Monestirs de
Catalunya
    Orde del Cister. Monjos cistercencs
Ordes
castellano
cercador contacte facebook

Ordes


Priorats masculins
a Catalunya
Santa Maria de Natzaret (Barcelonès)
Santa Maria de Montbenet (Berguedà)
Sant Pau i Valldaura (Bages)
Santa Maria de Jonqueres (Garrotxa)
Santa Maria del Tallat (Urgell)
   
 

Priorats femenins
a Catalunya
Valldemaria (Selva)
Santa Maria de Vallclara (Osona) ?
   
 



Monestirs masculins
a Catalunya

Santes Creus (Alt Camp)
 
Santa Maria de Valldaura (Vallès Occ.)
 
Granja d'Ancosa (Anoia)
Santa Maria de Poblet (Conca de Barberà)
Santa Maria d'Escarp (Segrià)
Santa Maria de Lavaix (Alta Ribagorça)
 

Monestirs femenins
a Catalunya
Vallbona de les Monges (Urgell)
Sant Feliu de Cadins (Alt Empordà)
 
Santa Maria de Cadins (Gironès)
Santa Maria de Valldonzella (Barcelonès)
Santa Maria de les Franqueses (Noguera)
Santa Maria de Vallverd (Noguera)
Sant Hilari de Lleida (Segrià)
Santa Maria de Valldaura (Berguedà)
 
Santa Maria de Valldaura (Bages)
Santa Maria de Montbenet (Berguedà)
Santa Maria del Pedregal (Urgell)
Santa Maria de Bonrepòs (Priorat)
 
Santa Maria de Montsant (Priorat)
Santa Maria de Vallsanta (Urgell)
 
Santa Maria de la Bovera (Urgell)
   
  /Monestirs (masculins / femenins) /Priorats (masculins / femenins) /Monestirs que han canviat de lloc
(masculins / femenins)

L’origen d’aquest orde monàstic cal cercar-lo a la regió francesa de la Borgonya i en la personalitat de Robert de Molesme, que l’any 1075 va fundar el monestir d’aquest nom on s’hi va aplegar una comunitat amb la voluntat de recuperar l’esperit de pobresa de la Regla de Sant Benet, iniciativa paral·lela a d’altres que en aquella època també s’engegaven en altres llocs, com ara la que va donar origen als cartoixans o l’orde de Grandmont. Paradoxalment, l’èxit del nou monestir el va convertir en un centre poderós i ric; per aquest motiu, l’any 1098, el mateix Robert al cap de vint-i-un monjos es va retirar al lloc aïllat de Cîteaux (Cister), entre els integrants d’aquella comunitat hi havia personalitats com Alberic i Esteve Harding, segon i tercer abats de Cîteaux, després de Robert, que fou el primer i que va deixar Cîteaux per tornar a Molesmes. Aquests abats foren els responsables de la estabilització i creixement del nou orde, sobretot Esteve (abat entre el 1109 i 1133) autor de la Carta Caritatis, considerada la norma fonamental dels cistercencs juntament amb l’Exordium Parvum. Una butlla del papa Pasqual II, de l’any 1100, posava Cîteaux sota la protecció de la Santa Seu.

Robert de Molesmes
Sant Robert de Molesme
Tela del segle XVII d'autor anònim
Monestir de Valbuena, Valladolid

Cistercenc
Monjo cistercenc
Il·lustració de Chansonnier provençal (segle XIII)
Bibliothèque nationale de France


Cîteaux
L'abadia de Cîteaux
Veuë de labbaye de Citeaux (1689)
Bibliothèque nationale de France

Cîteaux
L'abadia de Cîteaux

Bernat de Claravall
Sant Bernat de Claravall
Gravat de Théodor Galle (1571-1633)
Bibliothèque nationale de France


