La canònica de Besalú, ha estat objecte d’interpretacions diverses pel que fa a la seva situació dins de la vila comtal i encara no és una qüestió resolta, tot i que nous documents i els darrers treballs arqueològics han aportat noves dades i sembla que també han ajudat a aclarir, al menys en part, les diferents interpretacions que històricament s’han anat fent sobre aquesta qüestió.

La vila de Besalú s’ha desenvolupat a l’ombra del turó on hi consta documentat a partir del 957 el castell comtal, del que pràcticament no hi ha restes, aquest recinte, a més del mateix castell, contenia altres edificacions. Més enllà s’estenia la vila amb les cases i edificis religiosos, especialment l’església de Sant Vicenç, el monestir de Sant Pere i l’església de Santa Maria i Sant Joan (més endavant coneguda únicament com Santa Maria, o santa Maria de Capellada).

Santa Maria de Besalú

El recinte de l'antic castell comtal, amb l'església

Santa Maria de Besalú, encara amb el campanar (1920-30?)
D'una fotografia estereoscòpica de Marcel·lí Gausachs
Biblioteca de Catalunya

Hom te constància de l’existència de la canònica aquisgranesa de Sant Genís i Sant Miquel, fundada l’any 977 pel comte Miró II de Besalú (alhora bisbe de Girona) sobre una església preexistent. Aquesta canònica va mantenir aquella situació fins que l’any 1017 el comte Bernat Tallaferro va obtenir del papa l’aprovació per erigir un bisbat a Besalú, pel que aquella canònica va esdevenir, a més, seu episcopal i s’hi van afegir noves titularitats: Sant Salvador, Santa Maria, Sant Esteve i Lignum Crucis (aquestes darreres per mor de l’arribada de relíquies del papa sant Esteve i de la Vera Creu, amb motiu de la fundació del bisbat) i es va perdre l’advocació original de Sant Genís i Sant Miquel. El primer i únic bisbe, i també abat de la canònica, fou Guifré, fill del comte Bernat Tallaferro. Tot i que ha estat una qüestió controvertida, és ben possible que aquesta església estigués ubicada dins el recinte del castell, a tocar seu.

Bernat Tallaferro representat en el seu sepulcre
Església del monestir de Ripoll

Santa Maria de Besalú

Santa Maria de Besalú
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1912)
Biblioteca de Catalunya

Aquell bisbat de Besalú va tenir una vida efímera i el 1020 (amb la mort del seu promotor, Bernat Tallaferro) es va extingir i en aquell moment, o poc després, bona part de la comunitat aquisgranesa de Sant Genís i Sant Miquel es va traslladar a Sant Joan de Ripoll (Sant Joan de les Abadesses) que el 1017 havia perdut la seva comunitat de benedictines. Una altra part devia restar a Besalú, possiblement ocupant l’antiga capella del castell comtal, dedicada a Santa Maria i coneguda des del 1012.

Entre el 1048 i 1055 aquesta comunitat es va traslladar a l’antiga església (i ex catedral) de Sant Genís i Sant Miquel de la que hom té constància d’una nova consagració sota l’advocació de Santa Maria, amb la doble funcionalitat de capella comtal i canònica aquisgranesa.

Santa Maria de Besalú

Mare de Déu de Besalú
Ara al Museu d'Art de Girona

La Vera Creu, procedent de la canònica i robada el 1899
D'una fotografia estereoscòpica d'Eduard Royo
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya