Benedictins / cartoixans
 

Tot i que els orígens del monestir de Sant Pol són foscos, hom sap que la comunitat era ja establerta el 950. La primera notícia certa es troba en una donació datada el 955. Un privilegi del rei Lotari ens fa saber que l'abat Sunyer regia conjuntament aquest monestir i el de Sant Feliu de Guíxols. En aquesta època tenia certa importància i rebia la protecció comtal. El segle XI marca l'entrada en una època de decadència com ho demostra que el 1048 la comtessa Ermessenda el cedeix a Sant Víctor de Marsella. El 1053 s’esmenta documentalment la seva precària situació: de ruïna i de fam. Potser aquesta decadència era causada per les incursions dels pirates.

Era tan precària la seva situació que el 1068 fou cedit a Sant Honorat de Lerins amb la intenció de que continués la vida comunitària com a priorat depenent d'aquell. Amb aquesta operació es va refundar pràcticament el monestir, potser l'edifici que es conserva actualment sigui d'aquella època. El segle XII veu passar una època d'esplendor mentre que al segle següent es torna a patir la decadència, la vida monàstica pràcticament desapareix fins el punt que el 1264 els monjos de Lerins van vendre el monestir i els seus béns als cartoixans d'Escaladei, amb certes condicions. Després d'una primera època de concòrdia, a finals de segle les relacions entre el cenobi i els senyors de Cabrera van empitjorar, el que va fer que els antics propietaris de Lerins reclamessin la possessió.

El 1344 hom va cedir als cartoixans de'Escaladei i de Sant Pol el castell de Vallparadís per tal que hi fundessin una nova comunitat d'aquest orde. La fundació es va fer efectiva l'any següent, amb monjos vinguts d'Escaladei. Mentre la vida del cenobi es desenvolupava de manera esplendorosa.

Mentre, s'havia fundat la nova cartoixa de Montalegre i es va acordar (1415) el trasllat de Sant Pol a aquell lloc, per oferir millors condicions per a la vida comunitària. El trasllat efectiu no va tenir lloc fins el 1433. Al segle XV es fortifica el lloc i hom l'utilitza amb fins militars. Actualment és una capella.