Donades / cistercenques

L’any 1462 la comunitat es va veure una altra vegada obligada a deixar el monestir per refugiar-se a la ciutat, al Palau Reial Menor. Van poder retornar a Valldonzella el 1464 trobant l’establiment monàstic malmès.

A començament del segle XVII la casa va passar per una certa decadència; les visites reials havien minvat i la comunitat, que fins llavors només havia acceptat a filles de la noblesa, va optar per admetre noies d’altres classes socials.

Portal de l'antic monestir de Natzaret i Valldonzella

Destrucció del monestir

Amb motiu dels aldarulls que tenien lloc a Barcelona i les seves rodalies (Guerra dels Segadors), les monges es van veure obligades de nou a deixar el monestir (1640), que no van poder recuperar fins el 1643. El 1651, les autoritats de la ciutat van ordenar que totes les comunitats que es trobaven fora de la muralla passessin al seu interior. La majoria de monges de Valldonzella van tornar al Palau Reial Menor, altres es van refugiar a les cases familiars. Mentre, el monestir de Valldonzella, que segurament s’havia fortificat com a defensa de ciutat, va resultar atacat (1652) quedant únicament un munt de runa.

Trasllat a Natzaret

Davant la impossibilitat de retornar al monestir, hom va prendre la determinació de que les monges passessin a ocupar el priorat de Natzaret, que llavors estava en plena decadència, amb només un monjo. Inicialment es va signar un acord provisional (1660) i més endavant es va fer una permuta amb la finalitat de fer-lo definitiu (1670). Segons aquesta permuta, la propietat de Natzaret va passar a les monges, mentre que el priorat va quedar-se amb els terrenys de Valldonzella, entre altres pactes.

 
Interior de l'església de Valldonzella,
després de la Setmana Tràgica
Imatge de xcaballe, a flikr

 
L'església de Valldonzella,
després de la Setmana Tràgica
Imatge de xcaballe, a flikr

El segle XIX

A començament del segle XIX retornaren amb força les dificultats al monestir, la comunitat subsistia amb penes i treballs evitant els intents d’enderroc del lloc degut a trobar-se prop de la muralla. El 1814 les monges foren desallotjades i acollides al convent de caputxines de Mataró. Seguidament es va procedir a la demolició de l’edifici. El 1814, quan les comunitats van poder retornar als seus convents, les monges de Valldonzella no ho van poder fer per tenir-lo completament en ruïnes. Van aixoplugar-se en una casa mentre intentaven la seva reconstrucció. Van començar una modesta obra que es va inaugurar el 1827, tot i no estar acabada. El 1835 es va exclaustrar i les monges es van dispersar altra vegada. Valldonzella fou lliurat a la Casa de Caritat. Encara hi van poder retornar el 1847, restaurant-lo. Després es va obrir el carrer Joaquim Costa (1862), emportant-se pel davant una part dels terrenys del monestir.

L'actual monestir de Valldonzella

El segle XX

Valldonzella va patir els efectes de la Setmana Tràgica, el que va comportar el saqueig, l’incendi del lloc i la dispersió de les 45 monges que llavors tenia la comunitat. Les monges es van aplegar en una casa a la Sagrera, mentre es procedia a cercar un nou lloc per tornar a aixecar el cenobi.

Es va adquirir una finca al Tibidabo amb l’ajut econòmic de la venda dels solars del convent derruït. L’obra es va fer amb rapidesa i el 1913 ja es va poder ocupar, tot i que la construcció encara continuava, segons projecte de l’arquitecte Bernardí Martorell. Valldonzella encara hauria de patir els efectes de la Guerra Civil. La comunitat cistercenca encara manté la seva activitat en aquest lloc.

L'actual monestir de Valldonzella

Bibliografia:
- Antoni Paulí Meléndez. Santa Maria de Valldonzella. Emporium. Barcelona, 1972
- Montserrat Pagès i Paretas. Catalunya romànica. Vol. XX. El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992

Enllaç:
- Monestir de Santa Maria de Valldonzella

Baldiri B. - Juliol de 2010