Monasterios de
Catalunya
    Orden de Hermanos Menores Capuchinos
Órdenes
català
buscador contacto facebook

Órdenes


Conventos de capuchinos
fundados antes de 1835
Convento de Arenys de Mar
Convento de Banyoles (Sant Martirià)
Convento de Sarrià (Santa Eulàlia, Barcelona)
Convento de Montcalvari (Barcelona)
Convento de Santa Madrona (Barcelona)
Convento de Santa Anna de Blanes
Convento de Calella, llamado de "Dues Viles"
Convento de Cervera (El Miracle)
Convento de Figueres (Sant Roc)
Convento de les Ermites (Girona)
Convento del Corpus Christi (Girona)
Convento de Sant Antoni (Girona)
Convento de Granollers
Convento de Igualada
   
Convento de Lleida
Convento de Manresa
Convento de Martorell
Convento de Mataró (La Esperança)
Convento de 'Olot
Convento de Sabadell
Convento de Sant Boi de Llobregat
Convento de Sant Celoni
Convento de Solsona
Convento de Tarragona
Convento de Tortosa
Convento de Tremp (Mare de Déu de la Gràcia)
Convento de Valls (Santuario de la Mare de Déu del Lledó)
Convento de Vic
Convento de Vilafranca del Penedès
Convento de Vilanova de Cubelles


Monasterios de capuchinas
fundados antes de 1835
Monasterio de Santa Margarida la Reial de Barcelona
Monasterio de la Anunciació de Girona
Monasterio de Sant Carles Borromeu (Manresa)
Monasterio de la Assumpció (Mataró)

Los hermanos menores capuchinos son el resultado de una reforma franciscana que comenzó en 1525 en Italia por iniciativa de fra Matteo de Bascio buscando un retorno al espíritu primitivo de san Francisco. En 1528 consiguieron la aprobación pontificia, pero limitando su expansión a Italia. A pesar de ello y gracias a la intervención del Consejo de Ciento, en 1578 se establecieron en Barcelona (Santa Eulàlia de Sarrià) y rápidamente se extendieron por la geografía catalana y posteriormente por el resto de la península. Los capuchinos se han caracterizado, además de su observancia radical de la Regla franciscana y de su comportamiento ascético por su labor evangelizadora y de atención a los necesitados, especialmente en casos excepcionales como las epidemias de peste.

Caputxins
Los conventos de la provincia capuchina de Catalunya (1712)
Imagen facilitada por el Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears

Caputxins
El padre Joaquim de Llavaneres con un grupo de misioneros (1886)
Imagen facilitada por el Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears


Después de la fundación, muy pronto, en unos cuatro o cinco años los frailes ya tenían una docena de casas establecidas en Catalunya y fue erigida una Provincia catalana, con la celebración habitual de sus capítulos provinciales. Además de la casa de Santa Eulalia de Sarrià se habían establecido en Montcalvari (Barcelona), Valls, Sant Boi, Les Ermites de Girona, Manresa, Banyoles ... la última fundación antes de la exclaustración fue la de Calella de la Costa, el año 1700, llegando a una treintena de conventos capuchinos extendidos por el Principado de Cataluña.

Caputxins
Comida fraterna en la posguerra, según una pintura del padre Josep M. de Vera
Imagen facilitada por el Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears

Caputxins
Fra Basili de Rubí (1899-1986), historiador y erudito capuchino
Imagen facilitada por el Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears


San Lorenzo de Brindisi, cuando era ministro general, con su visita a Catalunya en el año 1603 estructuró la vida conventual de los establecimientos capuchinos catalanes evitando el eremitismo y acercando los conventos a las poblaciones.

El siglo XIX representó para los capuchinos, así como para las otras órdenes monásticas existentes, una serie de adversidades: Guerra del Francés, Trienio Liberal y finalmente la exclaustración de 1835, que acabó definitivamente con la mayoría de conventos. Algunos de ellos se pudieron recuperar, o bien se reconstruyeron, y actualmente esta orden se mantiene en el Principado con los siguientes establecimientos: Barcelona (Sarrià, La Ajuda, Pompeia y Vallvidrera); Arenys de Mar, Igualada, Les Borges Blanques y Palma) .

