Monestirs de
Catalunya

Donades
Cistercenques

Monestir de Santa Maria de Valldonzella
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelonès

Origen i fundació

 

Hi ha constància que el monestir de Sant Cugat va rebre el 1147 la donació de l’església de Valldonzella, possiblement llavors ja tenia una petita comunitat femenina. A començament del segle XIII es troben diverses donacions a favor d’aquest lloc, alhora que també en aquella època consta ja documentalment l’existència d’una comunitat de donades. En un document datat el 1218 es parla ja d’un monestir, que devia estar organitzat segons alguna regla indeterminada, i el nom de la seva priora: Ermesenda de Morera.

Santa Maria de Valldonzella
Restes del Valldonzella primitiu


No és fins més tard, el 29 de març de 1226, que amb l’impuls del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou (1212-1241), es va imposar la regla cistercenca a l’establiment, deixant-lo sota la jurisdicció del mateix bisbat i la tutela de Santes Creus.

 

Després de l’acte fundacional es va intentar la vinguda de monges d’un altre monestir ja en funcionament com a guia de la nova comunitat, això no va resultar fàcil i no fou fins el 1237 que es va formalitzar degudament la fundació, amb la seva primera abadessa, Berenguera de Cervera.

Santa Maria de Valldonzella
Finestra de l'antiga església


Trasllat a "Creu Coberta"

 

Aviat van sorgir alguns inconvenients, malgrat la bona marxa del centre: a mitjan del segle XIII les monges es van veure obligades a refugiar-se a la ciutat a causa de la guerra civil. Segurament a causa d’això, la comunitat va ser autoritzada a adquirir un lloc més proper a la ciutat per edificar un nou monestir.

 

Valldonzella va rebre la donació d’un terreny proper al portal de Sant Antoni, extramurs i conegut com la “Creu Coberta” o també “Coll dels Forcats”. El 1263 es va posar la primera pedra del nou edifici en una cerimònia a la que va assistir Jaume I, el qual també va fer una important donació econòmica per a les obres. El 1269 la comunitat es va traslladar al nou lloc, sense encara poder disposar de l’església; utilitzaven una capella provisional mentre aquella era en construcció.

Valldonzella
El monestir de Valldonzella a la "Creu Coberta"
Segons un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)


Santa Maria de Valldonzella
Detall d'una vista de Barcelona
Ioh Steinbeck, 1711
Institut Cartogràfic de Catalunya

El monestir va gaudir de protecció reial, van rebre de la monarquia importants donacions alhora que un elevat nombre de filles de la noblesa hi professaven. En el mateix recinte monàstic es va bastir una residència reial que era utilitzada pels monarques a la seva entrada a la ciutat, pel que les visites reials eren força habituals. La reialesa va fer donacions continuades al monestir en del decurs dels anys, el que va impulsar notablement la seva prosperitat.

 

El rei Martí l’Humà va morir el 1410 al monestir de Valldonzella, on fou traslladat per passar la malaltia, el seu cos es va traslladar després a Poblet.

Santa Maria de Valldonzella
Portal de l'antic monestir de Natzaret i Valldonzella


L’any 1462 la comunitat es va veure una altra vegada obligada a deixar el monestir per refugiar-se a la ciutat, al Palau Reial Menor. Van poder retornar a Valldonzella el 1464 trobant l’establiment monàstic malmès.

 

A començament del segle XVII la casa va passar per una certa decadència; les visites reials havien minvat i la comunitat, que fins llavors només havia acceptat a filles de la noblesa, va optar per admetre noies d’altres classes socials.

Santa Maria de Valldonzella
Portal de l'antic monestir de Natzaret i Valldonzella

 Santa Maria de Valldonzella
Interior de l'església de Valldonzella,
després de la Setmana Tràgica
Imatge de xcaballe, a flikr


Destrucció del monestir

 

Amb motiu dels aldarulls que tenien lloc a Barcelona i les seves rodalies (Guerra dels Segadors), les monges es van veure obligades de nou a deixar el monestir (1640), que no van poder recuperar fins el 1643. El 1651, les autoritats de la ciutat van ordenar que totes les comunitats que es trobaven fora de la muralla passessin al seu interior. La majoria de monges de Valldonzella van tornar al Palau Reial Menor, altres es van refugiar a les cases familiars. Mentre, el monestir de Valldonzella, que segurament s’havia fortificat com a defensa de ciutat, va resultar atacat (1652) quedant únicament un munt de runa.