L’any 1112 Bernat de Claravall ingressà a la comunitat de Cîteaux on va treballar en l’expansió de l’orde amb la fundació d’altres establiments, ell mateix va fundar el monestir Claravall el 1115 i va esdevenir el seu primer abat, càrrec que mantindria fins la seva mort el 1153 esdevenint una de les personalitats més importants de l’orde. El sistema organitzatiu i d’expansió dels cistercencs es basava en la creació de monestirs a partir de la casa “mare”, la qual tenia dret de visita sobre les seves fundacions. Una altra característica de l’orde és la celebració dels Capítols Generals a Cîteaux, casa que era jurídicament independent de la organització episcopal de l’Església. Les primeres fundacions de Cîteaux, a partir de les quals s’organitzà l’expansió del Cister, foren La Ferté (Saona i Loira, 1113), Pontigny (Yonne, 1114), Claravall (Aube, 1115) i Morimond (Alt Marne, 1115). Des de 1113 hom coneix l’existència de monges cistercenques i el primer monestir femení fou el de Tart (Costa d’Or). El Cister es va estendre amb molta rapidesa i a la mort de Bernat de Claravall (1153) les fundacions cistercenques superaven les 350 cases distribuïdes per tot Europa.

Pontigny
L'abadia de Pontigny (Borgonya)

Cistercenc
Monjo cistercenc
Il·lustració de Historia de las institutuciones monásticas (1841)
Google Books


Cadouin
Abadia de Cadouin (Dordonya)

Valmagna
Abadia de Valmagna (Erau)

Santa Maria de Alcobaça
Monestir d'Alcobaça (Portugal)

Pel que fa a la Península, les primeres fundacions cistercenques arribaren a mitjan del segle XII: des de Morimond i passant per Escaladieu (Alts Pirineus) es fundava el monestir de Fitero (Navarra), també els de Sacramenia (Segòvia), Valbuena (Valladolid), Huerta (Sòria), Veruela i Rueda (Saragossa), La Oliva (Navarra), entre altres. Des de Claravall es fundaren les cases de Moreruela (Zamora), Oseira (Ourense), Tarouca i Alcobaça (Portugal), entre altres. Des de Cîteaux es fundà també el monestir de Carracedo (Lleó). Pel que fa a Catalunya, cal esmentar les dues grans cases masculines, la de Santes Creus (Alt Camp) en el seu primer establiment de Valldaura, fundada des de La Grand Selva (Tarn i Garona, 1150) i la de Poblet (Conca de Barberà) que va arribar des de Fontfreda (Aude), alhora també “filla” de La Grand Selva, de la línia de Claravall. Aquestes dues abadies van impulsar també les seves pròpies fundacions: per part de Santes Creus les de Valldigna (València) i Altofonte (Sicília); i des de Poblet es van fundar Piedra (Saragossa), Benifassà (Castelló) i La Real de Mallorca. Cal afegir la gran casa femenina de Vallbona de les Monges, establerta des de Tulebras (Navarra). A més d’aquestes grans abadies, també hi van tenir cabuda altres monestirs de menor entitat, priorats i granges.

Monestir de Fitero
Monestir de Fitero (Navarra)

Valbuena
Monestir de Valbuena (Valladolid)

Veruela
Monestir de Veruela (Saragossa)

Oseira
Santa María de Oseira (Ourense)
Carracedo
Monestir de Carracedo (Lleó)

Valbuena
Monestir de Valbuena
Escut de la Congregación Cisterciense de Castilla

Bernat de Claravall
Sant Bernat de Claravall
Mural del claustre
Monestir de Valbuena, Valladolid

Santa María de Meira
Sant Bernat de Claravall
Monestir de Meira (Lugo)

En èpoques més recents els cistercencs, com els altres ordes, van passar per períodes de decadència per diferents causes, des d’episodis de pesta, el relaxament de costums, crisis polítiques, entrada dels abats comendataris, etc. L’organització de l’orde es va haver d’adaptar i les abadies es van anar deslligant de Cîteaux i organitzant-se en congregacions, com ara la de Castella o la de la Corona d’Aragó, les més properes. Si considerem el Cister com a resultat d’una reforma dels benedictins, també els cistercencs van donar pas a una escissió a la segona meitat del segle XVII amb el resultat de l'orde Cistercenc de l'Estricta Observança, més conegut com La Trapa, o trapencs.

