|
Les monges de l’orde de Sant Agustí s’havien establert el 1265 a
la Conreria (Tiana) on hi tenien un priorat (Santa Maria de
Montalegre), que va subsistir en aquell lloc fins el 1362, quan
es van traslladar a Barcelona.
Aquelles canongesses augustinianes es van establir a la ciutat,
al lloc on ara es troben unes oficines de la Diputació de
Barcelona i l’església que encara porta el nom de la Mare de Déu
de Montalegre. El 1438 s’hi va afegir la comunitat de
Santa
Magdalena i Santa Margarida (Vallès Occidental). |
La Casa de la
Caritat |
|
|
Imatge de la Mare de Déu de Montalegre |
Entrada a la Casa de la Caritat |
|
|
El 1573
el bisbe de Barcelona va prohibir que hi ingressés cap membre nou a la
comunitat, potser amb motiu de que les monges no van acceptar la
clausura imposada. Això va agreujar la seva decadència i el 1593 el papa
Climent VIII va suprimir la comunitat alhora que hi erigia un seminari.
Aquest
seminari es va posar en marxa el 1598 i hi va tenir activitat fins el
1772, quan es va traslladar. És en aquesta època que es va construir el
pati Manning (1743). |
Pati Manning |
|
|
Pati Manning |
Pati Manning |
|
|
El lloc
va passar a mans públiques i es va utilitzar com hospici. El 1802 es va
engegar la Casa de la Caritat, que l’any següent va obrir les seves
portes i posar en marxa les tasques assistencials, després la Diputació
de Barcelona es va fer càrrec del lloc, que encara conserva tot i que
les feines d’assistència ja s’havien traspassat a altres centres. |
La Caritat. Joan Serra, 1879 |
|
Planta de la Casa de la Caritat, el 1858
Amb l'església anterior, orientada nord - sud. L'actual, en el mateix
lloc,
està orientada en direcció est - oest
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 77 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
|
El pati, amb l'església de Montalegre |
L'església de Montalegre |
|
