 |
Monestirs de Catalunya |
| Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem / Orde de Malta |
|
|
|
|
|
|
L’orde de l’Hospital fou creat dins el corrent sorgit a Terra Santa com a conseqüència de la seva ocupació per l’islam, que havia fet perillosos els camins que seguien els pelegrins que es dirigien a orient i que va donar peu a l’aparició d’aquest i altres ordes de caire assistencial i militar en defensa dels que volien visitar els llocs sants. |
|
 Façana del Sant Sepulcre de Jerusalem |
||
|
|
||||
|
Fou fundat oficialment el 1113 pel papa Pasqual II a partir de l’establiment d’un hospital proper al Sant Sepulcre de Jerusalem, impulsat cap el 1070 per mercaders d’Amalfi. Hom considera Gerardo di Sasso (mort el 1120?) un dels fundadors i primer cap d’aquella comunitat de caire assistencial. El seu successor, Ramond del Puèg (1120-1160), la va transformar en un orde militar i redactà la seva regla. La tasca portada a terme pels hospitalers a l’orient estava emparada des d’occident, sobretot pel que fa al seu finançament. La cúpula de l’organització estava establerta a Jerusalem mentre que les seves cases s’escampaven per Europa, un territori dividit en llengües (províncies) i amb les comandes o preceptories com a base de l’organització. |
|
 Pati del Krak dels Cavallers (Síria) Un dels establiments dels hospitalers a l'orient |
||
|
|
||||
|
El 1291 amb la caiguda de Sant Joan d’Acre (l’actual Acre, a la costa d’Israel) els hospitalers foren expulsats de Terra Santa, es van refugiar a l’illa de Xipre i a partir del 1310 a Rodes on hi van establir el seu quarter general. Aquesta situació va tornar a canviar el 1522 amb la pèrdua d’aquesta illa a mans dels turcs i el 1530, l’emperador Carles V els va cedir l’illa de Malta i Trípoli, a la costa africana, d’aquí que l’orde sigui conegut també com Orde de Malta. En aquest lloc hi va fer una llarga estada, fins l’ocupació d’aquella illa per Napoleó (1798). Des del 1834 tenen la seva seu a Roma des d’on encara mantenen activitats hospitaleres. |
|
 Refetor del castell hospitaler a Sant Joan d'Acre (Israel) |
||
|
|
||||
 El setge d'Acre del 1291 Il·lustració de Historia de las Cruzadas (M. Michaud, 1855) Google Books |
 Els hospitalers a l'illa de Rodes Il·lustració de Opusculum sanctorum peregrinationum ad spulcrum Christi venerandun (1486) Bibliothèque nationale de France |
|||
|
|
||||
|
Els santjoanistes tenien possessions en terres catalanes des del començament del segle XII, la primera donació coneguda és de l’any 1108, fins i tot abans de la seva oficialització. Van tenir un paper important en la recuperació i organització del territori en època comtal, en aquell moment els hospitalers s’organitzaven des del priorat de Sant Geli (Gard, a la “llengua” de Provença), però molt aviat (cap el 1150) amb una província independent. A més de la funció repobladora, les comandes catalanes tenien l’objectiu comú amb les altres d’Europa de recaptar fons destinats a mantenir les empreses bèl·liques a Terra Santa. |
|
 Monja hospitalera Il·lustració de Historia de las institutuciones monásticas (1841) Google Books |
||
|
|
||||
|
El 1131 Alfons I el
Bataller va deixar en testament el seu reialme als ordes
de l’Hospital, Temple i
Sant Sepulcre, herència que
finalment fou modificada després de la negociació amb
els beneficiaris. Un canvi significatiu esdevingué amb
la supressió de l’orde del Temple el 1312, els
hospitalers foren els grans beneficiaris de la nova
situació amb l’assignació de la major part dels seus
béns (1317). En els llocs on hi havia establiments dels
dos ordes, aquests es van fusionar, excepte a Lleida,
que es van mantenir els establiments de Gardeny i Casa
Antiga. L’orde va continuar la seva activitat fins que
les seves propietats resultaren afectades per les lleis
desamortitzadores durant la primera meitat del segle XIX. |
|
|
||
|
|
||||
|
|
||||
| Els hospitalers a l'illa de Malta |
|
|
||
|
|
||||
|
|
|
|
||
|
|
||||
|
|
||||
|
|
 Castell d'Ulldecona |
 La Casa Antiga de Lleida |
||
|
|
||||
|
|
||||
|
|
||||
|
||||
| Baldiri B. - Gener de 2014 |
