Monasterio de Santa Maria Magdalena de Barcelona

Les Magdalenes / Penedides / Las Magdalenas

(Barcelona, Barcelonès)

Santa Maria Magdalena
Santa Maria Magdalena
Fachada a la antigua calle de Riera de Sant Joan
Dibujo de Lluís Rigalt (1877)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1356 D)

El monasterio de las Magdalenas es uno de los que se fundaron en la ciudad de Barcelona siguiendo la corriente puesta en marcha en Occidente a partir del siglo XIII que tenía como finalidad reconducir el fenómeno de la prostitución por medio de una institución religiosa. Esta casa se dedicó a María Magdalena, mientras que la segunda que se fundó se puso bajo la advocación de santa María Egipcíaca y sería conocida como el monasterio de las Egipcíaques.

Santa Maria Magdalena
Santa Maria Magdalena
Fachada de la iglesia, a la antigua calle de les Magdalenes (ahora Tomàs Mieres)
Dibujo de Lluís Rigalt (1877)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1355 D)

La autorización para empezar la labor fundacional fue otorgada por Pedro el Ceremonioso en 1358, en su fundación participó económicamente el Consell de Cent (en 1365) que también se comprometió a realizar aportaciones periódicas para su mantenimiento. En 1372 se hacía efectiva la fundación después del visto bueno del estamento eclesiástico que dispuso que la comunidad sería seguidora de la Regla de San Agustín y que estaría sometida a la autoridad de la diócesis de Barcelona. El monasterio se levantó en la Riera de Sant Joan que después de la reorganización urbanística de este sector de la ciudad se convertiría en la actual Via Laietana.

Conservó la condición de refugio de "arrepentidas" hasta alrededor de 1500 cuando empezó a acoger a mujeres que querían llevar una vida religiosa apartada del mundo secular sin ninguna condición ni referencia a su procedencia. La casa de las Magdalenes parece haber mantenido un funcionamiento autónomo, sin sujeción a ninguna orden como tal, sólo siguiendo la regla agustiniana, no sería hasta principios del siglo XVIII que pasaría a formar parte efectiva de la rama femenina de la orden mendicante de San Agustín. En 1690 el monasterio sufrió un grave incendio en el que se perdió su archivo y con él buena parte de su historia.

Santa Maria Magdalena
Santa Maria Magdalena
Dibujo de Lluís Rigalt (1877) Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1358 D)
Santa Maria Magdalena
Santa Maria Magdalena
Calle de les Magdalenes (ahora Tomàs Mieres)
Dibujo de Eduard Gràcia (s/f)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Las Magdalenes mantuvieron su actividad en este lugar hasta 1835, momento en el que las monjas fueron exclaustradas y el lugar utilizado temporalmente como escuela, situación que se alargó hasta 1846. En 1877 se derribó a causa de la renovación urbanística de este sector dando paso a la nueva Via Laietana. Entonces se establecieron temporalmente en una casa de Gràcia hasta que en 1880 pudieron trasladarse a un nuevo establecimiento en el Eixample (Muntaner - Valencia). Este edificio se quemó en la Semana Trágica (1909) y no se recuperó. Desde entonces se encuentran en la calle Vallmajor – Copérnico, con el paréntesis de la guerra Civil.


Santa Maria Magdalena
Santa Maria Magdalena
Dibujo de Lluís Rigalt (1877)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1359 D)
Santa Maria Magdalena
Santa Maria Magdalena
Dibujo de Lluís Rigalt (1877) Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1361 D)
Santa Maria Magdalena
Santa Maria Magdalena
Dibujo de Lluís Rigalt (1877) Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1360 D)
Santa Maria Magdalena
Santa Maria Magdalena
Dibujo de Lluís Rigalt (1877) Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1357 D)
Santa Maria Magdalena
Planta del monasterio de las Magdalenes, el año 1858
Según Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 32 (detalle)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Santa Maria Magdalena Santa Maria Magdalena
Superposición del monasterio con el plano actual de la zona
Santa Maria Magdalena
Santa Maria Magdalena
La Prefectura de Policía, en la Via Laietana, ocupa el solar del antiguo monasterio
Santa Maria Magdalena
Santa Maria Magdalena
El nombre de la calle recuerda el monasterio
Santa Maria Magdalena
Santa Maria Magdalena
Fragmento del plano: Reforma Interior de Barcelona. Gran via del E. llamada calle de Bilbao.
Prolongación recta de la de Claris del Ensanche

Miquel Garriga i Roca, Cayetano Buigas. Barcelona, 1880
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

El segundo monasterio en el Eixample y su destrucción durante la Semana Trágica (1909)
Santa Maria Magdalena
Santa Maria Magdalena del Eixample
Semana Trágica (1909)
Postal antigua, colección particular
Santa Maria Magdalena
Santa Maria Magdalena del Eixample
Semana Trágica (1909)
Postal antigua, colección particular
Santa Maria Magdalena
Santa Maria Magdalena del Eixample
Semana Trágica (1909)
Postal antigua, colección particular
Santa Maria Magdalena
Santa Maria Magdalena del Eixample
Semana Trágica (1909)
Postal antigua, colección particular
Santa Maria Magdalena
Santa Maria Magdalena del Eixample
Semana Trágica (1909)
Postal antigua, colección particular

Bibliografía:
  • BENITO JULIÀ, Roger (2018). La prostitució a la Barcelona baixmedieval (segles XIV-XV). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • BRUNIQUER I RIERA, Gilabert i altres (1914). Rúbriques de Bruniquer. Ceremonial dels Magnífichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona. Vol. 3. Barcelona: Henrich y C.
  • CARRERAS CANDI, Francesch; COMAS, Ramon Nonat (1913). La Via Layetana Estudi dels Esgrafiats de Barcelona. Barcelona: Atles Geogràfich
  • GARCÍA GARGALLO, Manuel (2002). L’ensenyament de l’església a la ciutat de Barcelona. Directori estadístic. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1993-97). Inventari d'esglésies. Vols. 26, 27 i 28. Barcelonès (Barcelona Capital). Barcelona: Arxiu Gavín
  • MASSOT, Joseph (1699). Compendio historial de los hermitaños de nuestro padre san Agustín, del Principado de Cataluña. Barcelona: Imp. Juan Jolis
  • PAULÍ, Antonio (1942). El monasterio de religiosas agustinas de Santa Maria Magdalena vulgo “Arrepentidas”, fundado y protegido por el municipio barcelonés. Barcelona: I. Altés
  • PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs

  • Enlace ↗ : Claustra

Situación:

El monasterio actual en Sant Gervasi:

Vista aèria

1 - El antiguo monasterio de les Magdalenes estaba cerca del de Jonqueres, en la actual Via Laietana
2 - El monasterio del Eixample ha desaparecido
3 - El monasterio actual está en Sant Gervasi

Vista aèria

Situación del monasterio en la Barcelona de comienzos del siglo XVIII