Caputxins d'Arenys
San Lorenzo de Brindisi
Imagen de dominio público, de Wikimedia Commons

Caputxins
Goig de san Lorenzo de Brindisi
Imagen facilitada por el Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears


Caputxins
El padre Miquel de Esplugues (+ 1934), impulsor de la restauración de la vida capuchina.
Amigo y mentor de intelectuales y políticos
Imagen facilitada por el Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears

Caputxins
Fra Miquel de Sarrià (+ 1810), reputado predicador de misiones populares que murió durante la ocupación napoleónica con fama de santidad
Imagen facilitada por el Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears

Caputxins d'Arenys
Nave de la iglesia conventual de los capuchinos de Arenys,
edificada según proyecto de Bonaventura Bassegoda


Caputxins d'Igualada
El convento de Igualada reconvertido en hospital (1881)
Fotografía del Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN)

Caputxins de Martorell
Los Capuchinos de Martorell

Ermites de Girona
El convento de Les Ermites de Girona en
Plan de la ville de Gironne et du campement de l'armée...
(1653)
Bibliothèque Nationale de France


Caputxins
Escuela de Zurbarán: Abrazo de santo Domingo y san Francisco
Imagen facilitada por el Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears

Caputxins
Detalle del Árbol seráfico. Siglo XVII
Imagen facilitada por el Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears

Museu Marès, Barcelona
Estigmatización de san Francisco (siglo XVII-XVIII)
Museu Marès de Barcelona

Caputxins
Los conventos de la provincia capuchina de Catalunya (1712)
Imagen facilitada per el Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears

Caputxins
Repartición de sopa a los pobres a las puertas del convento de capuchinos
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Caputxins
Grabado con Àngela Serafina, fundadora capuchina
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona


 

Divina Pastora
Divina Pastora. Autor desconocido
Advocación capuchina
Museu Comarcal de Manresa

 

Bibliografía:
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino. Barcelona Antigua y moderna, descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días. Imp. Tomás Gorchs. Barcelona, 1854
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés, 1906
- LLEDÓS Y MIR, Miguel. Historia de la antigua villa, hoy ciudad de Tremp. Barcelona: J. Faidella Seix, 1917
- SARRET I ARBÓS, Joaquim. Història religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Manresa: Imp. de Sant Josep, 1924
- DURAN CAÑAMERAS, Félix. El convent de framenors caputxins de Martorell. A Franciscalia. Barcelona: Ed. Franciscana, 1928
- J.P.P. El convento y comunidad de monjas capuchinas de Mataró en el transcurso de los siglos. Mataró: Ed. H. Abadal, 1931
- Estadística de la Província de Frares Menors Caputxins de Catalunya, 1944
- FITÓ, Juan. El monasterio de religiosas capuchinas de Manresa. Manresa: Imp. Gutemberg, 1945
- PLANAS, Josep. Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès: Artes Gráficas, 1948
- VIRELLA I BLODA, Albert. Vilanova i la Geltrú. Imatges de la ciutat i de la comarca. Institut d’Estudis Penedesencs, 1949
- VIVAS LLORENS, Eduardo. El antiguo convento capuchino de Calella y su orden tercera. Barcelona: Imp. Myria, 1955
- MAURI SERRA, Josep. Història del convent de Blanes (el de “Les coses benignes”). Barcelona, 1958
- BASILI DE RUBÍ. El convento de San Antonio (1732-1835). Girona: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 1967
- MARTÍ, Conrad J. Estadística de la Província de Frares Menors Caputxins de Catalunya (1900-1975). Barcelona: Cúria Provincial, 1975
- BASILI DE RUBÍ. Un segle de vida caputxina a Catalunya. 1564-1664. Barcelona: Caputxins de Sarrià, 1977
- SALICRÚ I PUIG, Manuel. Els cementiris de Mataró. A Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Núm. 13. Mataró, 1982
- BASILI DE RUBÍ. Els caputxins a la Barcelona del segle XVIII. Aproximació històrico-bibliogràfica. Caputxins de Sarrià. Barcelona, 1984
- ALSINA GIRALY, Joan. El convent dels pares caputxins a Sabadell. Sabadell: Fund. Bosch i Cardellach, 1985
- DANÉS I TORRAS, Joaquim. Història d’Olot XV. Els edificis religiosos, III part. Olot: Ajuntament d’Olot, 1990
- CARDONA, Pere. El convent de frares menors caputxins a la ciutat de Tarragona (1589-1989). Aproximació històrica. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1994
- PUIGDOLLERS I NOBLOM, Rodolf. El convent de Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). La Roca del Vallès: La Torreta, 1998
- VALENTÍ SERRA DE MANRESA. Els framenors caputxins a la Catalunya del segle XIX, Barcelona 1998
- TUSET VALLET, Jordi. Història del santuari de la Mare de Déu del Lledó. Valls: Institut d´estudis Vallencs, 2001
- VALENTÍ SERRA DE MANRESA. Les clarisses-caputxines a Catalunya i Mallorca: de la fundació a la guerra civil (1599-1939). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, 2002
- VALENTÍ SERRA DE MANRESA. El Terç Orde dels caputxins. Barcelona, 2004
- QUEROL GÓMEZ, Antoni. La ciutat de Tortosa: La desamortització, noves funcions i usos urbans. A Patrimoni i economia a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló: Onada Ed., 2008
Enlaces:
- Província de Framenors Caputxins de Catalunya i Balears
- Página oficial de la orden (Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum)
 
Baldiri B. - Enero de 2012