Clarisses
 

Les clarisses s'instal·laren a Girona el 1319 (Webster situa aquesta fundació abans, en 1309) per desig de Joan d'Aragó, fill de Jaume II. Les monges procedien de Castelló d'Empúries. Les condicions de vida en el monestir foren força dures, un document de 1337 ens fa saber que les clarisses vivien en extrema pobresa i havien hagut d'abandonar el claustre per poder cobrir les seves necessitats. El 1575 es va haver d'evacuar aquell primer establiment per mor de les convulsions polítiques.

El 1653 es va enderrocar l'edifici per motius defensius, i amb les seves pedres es va bastir el baluard del mateix nom. Les monges es van refugiar a una casa particular. El nou convent es va aixecar prop del riu, entre aquest i l'actual carrer de Santa Clara, entre la plaça de la Independència i el carrer de les Hortes. L'església es va consagrar el 1703.

Entre el 1794 i 1796 la comunitat es va refugiar a Santa Maria de Jerusalem de Barcelona a causa de la guerra. El 1835 la comunitat fou respectada, tingué vida fins el 1868, quan les monges foren exclaustrades i el convent derruït, segurament amb motius especulatius. Hi va haver un intent de reconstrucció, però finalment es van traslladar a Salt, a ponent de la ciutat, el 1882.

Durant la guerra civil es van dispersar. En 1939, el convent va ser reconvertit a la presó Provincial. I s'assignà a la petita comunitat de clarisses un edifici annex que havia estat la casa del capellà.

L'any 1969 van recuperar l'edifici en situació ruïnosa. Sent impossible rehabilitar-lo per trobar-se en una zona de plena expansió urbana, van buscar un espai més adequat per a construir un nou edifici. El 8 de juny de 1974 es van instal·lar en el terme de Vilobí d'Onyar (Girona). Coincidint amb el canvi de lloc, van sol·licitar substituir el nom del monestir pel de Fraternitat.