Cel·la de Sant Esteve i Sant Hilari d'Umfred

Sant Esteve de Riufred / Sancti Stephani de Rivo Fred

(Alp, Cerdanya)

Sant Esteve d'Umfred
Sant Esteve d'Umfred

Es tractaria d'una petita cel·la monàstica depenent de Sant Serni de Tavèrnoles, els orígens de la qual són bastant confusos. Segons un document considerat fals del cartulari de Tavèrnoles, fou fundada pel comte Frèdol de Tolosa, que el 815 la va cedir al monestir de Sant Serni.

Sant Esteve d'Umfred
Sant Esteve d'Umfred

S’esmenta un altre cop el 1040 i encara el 1079, en una concòrdia entre el comte de Cerdanya i l’abat de Tavèrnoles, on s’esmenta en qualitat d’església depenent d’aquest darrer monestir. Després d'això, no existeix cap més constància de comunitat en aquest lloc, probablement restà com a simple propietat de Tavèrnoles. Prop de la carretera d'Alp a la Molina es troben les restes d'una antiga construcció amb opus spicatum que s'ha relacionat amb aquest petit monestir. El 2005 es va excavar una tomba que també caldria vincular a aquest establiment.

Sant Esteve d'Umfred
Sant Esteve d'Umfred

Bibliografia:
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • DELCOR, Maties (1995). Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred (o Riufred). Catalunya romànica. Vol. VII. La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • MARTÍ SANJAUME, Jaume (1926). Dietari de Puigcerdà amb sa vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de Vall de Ribes. Vol. I. Cerimonial, prehistòria - 1290. Ripoll: Ll. Bonet
  • MARTÍ SANJAUME, Jaume (1928). Dietari de Puigcerdà amb sa vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de Vall de Ribes. Vol. I. Apendix a. 815-1300. Lleida: Imp. Mariana
  • SOLER, Josefina (1961). El cartulario de Tavernoles. Castelló de la Plana
  • SUBIRANAS, Carme (2006). Memòria de la intervenció arqueològica d’urgència al jaciment d’Umfred (Alp, Cerdanya). Generalitat de Catalunya
  • VILLANUEVA, Jaime (1821). Viage literario a las iglesias de España. Vol. X. Viage a Urgel. Valencia: Oliveres

Situació:

De l'antiga cel·la es conserven escasses restes, uns murs d'opus spicatum, a tocar de la carretera de la Molina