Convent dels Josepets de Gràcia
Convent de Nostra Senyora de Gràcia / Beatae Mariae de Gracia
Aquest convent i noviciat dels carmelites descalços fou fundat el 1626 a iniciativa del senyor Josep Dalmau en un indret llavors solitari i allunyat de la gran ciutat de Barcelona. L'impulsor de l'obra i la seva esposa Lucrècia Balcells, que havia mort el 1625, ja havien col·laborat econòmicament en l'arribada dels carmelites al convent de Sant Josep, a la Rambla de Barcelona. La primera pedra de la nova casa de Gràcia es va posar el 1628 i el 1630 ja es va poder inaugurar amb una missa celebrada pel mateix Josep Dalmau, ordenat sacerdot i frare carmelità.
Dibuix de Josep Mosterin (c1830-1860)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
El lloc es va posar sota l'advocació de Nostra Senyora de Gràcia. Segons la voluntat del fundador, el 1647 s'hi va traslladar el noviciat dels carmelitans de Sant Josep, de la Rambla de Barcelona, fet que va provocar picabaralles entre les dues cases. El 1650-51 va patir una epidèmia de pesta que el va afectar greument causant la mort de setze frares, els supervivents retornaren altre cop a Barcelona i el noviciat s’hi va desplaçar definitivament. El 1658 es va posar la primera pedra d'una nova església i convent projectats pel “tracista” fra Josep de la Concepció, obra que es donà per acabada el 1687.
El 1808 va patir els efectes de la guerra del Francès i els carmelitans es veieren obligats a abandonar el convent, que va resultar saquejat, no van poder tornar fins al 1814. El 1821 suportà una nova epidèmia de pesta, poc després, amb els intents de supressió, els frares es traslladaren a Sant Josep de Barcelona. El 1823 hi pogueren retornar, fins que l'establiment fou suprimit definitivament el 1835 i el lloc subhastat el 1837. Va passar a mans particulars i el convent s'enderrocà. A partir del 1868 l'església va passar a tenir funcions parroquials, fou incendiada el 1936 i restaurada a partir del 1939.
Dibuix de Josep Mosterin (c1830-1860)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Postal antiga, col·lecció particular
Altar major, destruït el 1936
Fotografia de Joan Puig (1927)
Arxiu Municipal del Districte de Gràcia
Sepulcre de Josep Dalmau
Fotografia de Josep Rom (1927)
Arxiu Municipal del Districte de Gràcia
Diumenge de Rams
Fotografia d'Alexandre Merletti (1925)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1997). Inventari d'esglésies. Vol. 28. Barcelonès IV (Barcelona Capital III). Barcelona: Arxiu Gavín
- MARTÍ I BONET, Josep M. i altres (1987). Els "Josepets" parròquia de la Verge de Gràcia i Sant Josep. 300 anys d'història. Barcelona: Arxiu Diocesà
- NARVÁEZ CASES, Carme (2004). El tracista fra Josep de la Concepció. Barcelona: P. Abadia de Montserrat
- RECODER, Josep (1888). Glorias Teresianas de Cataluña publicadas con motivo del tercer centenario de la… Barcelona: La Hormiga de Oro
- Enllaç ↗ : Parròquia de la Verge de Gràcia i Sant Josep (Josepets)
L'església és a la plaça Lesseps