 |
Monestirs de Catalunya |
Mercedaris
|
Convent de la Mercè Mercedaris |
|
|
|||||||||||||||||||||||||
|
Amb el temps, la popularitat i devoció a la Mare de Déu de la Mercè havia crescut molt i aquella església, bé que modificada i ampliada, s’havia fet petita. Els mercedaris van prendre la determinació de aixecar una nova església. Aquesta obra es va començar el 1765 i ja es va poder inaugurar el 1775, és obra de l’arquitecte de Josep Mas i d’Ordal. |
 |
 Mare de Déu amb el Nen. Segle XIV Procedent de la Mercè Fotografia d'autor desconegut Arxiu Fotogràfic de Barcelona |
|||
 Portal del convent, a l'actual plaça de la Mercè |
 Claustre (1637-1651) i font (1928-29) |
 |
|||
|
El segle XIX va portar molts ensurts als mercedaris. D’entrada van haver d’abandonar el lloc entre el 1808 i 1814, a causa de la Guerra del Francès, mentre l’església i el convent foren saquejats. Més endavant, la desamortització (1835); el convent va passar a mans de l'Estat que el va destinar a usos militars: caserna (1844-45), casino militar (1945) i seu de la Capitania General des del 1846, funció que encara té actualment. Els mercedaris no hi van tornar mai més. Entre el 1928 i 1929 es va reformar el seu interior i la façana de mar. |
 Arrimador del claustre (1928-29) |
 |
|||
|
Amb el nou mapa que presentava la ciutat amb els convents desamortitzats, es van redistribuir les parròquies, de manera que la Mercè va convertir-se en una d’elles. Aquí es va traslladar la parròquia de Sant Miquel, situada al costat de l’Ajuntament i que més endavant es va enderrocar (1868). El seu solar fou ocupat, una part per l’ampliació de l’Ajuntament i l’altra per la plaça de Sant Miquel. D’aquella església es va canviar de lloc el campanar, que va passar a l’església de la Concepció, i la porta, del segle XVI, que es va reedificar al lateral del temple de la Mercè. Durant la Guerra Civil, l’església fou cremada i l’estàtua de bronze de la Mare de Déu que estava situada sobre la cúpula, enderrocada. Aquesta fou remuntada el 1959. |
 Façana lateral procedent de la desapareguda església de Sant Miquel (s. XVI) |
 |
|||
 La Muralla de Mar. A l'esquerra, la façana del convent de la Mercè quan ja es destinava a usos militars, amb el pont que el comunicava amb el passeig, per sobre del carrer Sota Muralla Gravat d'Onofre Alzamora, sense data Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
 Façana del convent de la Mercè, abans de la modificació de 1928-29 Fotografia publicada per Mariano Rubió a El Palacio de la Capitanía General de Cataluña |
 Capitell bizantí procedent de Sant Miquel, abans utilitzat de pica baptismal de la Mercè Fotografia d'autor desconegut Arxiu Fotogràfic de Barcelona |
|||
|
|
|||||
 Façana actual (1928-29) |
 |
 |
|||
|
Imatge de la Mare de Déu A l’actual basílica de la Mercè es conserva una bella imatge sedent de la Mare de Déu amb el Nen. Molt popular i de gran devoció. Aquesta peça ha estat atribuïda a Pere Moragues i datada a mitjan del segle XIV. Inicialment devia formar part del retaule major, perdut ja al segle XV. La imatge es va continuar conservant i amb l’església nova es va fer el seu cambril. El 1936, la imatge va patir desperfectes i després es va restaurar. |
 Imatge gòtica de la Mare de Déu de la Mercè (s. XIV) |
 |
|||
|
|||||
|
|||||
| Baldiri B. - Desembre de 2010 |