Santes Creus
Monestir de Santes Creus (Alt Camp)

Monestir de Poblet
Monestir de Poblet (Conca de Barberà)


Benifassà
Monestir de Benifassà (Castelló)
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges (Urgell)

Sant Feliu de Cadins
Sant Feliu de Cadins (Alt Empodà)


Les Franqueses
Santa Maria de les Franqueses (Noguera)
Santa Maria de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta (Urgell)

Santa Maria de Valldaura
Santa Maria de Valldaura (Berguedà)


 

Senanca
La abadia de Senanca


Altres monestirs cistercencs destacats
  Aragó
Monestir de Casbas (Osca)
Monestir de Piedra (Saragossa)
Monestir de Rueda (Saragossa)
Monestir de Veruela (Saragossa)
Monestir de Cambrón (Saragossa)

 

  La Rioja
Monestir de Cañas (La Rioja)
  Castella i Lleó
Monestir de Las Huelgas (Burgos)
Santa María de Rioseco (Burgos)
San Andrés de Arroyo (Palència)
La Santa Espina (Valladolid)
Santa María de Palazuelos (Valladolid)
Santa María de Valbuena (Valladolid)
Santa María de Carracedo (Lleó)
Santa María de Carrizo (Lleó)
Santa María de Gradefes (Lleó)
Santa María de Sandoval (Lleó)
Santa María de Huerta (Sòria)
  Galícia
Santa María de Penamaior (Lugo)
Santa María de Meira (Lugo)
Santa María de Ferreira (Lugo)
Santa María de Melón (Ourense)
Santa María de Montederramo (Ourense)
Santa María de Oseira (Ourense)
Santa María de Armenteira (Pontevedra)
  Navarra
Monestir de Fitero (Navarra)
Monestir d'Iranzu (Navarra)
Santa María de la Oliva (Navarra)
Monestir de Tulebras (Navarra)

 

  C. Valenciana
Santa Maria de Benifassà (Castelló)
  Portugal
São João de Tarouca (Viseu)
Santa María de Alcobaça (Leiria)
São Bernardo de Portalegre (Portalegre)
  Llenguadoc-Rosselló
Abadia de Fontfreda (Aude)
Santa María de Villalonga (Aude)
Abadia de Valmagna (Erau)
  Migdia-Pirineus
Abadia de Beaulieu de Roergue (Tarn i Garona)
Abadia de la Grand Selva (Tarn i Garona)
Abadia de Flaran (Gèrs)
Abadia d'Escaladieu (Alts Pirineus)
  Aquitània
Abadia de Cadouin (Dordonya)
Abadia de Seuvalada (Pirineus Atlàntics)
  Alvèrnia
Notre-Dame de Sept-Fons (Alier)

 

  Provença-Alps-Costa Blava
Notre-Dame de Senanca (Valclusa)
  Borgonya
Abadia de Cîteaux (Costa d'Or)
Abadia de Fontenay (Costa d'Or)
Abadia de Pontigny (Yonne)

Bibliografia *:
- ALTISENT, Agustí. Història de Poblet. Abadia de Poblet. Poblet, 1974
- DIMIER, Anselme. L’art cistercien. France. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque, 1982
- FUGUET, Joan.. PLAZA, Carme. El Cister. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1998
- MASOLIVER, Alexandre. Història del monaquisme cristià. Barcelona: Pub. Abadia de Montserrat, 1980
- PLADEVALL, Antoni. Els monestirs catalans. Barcelona: Ed. Destino, 1970

(*) Cal afegir, a més, les bibliografies que es poden consultar en cada una de les pàgines que descriuen els monestirs
 
Baldiri B. - Setembre de 2014