|
El noviciat dels carmelites descalços fou fundat el 1626 a
iniciativa del senyor Josep Dalmau i la seva esposa Lucrecia
Balcells, en un indret llavors solitari. Aquest orde ja tenia la
casa de Sant Josep a Barcelona. La
primera pedra del convent es va posar el 1628, el 1630 ja es va
inaugurar. |
L'actual església de la Mare de Déu de
Gràcia i Sant Josep |
|
El lloc es va posar sota l'advocació de Nostra Senyora de
Gràcia. Segons la voluntat del fundador, el 1647 s'hi va
traslladar el noviciat dels carmelitans de Sant Josep, de la
Rambla de Barcelona, fet que va provocar picabaralles entre les
dues cases. El 1650-51 va patir una epidèmia de pesta que va
afectar greument la casa amb la mort de setze frares, els
supervivents retornaren altre cop a Barcelona. El 1658 es va
posar la primera pedra d'una nova església, obra que es donà per
acabada el 1687. |
La processó del Corpus als "Josepets"
Josep Salvany, 1917
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |
|
El 1808 va patir els efectes de la Guerra del Francès i els
carmelitans es veieren obligats a abandonar el convent fins el
1814. El 1821 suportà una nova epidèmia de pesta. Poc després,
amb els intents de supressió, els frares es traslladaren a Sant
Josep de Barcelona. El 1823 hi pogueren retornar, fins que
l’establiment fou suprimit definitivament el 1835. Va passar a
mans particulars i el convent s'enderrocà. A partir del 1868
l'església va passar a tenir funcions parroquials. Incendiada el
1936, fou restaurada a partir del 1939. |
L'església actual |
