Monasterio de la Mare de Déu dels Àngels

Mare de Déu dels Àngels i Peu de la Creu / Convento dels Àngels

(Barcelona, Barcelonès)

Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels

Extramuros de Barcelona, más allá del monasterio de Sant Antoni i Santa Clara y de la puerta de Sant Daniel que daba acceso a la ciudad por este lugar, había una capilla dedicada a Nostra Senyora dels Àngels que fue cedida a las monjas de un beaterio originario de Caldes de Montbui. En 1482 una bula vinculaba aquella casa con los predicadores y en 1485 les fue entregada la propiedad de la capilla.

Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
El primer establecimiento, extramuros
Según un dibujo de Anton Van der Wyngaerde (1563)

No fue hasta el 1497 que las monjas profesaron en la segunda orden dominica, este recorrido se vio entorpecido por la oposición de la comunidad de Santa Maria de Montsió que no veía con buenos ojos un segundo establecimiento de la misma orden en la ciudad. A mediados del siglo XVI la casa se reformó adaptándose a las nuevas corrientes y disposiciones del concilio de Trento que, entre otras cosas, imponían una rigurosa clausura. El 1557, las monjas comenzaron la construcción de un nuevo monasterio en este lugar, pero el gobierno de la ciudad no consideró adecuada aquella construcción aduciendo que un edificio en ese lugar podía representar un peligro para la defensa de la ciudad en caso de ataque.

A esta situación se le añadió la falta de condiciones que reunía el lugar, como solución, en 1561 la ciudad entregó a la comunidad una capilla conocida como Peu de la Creu y una casa donde ya habían estado poco antes las monjas de Santa Isabel. El traslado a esta nueva ubicación se hizo en 1562 y entonces comenzó la construcción de una nueva iglesia, en adelante esta casa sería conocida con el nombre de monasterio de la Mare de Déu dels Àngels i Peu de la Creu. La casa tenía una comunidad muy activa y contribuyó en la reforma y fundación de otras casas, en València, Xàtiva, el monasterio de Santa Maria Magdalena en la misma ciudad de Barcelona y el de Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara de Manresa, entre otros.

Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels

En el marco de las turbulencias que afectaron a la sociedad y especialmente las casas de religiosos a partir del siglo XIX, la comunidad fue exclaustrada en 1814 y otra vez en el período 1836-46. En 1906 se vendió la iglesia (que tenía funciones parroquiales) y el resto del monasterio y en 1918 las monjas se trasladaron a Pedralbes, donde en 1922 se inauguró un nuevo monasterio que fue abandonado temporalmente el 1936 debido a la guerra Civil. Las monjas regresaron, pero en 1976 se desplazaron a Sant Cugat, al nuevo monasterio de Sant Domènec donde se reunieron posteriormente otras comunidades, como la de Santa Clara de Vic, en 2008 y el de Santa Catalina de Sena de Palma.

Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Capilla del Peu de la Creu
Fotografía de Bob Masters, Generalitat de Catalunya
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Planta del monasterio dels Àngels, el 1858
Según Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 53 (detalle)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Mare de Déu dels Àngels Mare de Déu dels Àngels
Superposición del monasterio con el plano actual de la zona

Imágenes históricas del convento dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Fotografí de autor desconocido (1918-22)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Fotografía de Brangulí (1923-27)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Fotografía de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya
Mare de Déu dels Àngels Mare de Déu dels Àngels Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Fotografías de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Obras de restauración (1986)
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Obras de restauración (1986)
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Obras de restauración (1987)

El entorno del monasterio de la Mare de Déu del Àngels

El antiguo monasterio del Raval fue vendido en 1906, se utilizó de almacén y, a partir del 1984, se remodeló lo que quedaba del conjunto monástico y se urbanizó el entorno. Fue la sede del Foment de les Arts i el Disseny hasta que en 2013 se trasladó a la plaza de las Glòries, ahora el lugar lo ocupan algunas dependencias del Museu d'Art Contemporani de Barcelona que tiene su sede en un moderno edificio junto a els Àngels.

Mare de Déu dels Àngels
La plaza dels Àngels (agosto de 1986)
Mare de Déu dels Àngels
La plaza dels Àngels (noviembre de 1986)
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels i el MACBA (2010)

Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Monasterio en Pedralbes
Fotografía de autor desconocido (c1917)
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Cabecera de un goigs (sXIX)
Montpellier Méditerranée Métropole

Bibliografía:
  • ARTIGUES, Pere Lluís (1992). Capella del Peu de la Creu. Convent dels Àngels. Memòria d’Intervenció Arqueològica. Generalitat de Catalunya
  • DIAGO, Francisco (1599). Historia de la provincia de Aragón de la Orden de Predicadores. Barcelona: Santa Caterina
  • GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
  • MARTÍ BONET, J. M. (2013). Les dues esglésies de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona
  • PAULÍ MELÉNDEZ, Antonio (1941). Resumen histórico del Monasterio de Nuestra Señora de los Ángeles y Pie de la Cruz de Barcelona. Barcelona
  • PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs

  • Enlace ↗ : Claustra

Situación:
Vista aèria

Se ebcuentra en la plaza dels Àngels, junto al MACBA

Vista aèria

Situación del monasterio en la Barcelona de comienzos del siglo XVIII