Valldonzella
Planta de Valldonzella
Segons Miquel Garriga i Roca (1858)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona


Trasllat a Natzaret

 

Davant la impossibilitat de retornar al monestir, hom va prendre la determinació de que les monges passessin a ocupar el priorat de Natzaret, que llavors estava en plena decadència, amb només un monjo. Inicialment es va signar un acord provisional (1660) i més endavant es va fer una permuta amb la finalitat de fer-lo definitiu (1670). Segons aquesta permuta, la propietat de Natzaret va passar a les monges, mentre que el priorat va quedar-se amb els terrenys de Valldonzella, entre altres pactes.

 Santa Maria de Valldonzella
L'església de Valldonzella,
després de la Setmana Tràgica
Imatge de xcaballe, a flikr

Santa Maria de Valldonzella
L'actual monestir de Valldonzella


Valldonzella
Superposició del monestir amb el plànol actual de la zona
Valldonzella
Plànol de la zona

El segle XIX

 

A començament del segle XIX retornaren amb força les dificultats al monestir, la comunitat subsistia amb penes i treballs evitant els intents d’enderroc del lloc degut a trobar-se prop de la muralla. El 1814 les monges foren desallotjades i acollides al convent de caputxines de Mataró. Seguidament es va procedir a la demolició de l’edifici. El 1814, quan les comunitats van poder retornar als seus convents, les monges de Valldonzella no ho van poder fer per tenir-lo completament en ruïnes. Van aixoplugar-se en una casa mentre intentaven la seva reconstrucció. Van començar una modesta obra que es va inaugurar el 1827, tot i no estar acabada. El 1835 es va exclaustrar i les monges es van dispersar altra vegada. Valldonzella fou lliurat a la Casa de Caritat. Encara hi van poder retornar el 1847, restaurant-lo. Després es va obrir el carrer Joaquim Costa (1862), emportant-se pel davant una part dels terrenys del monestir. 

Santa Maria de Valldonzella
L'actual monestir de Valldonzella

El segle XX

 

Valldonzella va patir els efectes de la Setmana Tràgica, el que va comportar el saqueig, l’incendi del lloc i la dispersió de les 45 monges que llavors tenia la comunitat. Les monges es van aplegar en una casa a la Sagrera, mentre es procedia a cercar un nou lloc per tornar a aixecar el cenobi.

 

Es va adquirir una finca al Tibidabo amb l’ajut econòmic de la venda dels solars del convent derruït. L’obra es va fer amb rapidesa i el 1913 ja es va poder ocupar, tot i que la construcció encara continuava, segons projecte de l’arquitecte Bernardí Martorell. Valldonzella encara hauria de patir els efectes de la Guerra Civil. La comunitat cistercenca encara manté la seva activitat en aquest lloc.


Bibliografia:
- Antoni Paulí Meléndez. Santa Maria de Valldonzella. Emporium. Barcelona, 1972
- Montserrat Pagès i Paretas. Catalunya romànica. Vol. XX. El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992
Enllaç:
-
Monestir de Santa Maria de Valldonzella

Situació:

1 - El primitiu Valldonzella es troba a Olorda, al nord del terme de la ciutat de Barcelona
2 - El monestir de la "Creu Coberta" ha desaparegut. Estava situat a l'encreuament de la Gran Via amb Viladomat
3 - Al centre històric de Barcelona es trobava el monestir de Natzaret / Valldonzella
4 - L'actual monestir es troba a la falda del Tibidabo


Santa Maria de Valldonzella

Santa Maria de Valldonzella
Situació de Natzaret / Valldonzella a la Barcelona
de començament del segle XVIII

Baldiri B. - Agost de 2012