|
La reial capella de Santa Maria, forma part del conjunt
d’edificis de l’antic Palau Reial Major. El seu precedent és una
capella romànica de la que no tenim prou notícies, únicament que
Alfons el Cast la va cedir (el 1173) als canonges de
Santa Eulàlia del Camp perquè es
fessin càrrec del culte. Tampoc es pot assegurar que estigués
situada en el mateix indret de l’actual capella de Santa Àgata. |

La Plaça del Rei
amb la casa Clariana-Padellàs |
|
L’edifici actual es va aixecar a començament del segle XIV. Sota
Martí l’Humà es va cedir als celestins amb la finalitat que hi
fundessin un monestir, a més de fer-se càrrec del culte.
L’experiència no devia resultar tal com es pensava i el 1423,
Alfons el Magnànim la va cedir als mercedaris, que hi van mantenir el culte
i, si no una comunitat, un vicari que en tenia cura. Aquesta
situació va perdurar fins el 1835, quan l’orde va deixar la
ciutat. La capella és coneguda des del 1601 amb el nom de Santa
Àgata, en aquella data es va canviar l’advocació. |

Planta de la capella de Santa
Àgata,
el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 45 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
Bibliografia:
- Andrés Avelino Pi y Arimon. Barcelona antigua y moderna,
descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta
nuestros días. Imp. Tomás Gorchs. Barcelona, 1854
- Anna Maria Adroer i Tasis. El Palau Reial Major de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1979
- Eduard Riu-Barrera. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II.
Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003 |
|