|
Origen
El Consell de Cent va acordar, l’any 1365, la creació d'un lloc on
es poguessin aplegar un bon nombre de dones “penedides”, és a dir
les prostitutes que volien refer la seva vida segons les normes
d'aquell temps. Amb aquesta finalitat van fer una dotació econòmica
per a la fundació d’un convent que estaria sota l’advocació de Maria
Magdalena.
Inicialment van ocupar una capella dintre de la demarcació
parroquial de Santa Maria del Mar, on aquelles penedides es podien
agrupar en una comunitat de clausura i sota la tutela del bisbe de
Barcelona.
Aviat es va iniciar la construcció d’un monestir, i per això Pere el
Cerimoniós va atorgar la corresponent llicència reial (1358) i el va
posar sota la seva protecció (1363). La nova casa es va aixecar al
carrer de la Riera de Sant Joan (que va desaparèixer amb
l’obertura de la Via Laietana). |
Església del convent de les
Magdalenes (Barcelona), 1877
Façana de l'església, a l'antic carrer de les Magdalenes (ara Tomàs
Mieres)
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
(Inv. 1355 D) |
|
|
La Comandància de Policia, a la Via Laietana,
ocupa el solar de l'antic convent |
El carrer de les Magdalenes
recorda l'establiment |
|
|
Agustines
El
1372, gràcies als esforços del bisbe de Barcelona i altres autoritats
eclesiàstiques, van adoptar la regla de Sant Agustí, i seguidament les
membres de la comunitat van professar com a monges agustines. Amb la nova
situació el centre monàstic va començar a admetre com a membres a noies
de tota mena i llinatge. Més endavant, pels volts del 1500, ja no
acceptaren més “penedides”. El 1690 el convent es va incendiar. |
Convent de les Magdalenes
Carrer de les Magdalenes (ara Tomàs Mieres)
Dibuix d'Eduard Gràcia. Sense data
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
|
Convent
de les Magdalenes (Barcelona), 1877
Façana al desaparegut carrer Riera de Sant Joan
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
(Inv. 1356 D) |
Enderrocament de l’església
del convent
de les Magdalenes (Barcelona), 1877
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1358 D) |
|
|
El monestir va mantenir la seva activitat en aquest lloc fins el 1835,
quan les monges foren exclaustrades i el lloc utilitzat com escola.
Aquesta situació que es va allargar fins el 1846. El 1877 es va
enderrocar per donar pas a la nova Via Laietana. Llavors van establir-se
temporalment en una casa de Gràcia, fins que el 1880 es van poder
traslladar a un nou establiment a l’Eixample (Muntaner – València). Aquest
edifici es va cremar a la Setmana Tràgica (1909). Des de llavors es
troben al carrer Vallmajor - Copèrnic. |
Convent de les Magdalenes (Barcelona), 1877
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
(Inv. 1359 D) |
|
