|
Dominiques
/ clarisses
|
|
Convent fundat el 1453
per monges terciàries franciscanes. El 1371, en el
mateix lloc ja s'hi va instal·lar una comunitat de
dominiques que el 1423 es van traslladar al nou convent
de
Montsió. Va restar abandonat fins la vinguda de les
clarisses, trenta anys més tard.
La fundació es va fer per voluntat de Rafaela Pagès,
que ràpidament va iniciar les obres de reconstrucció de
l'edifici ruïnós, en les que hi va participar la
corona. El 1484 la comunitat va fundar un convent filial
a Saragossa, amb el mateix nom. |
|
 
Restes del
convent de Santa Maria de Jerusalem |
|
El 1494 la
comunitat pren la regla de Santa Clara fet que té lloc
al mateix temps que l'arribada de monges del monestir de
la Santíssima Trinitat de València. El 1570 va
annexionar-se el convent de
Santa
Clara de Vilafranca. També
va participar en el repoblament del de
Santa
Clara de Lleida, llavors en
decadència.
El 1651 pateix els estralls del còlera. Entre el 1794 i
1796 es refugien en aquest establiment les clarisses de
Castelló
d'Empúries i de
Girona, fugint de la Guerra del Francès. |
|
 
La plaça de la
Gardunya,
amb les escasses restes del convent |
|

Situació del convent a la Barcelona
de començament del segle XVIII |
|
|
|
| |
|
 
El claustre, al col·legi de Sant Miquel |
|
 
El claustre, al col·legi de Sant Miquel |
|
 
El claustre, al col·legi de Sant Miquel |
|
El segle XIX marca
una època d'inestabilitat a obligats l'abandonament
temporal de la comunitat (1814) una epidèmia (1821) i
l'exclaustració (1835) que es va perllongar fins el
1845, però que va respectar l'immoble.
El 1868 té lloc la destrucció del convent, fet que
obliga la comunitat a refugiar-se a Pedralbes. El lloc
queda convertit en solar. El claustre és salvat i
remuntat el 1885 a l'Eixample (al carrer Muntaner, entre
Còrsega i Rosselló), al col·legi de Sant Miquel. |
|

Actual ubicació
del monestir, a la falda del Tibidabo |
|
El 1875 la comunitat recupera la propietat
del solar de l'antic convent el que permet planificar la
construcció d'un de nou a Sant Gervasi, obra iniciada el
1884 i acabada el 1887. Aquest nou establiment va patir
els efectes de la Setmana Tràgica (1909) i es van haver
de portar a terme obres de reconstrucció. Altre cop va
patir destruccions el 1936, no hi van retornar fins el
1950. Encara el 1970 es van traslladar a un nou
establiment. |
|