 |
Monestirs de Catalunya |
Clarisses / benedictines
|
Monestir de Sant Antoni i
Santa Clara Clarisses / benedictines |
|
|
||||||||||||||||||||||||
|
Aviat la comunitat va aconseguir els fons necessaris per la construcció del monestir, i per això van rebre el suport de la ciutat i de les autoritats civils i eclesiàstiques en forma d’indulgències a favor dels fidels que col·laboressin en la construcció. El 1249 ja s’havia enllestit la construcció de l’església monàstica i el 1254 es va començar a bastir el claustre, obra que es va desenvolupar durant el segle XIV i no es va donar per acabada fins el 1482, tenia dos pisos. La comunitat és coneguda per l’advocació de Sant Antoni, Santa Clara i també Sant Daniel, per trobar-se prop d’una de les portes de la muralla, que duia aquest nom. |
|
|
||||||||
|
|
||||||||||
|
|
|
|
||||||||
|
|
||||||||||
|
A la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià es conserva el retaule barroc procedent de l'antic monestir de la Ciutadella, contractat el 1686 amb l'escultor Andreu Sala i policromat per Francesc Mas. Es tracta d'una obra que consta de tres carrers i un total de set imatges policromades de bones dimensions: El carrer central conté la imatge principal de sant Antoni, a qui era dedicat el monestir. A sobre, sant Benet i més amunt, ja a l'àtic, santa Clara. Recordem que en el moment de contractar el retaule, el monestir havia passat de tenir una comunitat de clarisses a una de benedictines. Al carrer de l'esquerra es representa als sants Maur i Escolàstica. Al de la dreta sant Plàcid i santa Gertrudis. Aquest retaule es va traslladar amb les monges al Tinell, durant la guerra es va desmuntar i amagar, després es va remuntar a l'església de Sant Jaume (ex-convent de la Trinitat) i, per últim a Sant Vicenç de Sarrià (1961). En el decurs de la seva història, s'han fet modificacions en la seva estructura i distribució. |
|
 El retaule a l'interior del Tinell, el segon establiment del monestir Imatge facilitada pel monestir de Sant Benet de Montserrat |
||||||||
|
|
|
|
||||||||
|
|
|
 El retaule remuntat a l'església de Sant Jaume. Entre 1939 i 1961) Imatge facilitada pel monestir de Sant Benet de Montserrat |
||||||||
|
|
||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
 Detall d'una vista de Barcelona amb el monestir poc abans de la seva destrucció Ioh Stridbeck, 1711 Institut Cartogràfic de Catalunya |
|
|
||||||||
|
|
||||||||||
| Evolució de les construccions i destruccions en el lloc del primitiu monestir de Sant Antoni i Santa Clara: | ||||||||||
 L'antic monestir a tocar de la muralla i la Torre de Sant Joan |
 Destrucció (1714) |
 La ciutadella |
||||||||
 Les construccions de la ciutadella amb la Torre de Sant Joan |
 Destrucció de la Torre de Sant Joan (1868) |
 El parc de la Ciutadella amb les construccions de l'Exposició de 1888 |
||||||||
|
|
||||||||||
|
El 1326 es va fundar el monestir de Pedralbes a iniciativa d’Elisenda de Montcada; les monges de Sant Antoni hi van col·laborar participant de forma decisiva en la comunitat inicial. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472), la comunitat va haver d’abandonar puntualment el monestir i refugiar-se en cases particulars. Possiblement degut a les estrictes normes imposades a les clarisses, la comunitat va decidir adoptar la regla benedictina, el procés fou llarg i finalment una butlla papal de 1513 ho va autoritzar definitivament. |
|
|
||||||||
|
|
|
|
||||||||
|
A finals del segle XVII el monestir va patir els efectes de la Guerra dels Nou Anys, el 1691 l’exèrcit francès va atacar el lloc i les monges el van haver d’abandonar precipitadament. El 1697 els esdeveniments es van repetir, i les dependències monàstiques es van veure força afectades. Degut a la seva situació, a tocar de la muralla, el monestir va resultar greument afectat pels bombardeigs de 1714, de manera que quan la ciutat es va rendir, el monestir es trobava en molt mal estat. Com a compensació d’aquella destrucció i de l’ocupació del solar per bastir la Ciutadella, el 1718 Felip V va cedir a la comunitat el Palau Reial Major, que van passar a ocupar. Hi ha constància que el 1724 es van acabar les obres de la nova església. |
|
|
||||||||
|
Portal del monestir, abans entrada al Tinell |
||||||||||
|
|
||||||||||
|
|
|
|
||||||||
|
|
||||||||||
|
A causa de la Guerra Civil es va malmetre el nou monestir. El 1936 es va redescobrir el saló del Tinell, i es va restaurar el conjunt del Palau Reial, fins llavors ocupat per les monges. Després de refugiar-se a Itàlia durant la guerra, al seu retorn van ocupar una nova casa al carrer Copèrnic on s'hi van estar fins el 1947, quan van anar a Ripollet. La comunitat es va fusionar amb la de Sant Benet de Mataró, que s’havia fundat en aquella ciutat el 1881. Van sol·licitar el trasllat a Santa Cecília de Montserrat, però aquest no es va materialitzar fins el 1952; van estar-se en aquest lloc fins el 1954, quan es van traslladar al nou monestir de Sant Benet, al mateix Montserrat. |
 Monges del cor del monestir, a l'època de la seva estada al Palau Reial Imatge facilitada pel monestir de Sant Benet de Montserrat |
|
||||||||
|
|
||||||||||
| El monestir actual de Sant Benet de Montserrat | ||||||||||
|
|
|
|
||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
| Baldiri B. - Desembre 2011 |
