Malgrat que els caputxins tenien un convent a Sarrià (el de Santa Eulàlia), el 1578 el Consell de Cent va escollir uns terrenys pròxims a la muralla per tal de que poguessin aixecar un nou establiment més proper a la Ciutat Comtal. El mateix any es va posar la primera pedra i el 1580 es beneïa la nova església. El convent va prendre el nom de Montcalvari.

Montcalvari fou destinat a la infermeria provincial dels caputxins. El 1629 es van portar a terme importants obres de restauració i l'església es va refer el 1647. El 1697 l’ocuparen les tropes franceses i el van utilitzar d’hospital militar, en aquell moment gairebé tots els frares van deixar aquest lloc per refugiar-se a Santa Eulàlia i Santa Madrona, uns pocs religiosos van quedar-se per custodiar-lo. Durant el setge de 1714, el convent va esdevenir un objectiu militar i va acabar enrunat després llargs i durs combats. Ja no es va refer mai més. Un cop acabats els combats tant els caputxins de Montcalvari com els de Santa Madrona, que s’havien quedat sense casa, foren acollits provisionalment al seminari (Montalegre), que llavors no tenia activitat. Una mica més tard fou edificat un nou convent dedicat a santa Madrona al final de la Rambla

Bibliografia:
- Gaietà Barraquer i Roviralta. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. II. Imp. J. Altés y Alabart, Barcelona, 1906
- Basili de Rubí. Un segle de vida caputxina a Catalunya. 1564-1664. Caputxins de Sarrià. Barcelona, 1977
- Basili de Rubí. Ela caputxins a la Barcelona del segle XVIII. Aproximació històrico-bibliogràfica. Caputxins de Sarrià. Barcelona, 1984