|
L’església de Santa Eulàlia del Camp, que era situada prop del
portal Nou, tenia un origen força antic, hi ha constància de la
seva existència des del segle IX, tot i que algunes fonts la
relacionen amb el lloc d’enterrament de la santa titular, on el
bisbe Quirze hauria aixecat una església primitiva, en el segle
VII.
El cert és que en 1140 hi havia instaurada en aquet lloc una
confraria que tenia una activitat molt important. Més endavant
el bisbe de la ciutat Guillem de Torroja (1144-1171) va impulsar
la creació d’una comunitat de canonges agustinians en aquest
lloc, fet que es va fer realitat el 1155. En aquesta església es
conservaven les relíquies de sant Daniel (que té el seu sepulcre
al monestir de Sant Daniel de
Girona). |
El passeig de Lluis Companys,
on hi havia el portal Nou i el monestir |
|
|
El 1173 Alfons I el Cast va encarregar als canonges de Santa
Eulàlia el culte de la capella del Palau Reial, ara coneguda com
Santa Àgata però que llavors era dedicada a Santa Maria. El
priorat canonical de Sant Pere
de Cubelles depenia d’aquest lloc. |
Urna funerària de fra Francesc Botella,
mort el 1376
Procedeix del monestir de Santa Eulàlia del Camp
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
|
|
El 1292 i a causa de la insalubritat del lloc, els canonges es
van veure obligats a abandonar-lo i foren acollits pels frares
del sac en el seu convent situat a la plaça de Santa Anna. La
comunitat de frares de la Penitència ("del sac") i la de
canonges de Santa Eulàlia van unir-se, passant tots ells a ser
canonges de Santa Eulàlia, amb residència a la plaça de Santa
Anna. El
1420 aquesta comunitat es va fusionar amb la de
Santa Anna, que va passar a
anomenar-se de Santa Anna i Santa Eulàlia. El lloc deixat fou
ocupat poc després (el 1243) per les dominicanes de
Montsió.
A mitjan del segle XIV, amb la construcció de la muralla entre
el portal Nou i Santa Clara, l'església de Santa Eulàlia va
quedar situada extramurs de la ciutat. |
Monestir de Santa Anna, amb el que es
va fusionar el 1420 |
|
|
Bibliografia:
- Jaime Villanueva. Viage literario a las iglesias de España.
Tomo XVIII. Viage á Barcelona. Real Academia de la Historia.
Madrid, 1851
- Agustí Duran i Sanpere. Barcelona i la seva història. Curial.
Barcelona, 1973
- Jesús Alturo. Catalunya romànica. Vol. XX El Barcelonès, el
Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona,
1992 |
|
|
|
Situació
1 - El monestir ha desaparegut.
Era prop del Portal Nou, a l'actual passeig de Lluís Companys
2 - El segon establiment (Montsió) |
|
|
|
