Escola Pia Sant Antoni


Bibliografia:
- Andrés Avelino Pi y Arimon. Barcelona Antigua y moderna, descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días. Imp. Tomás Gorchs. Barcelona, 1854
- Pere Jordi Figuerola Rotger. L'Art Gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003
Enllaç:
- Escola Pia de Catalunya / Arxiu

Situació

Al carrer de Sant Antoni, a pocs metres de la Ronda de Sant Pau


Sant Antoni Abat, Barcelona

Sant Antoni Abat
Situació del convent a la Barcelona
de començament del segle XVIII

Baldiri B. - Agost de 2010