Monestirs
    Orde de Chalais
Ordes
castellano
cercador contacte facebook

Ordes

 

Chalais
L'abadia de Chalais (Isèra)
Fotografia de Pethrus, a Wikimedia

L’orde de Chalais era una de les institucions monàstiques medievals sortides de la lluita contra el relaxament de costums que s’havia estès entre monestirs de l’època i retornar a l’esperit monàstic primitiu i a l’observança més estricta de la regla. Aquest orde va tenir una vida relativament curta, a més es va desplegar per un territori molt reduït el que ha fet que la seva empremta sigui molt limitada. El seu naixement es relaciona amb el bisbe Hug de Grenoble, el gran protector dels monjos, que ja va participar molt activament en la fundació de l’orde de la Cartoixa. Després d’aquell episodi, l’any 1101, sant Hug va donar el territori de Chalais (Isèra, prop de Grenoble i al mateix massís de la Cartoixa) a un grup de monjos que es van aplegar per viure en comunitat segons la Regla de Sant Benet, el primer abat d’aquella casa fou Bernard. El text que servia de guia a aquesta institució és la carta caritatis, conegut indirectament des del 1148.


Distribució de les abadies i priorats de l'orde de Chalais pel Delfinat i la Provença


Abadies i priorats de l'orde de Chalais
(Amb la data de fundació)
Abadia de Chalais (1001)
Abadia de Boscodon (c1140) fundada des de Chalais
Priorat de Laverq (a1146) fundat des de Boscodon
Abadia de Prads (c1150)Abadia de Prads (Alps de l'Alta Provença)

Abadia de l'orde de Chalais fundada cap el 1150 des de Boscodon (Alts Alps). Va desaparèixer amb les guerres de Religió. Hi ha algunes restes
fundada des de Boscodon
Priorat de Valserres (1157) fundat des de Boscodon
Abadia de Lure (c1160) fundada des de Boscodon
Priorat de Pailherols (a1179) fundat des de Boscodon
Abadia d'Almeval (a1179) fundada des de Chalais
-casa no localitzada geogràficament-
Abadia d'Aubeval (a1179) fundada des de Chalais
Abadia de Clausonne (c1185) fundada des de Lure
Abadia de Clairecombe (1190) fundada des de Lure
Abadia de Valbonne (1199) fundada des de Prads
Abadia de Puyredon, o Pierredon (c1205) fundada des de Boscodon

Els començaments foren força difícils, però gràcies al suport extern es va anar consolidant, el 1124 Chalais va prendre el títol d’abadia i el papa Honori II li donava el seu vist-i-plau. Des d’aquell primer monestir es van fundar altres cases que es distribuïen pel Delfinat i la Provença: cap el 1140 una comunitat procedent de Chalais es va establir a l’abadia de Boscodon (c1140) una casa amb molta activitat gràcies a Guigo de Revel, vingut ell mateix de Chalais, lloc on finalment va tornar per esdevenir abat general de l’orde. Des de Boscodon es va fundar Prads (c1150) i Lure (1160), entre altres centres. Les fundacions es van anar succeint en aquesta època fins arribar a un total de 13 cases entre abadies i priorats, totes elles posades sota l’autoritat de Chalais que tenia cura de vetllar per l’obsevança de la Regla i aquesta mateixa abadia estava sota la vigilància dels abats de Boscodon i Aubeval.

Boscodon
Abadia de Boscodon (Alts Alps)

Boscodon
Abadia de Boscodon (Alts Alps)


L’orde de Chalais té un cert paral·lelisme amb el cistercenc, de fet la seva influència es va desenvolupar en una zona muntanyosa, on no havia arribat el Cister. El seu sistema de subsistència estava més vinculat a la ramaderia que a l’agricultura. Malgrat tot, molt aviat la seva activitat es va veure frenada per raons diverses: proximitat de la casa mare amb la Gran Cartoixa, les condicions geogràfiques de les abadies, problemes econòmics... Tot plegat va aconsellar a Chalais afiliar-se al Cister, tal com ja ho havia fet anteriorment l’orde de Savigny, però l’oposició dels cartoixans a l’arribada del Cister prop del seu feu va fer fracassar la iniciativa. La feblesa de la casa mare va posar Boscodon en un lloc preeminent. Mentrestant el 1248 el papa va autoritzar la unió de l’abadia de Chalais amb la Cartoixa però aquesta filiació no es va fer efectiva fins el 1303, en aquell moment una casa en decadència i perill de ruïna.

Lure
Abadia de Lure (Alps de l'Alta Provença)

Hug
Possible sant Hug de Grenoble
Anònim (s. XVI)
National Gallery, Londres
Imatge de Wikimedia Commons


De la mateixa manera, les altres abadies van anar cercant de forma independent un orde on acollir-se: Clairecombe ja havia passat a mans dels hospitalers, Aubeval amb els canonges de Sant Ruf, altres als dominics, Cluny... Només es van mantenir dins l’orde Boscodon i Clausonne, la primera fins el 1348, quan va passar a dependre de l’arquebisbat d’Embrun tot i mantenint encara el record de Chalais, mentre que la segona desapareixia poc després amb les guerres de Religió.

Valbonne
Abadia de Valbonne (Alps Marítims)

Puyredon
Abadia de Puyredon (Boques del Roine)
Fotografia de JPS68, a Wikimedia


Bibliografia:
- EXCOFFON, Sylvain (2001). Un ordre et sa disparition. Les monastères chalaisiens de la fin du XIIe au début du XIVe siècle. Provence Historique, Tome 51, Fasc. 205
- ROMAN, J.C. (1916). L'ordre Dauphinois et Provençal de Chalais. Bulletin de la Société d'études des Hautes-Alpes. 1915-1916. Gap
- TERREL, Marc; i altres (1980). Abbayes soeurs de l’ordre de Chalais. Zodiaque

Baldiri B. - Març de 2015