|
Canonges
|
|
La canònica de Santa Maria és la
successora directa de la de
Sant Genís i Sant Miquel, que va fundar l'any 977, el comte de
Besalú i bisbe de Girona, Miró Bonfill. |
|
 |
|
El 1055
té lloc la consagració d'una nova església al castell de Besalú,
dedicada també a Santa Maria. El 1084 la canònica passa a dependre de
Sant Ruf d'Avinyó, sota la regla de sant Agustí, aquest fet va provocar
tensions entre els partidaris de la canònica aquisgranesa i
l'agustiniana. Potser per aquest motiu el 1111 Ramon Berenguer III, que
llavors ja era titular dels comtats de Barcelona i Besalú, va donar
l'església de Santa Maria del castell als reformadors de Sant Ruf. |
|
Timpà, al
Conventet de Pedralbes |
|
Capitell
conservat a Barcelona |
|
|
|
| |
|
 |
|
Portada de Santa
Maria, ara al Conventet |
|
La reforma de la
canònica no va ser efectiva fins més tard, pels volts
del 1114. El trasllat de la canònica de Santa Maria de
Capellada a Santa Maria del castell es devia efectuar a
mitjan del segle XII. |
|
La comunitat va iniciar l'adaptació de la nova església a les seves
necessitats i la construcció es va desenvolupar fins a finals de segle.
D'aquella construcció en resten importants elements escultòrics com el
timpà, ara al Conventet de Pedralbes de Barcelona. El segle XIII és de
força prosperitat. El lloc tenia també molta importància pel fet que
custodiava una important relíquia de la Vera Creu portada de Roma per
Bernat Tallaferro i que era objecte de devoció popular.
El 1592 la canònica és secularitzada passant a col·legiata. El 1744 i
els següents va caure bona part de l'església i el deteriorament
progressiu va obligar als canonges a traslladar-se a la parroquial de
Sant Vicenç. El 1835 es va subhastar l'antiga església de Santa Maria,
el que va provocar el seu espoli. |
|
