| |
|
|
|
L’any 1453, Rafaela Pagès, de retorn d’un peregrinatge a Terra
Santa i al seu pas per Roma, va obtenir del papa Nicolau V una
butlla autoritzant la fundació d’un monestir de religioses
terciàries franciscanes. A Barcelona van aconseguir del bisbe i
dels canonges de Santa Anna la cessió de la casa d’en Porta
(prop de l’Hospital, a l’actual plaça de la Gardunya), que
havien deixat el 1423 les dominiques de Montsió. Van posar la
casa sota l’advocació de Santa Maria de Jerusalem en record del
viatge a Terra Santa de la fundadora. La comunitat va créixer
amb rapidesa, amb l’ajut, entre altres, de Joana Enríquez,
muller de Joan II, aquesta va signar un contracte per la
construcció de l’església amb el mestre d’obres Bartomeu Mas. El
1468 es va contractar amb el mateix arquitecte el claustre, que
devia acabar-se a finals de segle. |
Restes del
convent de Santa Maria de Jerusalem |
|
|
La plaça de la
Gardunya,
amb les escasses restes del convent |
L'església abans de l'enderroc.
Segle XIX
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes |
|
|
Des d’aquí, i amb l’ajut de la infanta Joana d’Aragó, van fundar
una nova casa a Saragossa (1484). A finals del segle XV la
comunitat desitjava entrar a l’orde Santa Clara i van emprendre
les gestions necessàries amb aquesta finalitat. Finalment, el
1494, van aconseguir la incorporació a la casa de diverses
monges clarisses procedents a la Trinitat de València i
seguidament la comunitat de Jerusalem va professar. Aldonça de
Corella, una de les monges de la Trinitat, en va ser la primera
abadessa.
Aviat la comunitat fou tant nombrosa, que els permeté fundar el
monestir de Santa Llúcia de Càller. Per altra banda, el 1570 es
van unir les comunitats de Jerusalem i
Santa Clara de
Vilafranca. També van participar en el repoblament del convent
de Santa Clara de Lleida, que es trobava en forta decadència
(1576). |
El claustre, al col·legi de Sant Miquel |
|
|
El claustre, al col·legi de Sant Miquel |
El claustre, al col·legi de Sant Miquel |
|
|
Durant la Guerra del Francès, el convent de Jerusalem va acollir
monges d’altres comunitats (les de
Girona i les de
Castelló
d’Empúries, el 1794-96), el monestir de Jerusalem fou saquejat
el 1809 i el 1814 i les monges el van haver d’abandonar, per uns
mesos. En aquest capítol de calamitats cal afegir l’episodi de
febre groga que el va afectar el 1821, quan van morir onze de les
monges de la comunitat. I seguidament l’exclaustració de 1835,
que es va allargar fins el 1845, les monges van refugiar-se en
cases particulars, mentre que el convent servia de caserna. El
1868 el convent fou assaltat i enderrocat, i les monges es
refugiaven a Pedralbes. Es va salvar bona part del claustre i
alguns elements arquitectònics dispersos. |
Planta del convent de Jerusalem,
el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 57 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
El claustre, al col·legi de Sant Miquel |
|
Superposició del convent amb el
plànol actual de la zona |
Plànol de la zona |
|
